17/09/2022

Pedro Sánchez es frega les mans davant el desgavell català

2 min
Pedro Sánchez a la tribuna del Congrés.

MadridEl curs polític ha començat a Madrid amb un Pedro Sánchez i un PSOE hiperactius, amb multitud de lleis i iniciatives legislatives en marxa. La consigna davant la immobilitat de Feijóo és clara: moure's, moure's i moure's.

Després de les eleccions andaluses Pedro Sánchez i el seu equip més estret van dissenyar un gir a l'esquerra discursiu que, per ser creïble, necessitava reforçar en paral·lel la majoria de la investidura. El ministre Félix Bolaños es va reunir amb els seus socis i els va ensenyar un cronograma amb totes les lleis que preveien aprovar d'aleshores fins a finals d'any. Els socis van dir que d'acord però que aplicarien la filosofia del Cholo Simeone: anirien partit per partit. I la final de la Champions seria, en tot cas, l'aprovació dels pressupostos. La setmana que ve comença el ball amb l'aprovació del sostre de despesa.

En paral·lel es va posar en marxa una operació per refer la confiança amb ERC, a la qual van oferir reunions i fotos a dojo. Els republicans van identificar la debilitat del govern espanyol i van decidir que farien servir la palanca dels pressupostos per obligar el PSOE a omplir de contingut la taula de diàleg, per exemple, amb una rebaixa del delicte de sedició al Codi Penal. La partida és tot just a l'inici, i els republicans semblava que comptaven amb bones cartes, però...

Ves per on que la crisi entre Junts i ERC pot canviar l'escenari impactar de ple en l'estratègia republicana a Madrid. És molt fàcil d'entendre: si Junts surt del Govern ERC passarà a dependre dels socialistes al Parlament per aprovar qualsevol llei, i això els restarà poder de negociació a Madrid, ja que el PSOE plantejarà un quid pro quo i tindrà pocs incentius per cedir en la taula de diàleg. Potser per a altres coses no, però la sortida de Junts del Govern és un problema per al camí del diàleg amb el PSOE que defensen els republicans.

Des de la Moncloa el que passa a Catalunya es veu amb certa condescendència. Pedro Sánchez es frega les mans perquè és conscient que si es trenca el Govern tot li resultarà més fàcil i, en tot cas, mentre duri la crisi no haurà de mullar-se ni fer cap gest. La percepció que es té a Madrid és que Catalunya és un desgavell i que, mentre no s'aclareixi la situació, no suposarà una amenaça real. Ferraz, és a dir, l'aparell i els barons, pressionen Sánchez perquè no faci cessions als independentistes abans de les eleccions municipals i autonòmiques. Però Sánchez necessita pressupostos per augmentar la despesa pública i lluitar contra la inflació.

Félix Bolaños és l'home que busca l'equilibri entre les enquestes i l'acció política. El CIS els ha donat un respir aquesta setmana. Si la tendència continua sent bona, serà més factible que Sánchez s'avingui a obrir el meló del Codi Penal i el possible retorn d'alguns exiliats (no Puigdemont, que té malversació). Si es veuen amb l'aigua al coll, tornarà la tremolor de cames.

El detall
  • Dimarts passat, el conseller d’Economia, Jaume Giró, es va passar mitja roda de premsa explicant que no donaria detalls  de les trobades pels pressupostos. Però els periodistes semblaven no perdre l’esperança i encara confiaven en detalls molt precisos. “Per quin dia i hora està prevista la reunió amb el PSC?” Un pèl cansada, a la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, se li va escapar un “crec que no t’ho dirà...”
  • L’Institut d’Estudis d’Autogovern s’estrena a Instagram. Per fer-ne publicitat van penjar a Twitter un gravació buscant-se a ells mateixos a Instagram. Amb la primera lletra, la xarxa ja et recomana usuaris que normalment visites. En el seu cas, a l’escriure una a van aparèixer tres comptes: Izan Almansa, promesa del bàsquet, Abel Rincón, analista de tenis i Tasha Amber Ghouri, una popular model britànica.