Govern i comuns acosten posicions amb els pressupostos i ja negocien les reformes fiscals

BarcelonaPas endavant en la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2020. El Govern i els comuns han avançat en el capítol de la reforma fiscal, un dels tradicionalment més complicats i que fa un any, en els comptes catalans fallits del 2019, va contribuir a fer encallar la negociació.

L'executiu català i el partit d'Ada Colau han acostat posicions per introduir canvis en l'impost de successions i en el tram autonòmic de l'IRPF, de manera que la càrrega fiscal es redueixi per als contribuents amb una renda més baixa i creixi per als que tenen més ingressos. Segons ha avançat Efe, les converses estan ben encarrilades en la política d'ingressos després de la reunió que van celebrar ahir amb total secretisme. Malgrat tot, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha avisat que encara hi ha molt camí per recórrer. "Catalunya necessita pressupostos, però no estan sent unes negociacions fàcils", ha explicat en declaracions a Ser Catalunya.

El denominador comú amb el qual es treballa en la negociació és una proposta de resolució dels comuns que el Parlament va aprovar el 26 de setembre, durant l'últim debat de política general, que reclamava a la Generalitat "impulsar una reforma fiscal progressiva" que "modifiqui la fiscalitat en l'IRPF i l'impost de successions", un text que va rebre el suport de JxCat i ERC. La resolució també emplaçava el Govern a "posar en marxa la fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic".

Fiscalitat verda

Precisament la fiscalitat ambiental és un altre dels punts en què hi ha hagut avenços en la negociació, i que agafa com a referència plantejaments fets per la UE o l'OCDE. Així doncs, segons fonts de la negociació consultades per l'ARA, tres impostos guanyarien protagonisme en aquest apartat. Són tres tributs que figuren en la llei catalana del canvi climàtic però que encara no s'han desenvolupat.

El primer és l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. És el que està més avançat. L'executiu català el va aprovar a finals d'octubre i aquesta setmana el Parlament l'admetrà a tràmit. Segons càlculs del Govern, afectarà 4,1 milions de vehicles: 3,6 milions de turismes i 500.000 motos. Si el Parlament hi dona llum verda, el començaran a liquidar el 2020 cotxes i furgonetes i el 2021 s'hi afegiran les motocicletes.

Els altres dos impostos, encara pendents de desenvolupar, serien un sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni –que afectaria empreses amb un determinat nivell d'emissions– i un altre sobre les emissions portuàries de grans vaixells. Cap dels dos, però, encara no té data per tramitar-se via projecte de llei -no s'inclouran dins la llei de pressupostos ni tampoc a la d'acompanyament-. L'impost sobre emissions portuàries podria topar, a més, amb un obstacle: els dos principals ports de Catalunya, Barcelona i Tarragona, són de titularitat estatal. Les mateixes fonts de la negociació assenyalen, però, que no renuncien a gravar als vaixells que operin en aquestes dues infraestructures.

A més, tant la conselleria d'Economia com els comuns preveuen incrementar la recaptació en fiscalitat verda amb alguna altra mesura –que no han concretat– a banda dels impostos de la llei del canvi climàtic. Catalunya és la comunitat en la que hi ha més fiscalitat d'aquest tipus, fins el punt que aquí és on es paguen un terç de les taxes mediambientals de tot l'Estat.

IRPF "més just i progressiu"

Per aconseguir guanyar-se el suport dels comuns als comptes per al 2020, el Govern treballa en el disseny d'un IRPF "més just i progressiu", de manera que es rebaixi la pressió fiscal a les rendes baixes i s'augmenti a les altes, que suposen menys d'un 2% de la població. No obstant això, l'executiu encara no ha entrat en detalls sobre quins trams es podrien apujar o abaixar, a partir de quin nivell d'ingressos o quina recaptació addicional es podria aconseguir.

En la negociació dels comptes del 2019, que no van arribar a fructificar, els comuns reclamaven a la Generalitat una reforma fiscal progressiva per ingressar entre 600 i 700 milions addicionals gràcies als canvis en successions i en l'IRPF. Concretament, els comuns demanaven llavors incrementar l'IRPF a les rendes que superessin els 90.000 euros bruts anuals i situar-lo en el 23,5%, un percentatge que ara es computa a partir dels 120.000 euros. També proposaven que el tipus màxim (25,5%), que ara s'aplica a partir dels 175.000 euros, es rebaixés fins als 120.000 euros.

Pel que fa a l'impost de successions, la proposta dels comuns de fa un any demanava eliminar totes les bonificacions -calculaven recaptar uns 470 milions d'euros-, però són conscients que la mesura era ambiciosa i veuen marge per negociar-la. Per part del Govern, encara no han fet una oferta de forma pública, però la setmana passada el conseller d'Economia, Pere Aragonès, va admetre que veia possible reofrmar aquest gravamen. JxCat, però, té una "línia vermella": mantenir la bonificació del 99% als cònjuges.

En qualsevol cas, aquesta bateria de mesures fiscals que s'està consensuant amb els comuns ha de permetre aconseguir més ingressos per finançar els serveis públics, reduir la desigualtat i impulsar un creixement i una economia sostenible, apunten les mateixes fonts. Un altre gest cap als comuns és que, per primera vegada, els pressupostos de la Generalitat per al 2020 vincularan les prioritats de la Generalitat als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides definits en l'anomenada Agenda 2030.

El conseller d'Economia, Pere Aragonès, va anunciar divendres que s'inclouran en el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2020 els recursos necessaris per rebaixar un 30% les taxes universitàries a Catalunya a partir del curs que ve, una mesura que també satisfà els comuns, tot i que consideren que encara es podria disminuir més.

Per part de la Generalitat, lidera els contactes el secretari general del departament d'Economia, Albert Castellanos, mentre que el diputat David Cid és un dels representants dels comuns. La setmana passada Aragonès mateix va assegurar que veia marge per poder arribar a un acord amb els comuns i ja va apuntar que estava disposat a afrontar una reforma de l'IRPF, de l'impost de successions i de la fiscalitat ambiental per convèncer aquest grup. El projecte de llei de pressupostos per al 2020 inclourà uns 2.500 milions d'euros més de despesa en relació al pressupost vigent actualment, que és el del 2017, després de ser prorrogat per falta de suports.

El paper del PSC

Els comuns s'han convertit en el soci potencial del Govern perquè el PSC i la CUP es van autodescartar des del principi. El PSC es manté, per ara, al marge de les converses. Malgrat que al juliol Miquel Iceta va estendre la mà al Govern per parlar dels pressupostos, després de les vacances d'estiu el partit va descartar entrar a la negociació al·legant que el president Torra apostava per la "confrontació" i la "ruptura". "El grup parlamentari no està en cap negociació amb el Govern per als propers pressupostos", afirmava aquest dimecres en un tuit la portaveu econòmica del partit, Alícia Romero, en referència a informacions que s'havien publicat en sentit contrari. I afegia: "El que ha de fer el Govern és presentar-los [els comptes] ja al Parlament perquè coneguem el seu contingut i el puguem debatre amb tota transparència".

El desenllaç de la investidura a l'Estat, però, podria acabar determinant el paper dels d'Iceta. Fonts socialistes apunten que, si ERC s'acabés abstenint i el PSOE ho demanés, el partit podria acabar obrint-se de nou a pactar els pressupostos. Amb la incògnita de si el PSC estaria disposat a avalar-ne la tramitació al Parlament, per ara es fa molt difícil pensar que acabi aprovant-los. "No legitimarem un govern presidit per Torra", mantenen les fonts esmentades. L'objectiu de fons del PSC és forçar unes noves eleccions i, aprofitant la debacle de Cs, erigir-se en l'alternativa no independentista a la Generalitat.