L'adeu definitiu del PDECat: al setembre decidirà si abaixa la persiana
La direcció convocarà una assemblea per prendre la decisió
BarcelonaLa patacada electoral del 23-J ha fet moure el PDECat, que es planteja cessar les activitats com a formació política. El partit convocarà una assemblea extraordinària al setembre per decidir si abaixen del tot la persiana, després de quedar sense representació al Congrés, on van obtenir 31.000 vots (el 0,9% dels suports del Principat) i van quedar per darrere del Pacma, si bé aquesta davallada se suma a la nul·la representació al Parlament i ja només conserva cert pes al món local, on tenen 200 regidors i 13 alcaldes. Tal com ha avançat Europa Press, l'opció de l'adeu definitiu és ara ben real, malgrat que situen l'agost com un mes per pensar perquè no tenen excessiva "pressa", però amb l'objectiu d'analitzar què cal fer políticament. A hores d'ara hi ha diferents parers sobre aquesta qüestió.
D'altra banda, el PDECat recorda que en les dues darreres campanyes electorals no han generat despesa ni deute, si bé els resultats han estat discrets. Sostenen que han anat complint el pla econòmic fil per randa, però que ara hauran de tornar a revisar la situació econòmica del partit en l'actualitat.
La darrera aposta fallida
Àngels Chacón va fracassar en la batalla del Parlament i no va aconseguir que el PDECat tingués representació a la cambra. Tampoc va poder reunir l'espai postconvergent que volia passar pantalla del procés independentista amb un partit, Centrem, que no va fructificar. La darrera aposta d'aquest espai va ser Roger Montañola, exdiputat de CiU, per reflotar el projecte a les eleccions generals amb la marca PDECat-Espai CiU del 23-J amb un missatge de recuperar el catalanisme pragmàtic de l'època prèvia al Procés. Aquesta podria ser la darrera cara visible d'un tarannà ara per ara sense representació en les institucions estatals i autonòmiques, ja que al marge de Junts, que defensa la independència a diferència de l'Espai CiU, cap partit ha funcionat dels provinents de l'òrbita postconvergent. Montañola ja va assegurar a través de Twitter després que acabés l'escrutini en les eleccions que "Catalunya no té ni vol un espai catalanista pragmàtic" i va afegir que "es viu de conya en la paperera de la història", en referència a la seva experiència fallida encapçalant la candidatura.
El sorgiment del PDECat
El Partit Demòcrata (PDECat) va néixer el juliol del 2016 amb l'objectiu de refundar l'espai de Convergència, després que el partit quedés esquitxat per casos de corrupció com el cas Palau o el del 3% per les presumptes comissions en les adjudicacions d'obres públiques, a més de la ferida provocada per la confessió de l'expresident Jordi Pujol sobre els diners a Andorra. El partit volia fer foc nou i va fer el salt nítid cap a l'independentisme. D'entrada, però, es va optar per una direcció jove encapçalada per David Bonvehí i Marta Pascal, tot i que ella va acabar dimitint perquè no tenia la confiança de l'expresident de la Generalitat a l'exili Carles Puigdemont.
Un sector rellevant de l'espai, encapçalat precisament per Puigdemont, va acabar optant per impulsar JxCat al marge del PDECat. La desunió entre les dues formacions també venia per qüestions netament ideològiques, com l'aposta per la confrontació amb l'Estat. El PDECat ha acabat reivindicant l'herència política de la CDC de Jordi Pujol, d'on provenen també molts quadres de JxCat, però sempre se n'ha intentat desmarcar jurídicament per fugir de les multes del cas Palau.
