El Parlament cridarà el president del TSJC i el jutge Castro a la comissió d'estudi sobre corrupció
El pla de treball es dividirà en quatre blocs: un enfocament global sobre les males pràctiques, transparència, evasió fiscal i investigació judicial de la corrupció
BarcelonaLa comissió d'estudi sobre mesures contra la corrupció del Parlament ha aprovat aquest dimarts el seu pla de treball per aquest període de sessions (fins al mes de juliol), a més de totes les compareixences que havien demanat els partits. A diferència de l'anterior legislatura en què es va crear una comissió d'investigació sobre el cas Pujol, en aquest mandat aquesta comissió es centrarà en analitzar quins mecanismes poden ajudar en la lluita contra les males pràctiques. És per això que s'escoltaran un seguit de compareixents proposats pels grups que han d'aportar idees sobre com lluitar contra la corrupció.
La presidència de la comissió, que ostenta el diputat de la CUP Benet Salellas, ha proposat una calendarització de compareixences fins al mes de juliol. Ara per ara hi ha quatre convocatòries de sessió, una cada mes.
La primera tractarà la corrupció de forma "global" i es proposa com a compareixents el catedràtic de Ciències Polítiques Ramon Cotarelo; el catedràtic de dret penal Joan Queralt; i la professora de filosofia Marina Garcés.
La segona sessió estarà centrada en transparència i es sol·licita la compareixença del responsable de Transparència de la Generalitat, Jordi Foz, i l'encarregat d'aquesta mateixa àrea a l'Ajuntament de Barcelona, Joan Linares.
L'evasió fiscal serà la temàtica que monopolitzarà la tercera sessió de la comissió d'estudi, en què es demana que compareguin l'experta en prevenció de blanqueig de capitals Carme Coll i la responsable de l'administració tributària espanyola a Catalunya, Teresa Ribas.
La darrera sessió, al juliol, pivotarà sobre la investigació de la corrupció en què es vol fer comparèixer el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús M. Barrientos, i el jutge José Castro, instructor del cas Nóos.
El grup que més objeccions ha presentat al pla de calendarització que ha presentat Salellas ha estat el Partit Popular, que ha insistit que no és necessària la compareixença del magistrat Castro sobretot per les despeses que suposarà al Parlament. C's, per la seva banda, ha criticat el poc temps que tindrà la comissió per abordar la corrupció -una sessió mensual-.
Els grups de la comissió d'estudi també han decidit elevar al ple la decisió de fer participar de manera permanent representants del Pacte Social contra la Corrupció en la comissió d'estudi, ja que no hi ha hagut acord en aquest sentit (JxSí, la CUP i CSQP hi estarien d'acord mentre que PSC, PP i C's s'hi oposen).
Més de 60 compareixences
La comissió d'estudi ha aprovat més de 60 compareixences que s'han de produir al llarg del mandat (tot i que només han concretat sobre el calendari les que preveuen fer d'ara al juliol). Destaquen el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva; el Síndic Major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat; el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso; la directora general de Tributs de la Generalitat, Marta Espasa; el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada; o el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, que porta casos com la investigació del 3%.
Finalment, també s'ha demanat la compareixença de representants de la plataforma Parlament Ciutadà, Xnet, el Pacte Social contra la Corrupció, Grup de Treball contra la Corrupció i Llums i Taquígrafs, entre altres.
L'única compareixença que no s'ha aprovat ha estat la de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, demanada per CSQP per la seva condició de presidenta de la comissió del Reglament del Parlament. El seu objectiu era donar compliment a una de les conclusions de la comissió d'investigació sobre el frau fiscal de la legislatura passada i reformar el reglament per fer més efectives les comissions d'investigació. Finalment, CSQP ha decidit retirar la sol·licitud de compareixença per tractar aquesta reforma en el marc de la comissió de Reglament del Parlament.