El Parlament dona llum verda a la tramitació de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles

BarcelonaLa fiscalitat verda és una de les tres grans mesures que el Govern i els comuns estan negociant per tirar endavant els pressupostos del 2020 –a més de la reforma de l’IRPF i de l’impost de successions–. Entre els tributs mediambientals que Catalunya en Comú-Podem demana desenvolupar per apropar posicions amb l’executiu català hi ha el tribut sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. I aquest dimecres, el ple del Parlament ha donat llum verda a modificar la llei del canvi climàtic per tal que la normativa passi tots els tràmits parlamentaris en les properes setmanes i el tribut es pugui començar a aplicar el gener de l’any que ve.

De fet, el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha confiat que el projecte de llei s’aprovi abans que s’acabi l’any. Per Aragonès la modificació de la normativa només suposa "canvis quirúrgics dirigts a garantir l’aplicabilitat de l’impost", com ara establir una fórmula per calcular les emissions dels vehicles. Segons els càlculs del Govern, l’impost afectaria a 4,1 milions de vehicles i de cara al gener, ja començaria a gravar els cotxes i furgonetes, mentre que les motocicletes s’hi afegirien el 2021.

Des de fa dues setmanes que el Govern i els comuns han reprès les negociacions per tirar endavant els pressupostos de l’any vinent. I el tret de sortida de la tramitació d’un dels impostos mediambientals que exigien els comuns s’emmarca en un dels gestos que la conselleria d’Economia intenta fer des de fa dies per seduir el partit que dirigeix Ada Colau. Ara bé, els comuns de moment són prudents, tot i que mantenen que les negociacions continuen endavant. "No sabem com acabarem", ha admès en el debat el diputat de Catalunya en Comú-Podem, David Cid. A més, el parlamentari ha subratllat la "insistència" del seu grup per tal que aquest impost tirés endavant i ha retret al Govern "falta de voluntat" per desenvolupar aquest gravamen.

La llei catalana del canvi climàtic –on està contemplat aquest impost– es va aprovar l’estiu del 2017 i, en aquest sentit, Cid va retreure a l’executiu català que hagués trigat dos anys a desenvolupar aquest tribut. Aragonès, per la seva banda, va recordar que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la llei pocs mesos després d’aprovar-la, tot i que aquest estiu l’any tribunal va aixecar el veto a l’impost sobre els vehicles.

El PP havia presentat una esmena a la totalitat a la modificació del projecte de llei que ha sigut rebutjada –només ha obtingut els vots a favor dels quatre diputats del PP i les 36 abstencions de Ciutadans. Tant el PP com Ciutadans s'han mostrat contraris a la mesura perquè consideren que no serveix per revertir els efectes del canvi climàtic. Així, el diputat popular Santi Rodríguez ha criticat la mesura i ha assegurat que l’exsecretari general d’Hisenda, Lluís Salvadó, esperava que el TC tombés l’impost perquè no estava ben fet, basant-se en les paraules que hauria escrit l’ara diputat d’ERC en un dels correus interceptats per la Guàrdia Civil. Salvadó, però, li ha contestat que es basava “en fake news” i ho ha negat. Per la seva banda, el diputat de Ciutadans Antonio Espinosa ha criticat que l'impost és "només per recaptar" i ha denunciat que la normativa no compleix amb els "principis de progressivitat".

Un dels impostos per la fiscalitat verda dels pressupostos

La fiscalitat ambiental és un dels punts que el Govern i els comuns treballen de cara als pressupostos del 2020. I és on guanyen terreny tres impostos, concretament, els que estan previstos dins la llei del canvi climàtic però que encara no s'han desenvolupat. Un és l'impost sobre els vehicles, però també n'hi ha un sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni i un altre sobre les emissions portuàries de grans vaixells.

Cap d'aquests dos últims impostos, però, encara no té data per tramitar-se via projecte de llei –no s'inclouran dins la llei de pressupostos ni tampoc a la d'acompanyament–. A més, l'impost sobre emissions portuàries podria topar amb un obstacle: els dos principals ports de Catalunya, Barcelona i Tarragona, són de titularitat estatal. Amb tot, les mateixes fonts de la negociació assenyalen que no renuncien a gravar els vaixells que operin en aquestes dues infraestructures.