Política 19/02/2021

El 14-F deixa el PDECat en una situació econòmica crítica

El consell nacional es reunirà el 6 de març i hi ha l’opció de convocar una assemblea extraordinària del partit

3 min
Àngels Chacón, candidata del PDECat, presenta el lema de campanya

Quan el PDECat va decidir no sumar-se a Junts per Catalunya amb les condicions que marcaven Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, no aspirava a guanyar la partida a l’expresident a l’exili però sí a tenir almenys representació al Parlament per seguir el seu propi camí. La direcció assumia que en aquell moment era arriscat prendre la decisió però, sobretot en l'última setmana de campanya, no preveien l'escenari de quedar fora del Parlament. 77.059 vots no van ser suficients per arribar al 3% dels sufragis el 14 de febrer (es van quedar en el 2,72%), i això deixa el Partit Demòcrata en una situació crítica. La decisió que tenen sobre la taula no és fàcil: per continuar endavant primer els dirigents han de valorar si hi ha projecte –les fonts consultades asseguren que sí– i, més important encara, si el partit és viable des del punt de vista econòmic.

Aquest dissabte la direcció nacional es reuneix amb tots els escenaris sobre la taula i s’haurà d’exposar la situació econòmica del partit, cosa que la majoria de fonts admeten no conèixer amb profunditat. El pressupost de la campanya del PDECat ha sigut de 690.000 euros, una despesa que la direcció esperava recuperar amb les subvencions parlamentàries de la legislatura. Sense representació, això no podrà ser i aquest deute se suma al passiu que ja tenia la formació. Les fonts consultades asseguren que no hi ha deutes amb bancs i que només hi ha pagaments pendents als proveïdors, a més d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) en marxa. Ara bé, poden aparèixer més problemes derivats de les causes judicials de Convergència Democràtica de Catalunya –autoliquidada i en concurs de creditors– si els tribunals consideren el PDECat, que ho nega, el seu successor econòmic: hi ha la possibilitat –està en mans de l'Audiència Provincial de Barcelona– que hagi d'assumir la multa del cas Palau si CDC no pot pagar, i també el que es derivi del 3% a l'Audiència Nacional.

“S’hauran de fer reajustaments”, admet un alt dirigent consultat, que confia que la formació pot tirar endavant sense els recursos provinents del Parlament. Ara mateix el PDECat té representació al Congrés dels Diputats –d’on rep una subvenció directa com a formació política–, i també poder local: 200 alcaldies i presència als consells comarcals i a les diputacions. Si no se'n sortís, el PDECat seria la segona formació política provinent de l'extinta CiU que acaba sent inviable econòmicament: Unió Demòcratica de Catalunya, que va quedar fora del Parlament el 2015 amb uns 100.000 vots, va haver de sol·licitar un concurs de creditors i liquidar el partit perquè no podia pagar el seu deute.

Reflexió interna

La direcció del partit no és l’únic òrgan que es trobarà properament per analitzar la situació: també ho farà el consell nacional el 6 de març. Aquest divendres l’executiva ha remès a tots els seus membres una convocatòria amb un ordre del dia poc explícit: valorar els resultats del 14-F i prendre els “acords” que se’n derivin. Què significa això? Una de les opcions, remarquen diverses fonts, és convocar una assemblea general extraordinària perquè sigui la militància qui prengui una decisió definitiva sobre el futur del partit.

El PDECat va guanyar el 14 de febrer en sis municipis de la demarcació de Lleida –on van tenir la possibilitat de treure un diputat al llarg de la nit–, però van punxar en localitats importants per a la formació i on el seu poder local està consolidat: a Igualada, on tenen l’alcaldia amb Marc Castells i on resideix la candidata, Àngels Chacón, va guanyar JxCat i el PDECat va quedar quarta força; l’alcalde i cap de llista per Lleida, Marc Solsona, va quedar lluny a Mollerussa de Junts, que també va guanyar; i a Lloret de Mar, d’on és batlle el número u de Girona, Jaume Dulsat, el Partit Demòcrata va ser tot just setena força. 

“Ningú va mesurar bé la situació i tothom té el seu càstig”, conclou ara un membre del PDECat referint-se a JxCat, ja que sosté que sense el divorci del setembre passat els de Puigdemont haurien mantingut la presidència. Al llarg d’aquesta setmana l’expresident Artur Mas ha sigut l’únic membre de la formació que ha abonat en públic aquesta tesi i ha apostat obertament per una “reconciliació” de l’espai polític. Ara bé, de ben segur que aquesta reconciliació, si arriba, no tindrà forma de coalició electoral –com defensa Mas–. Tal com ha mantingut en els últims mesos, JxCat està obert a “sumar persones” però “no sigles”, de manera que no hi ha haurà un acord formal amb el Partit Demòcrata i el que espera és sumar les bases locals de la formació de David Bonvehí de cara a les municipals.

La reordenació de l’espai de JxCat encara no s'ha acabat.

stats