La legislatura catalana

Les parts de l'acord de govern (sobre el Procés) que s'han incomplert

Esquerra i Junts tenen un mes per reflectir algun tipus de pacte a les propostes de resolució del debat de política general

4 min
El vicepresident Jordi Puigneró, el president Pere Aragonès i la consellera Laura Vilagrà dirigint-se a la reunió del consell executiu.

BarcelonaJunts per Catalunya ha donat un mes a Esquerra per reconduir el Procés. S'agafa al resultat de la seva auditoria interna sobre el pacte de govern, que ha valorat positivament tot l'àmbit sectorial però suspèn l'eix nacional. Arran d'això, l'ARA ha recuperat el pacte de coalició entre els dos partits per comprovar què s'ha fet i què no s'ha fet d'allò a què es van comprometre en el marc de l'estratègia independentista.

Taula de diàleg

Un dels principis que surt en l'acord d'Esquerra i Junts és que l'objectiu del Govern és exercir l'autodeterminació i aconseguir l'amnistia. Per fer-ho Esquerra es compromet a "seguir explorant al màxim" la taula de diàleg, mentre que JxCat assumeix "donar-li una oportunitat". "L’escepticisme i els dubtes de Junts per Catalunya sobre els resultats de la taula de diàleg no seran un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol", diu l'acord de legislatura, que també fixa la necessitat d'establir una "monitorització" del procés de negociació per part de les forces polítiques. Sobre la delegació que ha de representar la part catalana, el pacte afirma: "La delegació catalana en el procés de negociació serà escollida per consens i nomenada pel Govern, amb la voluntat que representi la pluralitat del projecte independentista".

Els socis, però, no van aconseguir arribar a cap acord sobre la delegació que havia de representar la Generalitat i un any després de l'acord només Esquerra s'ha implicat en la taula de diàleg mentre que Junts l'ha donat per liquidada.

Pere Aragonès i Jordi Sànchez en la presentació de l’acord de govern.

Direcció estratègica

L'acord de govern fa un reconeixement a l'estratègia de negociació d'Esquerra, però també a la "confrontació democràtica" que defensa Junts. Així, recull la creació d'una "direcció estratègica" del Procés (en concret l'anomenen "espai de coordinació, consens i direcció estratègica col·legiada") per tal de bastir un acord sobre el rumb de l'independentisme entre els partits i entitats favorables a l'autodeterminació. Diu que n'han de formar part cinc organitzacions amb dos o tres representants cadascuna (ERC, Junts, la CUP, ANC i Òmnium) i s'ha de "coordinar" amb el Consell per la República, presidit per Carles Puigdemont, que paral·lelament també s'ha de "reformular".

Al principi de la legislatura es van començar a fer reunions al respecte, però es van aturar després de la tensió entre ERC, Junts i la CUP per la retirada de l'escó de Pau Juvillà per ordre de la Junta Electoral i també per la renovació de les direccions de l'Assemblea i Òmnium. Per tant, aquest espai no està funcionant ara mateix, tot i que l'acord de govern ERC-JxCat fins i tot li dona algunes funcions -com "promoure" la unitat d'acció" o assumir la resposta a les "respostes repressives" de l'Estat. També es preveia un "comitè tècnic" que fes un seguiment del compliment dels acords que es prenguessin. Tampoc s'ha reformulat per acord dels partits independentistes el Consell per la República, que ha decidit tirar endavant el seu full de ruta de renovar-ne els membres i fer una assemblea de representants.

Coordinació a les cambres parlamentàries

El pacte entre Esquerra i Junts preveu la "coordinació de l'acció institucional" en les diferents cambres parlamentàries i articular un espai de "treball i comunicació permanent" entre el Govern i els grups parlamentaris que tinguin representació al Congrés de Diputats liderat pel president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró. Aquest espai no existeix (Esquerra i Junts fan les reunions setmanals de coordinació genèriques) i a la cambra espanyola cadascú promou la seva estratègia, també en votacions que poden afectar les competències de la Generalitat. Esquerra és un aliat del govern espanyol en les votacions, mentre que Junts se'n desmarca.

Embat democràtic

Hi ha un apartat de l'acord de legislatura de la coalició titulat "Embat democràtic". Afirma que l'independentisme ha de "sumar més suports i força" amb l'objectiu de "plantejar un nou embat democràtic de confrontació cívica i pacífica", les condicions del qual s'han de "generar en aquesta legislatura". ¿Què vol dir embat democràtic? ¿I de quines condicions parla? L'acord no especifica a què es refereixen quan parlen d'embat ni concreta què hauria de fer l'executiu. Tot i això, el pacte de govern sí que descarta fer un nou referèndum unilateral, ja que en el document s'afirma que "només un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat espanyol pot substituir el mandat polític del referèndum de l’1 d’octubre". Planteja, en tot cas, "sol·licitar la intervenció dels organismes europeus per assolir un referèndum acordat i vinculant".

Reguant (CUP), Vilalta (ERC) i Dalmases (JxCat) al Parlament durant les negociacions.

Aquesta part de l'acord entre Esquerra i Junts topa amb el pacte signat entre els republicans i la CUP, que es va fer de forma paral·lela per a la investidura de Pere Aragonès. El pacte d'ERC i els cupaires no recull explícitament la consulta unilateral abans del 2025 com defensen els anticapitalistes, però sí que estableix que a l'hora de definir el nou "embat democràtic" s'ha de "prioritzar" la via del referèndum d'autodeterminació.

És a partir d'aquests punts que ja inclou l'acord de legislatura que els republicans i els de Laura Borràs intentaran el mes vinent acostar posicions de cara al debat de política general al Parlament, que ha de començar el 28 de setembre. Les propostes de resolució que presentaran els grups parlamentaris poden ser la via per escenificar alguna mena de reconciliació entre els socis o incloure els compromisos de l'acord de govern que no estan complint.

stats