Pedro Sánchez recupera el somriure

MadridJa fa dues setmanes que Pedro Sánchez riu, no com al seu debat d'investidura quan va burlar-se del "no soc president perquè no vull" d'Alberto Núñez Feijóo, però riu. A la sessió de control de la setmana passada va etzibar al líder del PP "Ánimo, Alberto", i va riure, després que el cap de l'oposició anunciés que el president espanyol hauria de comparèixer a la comissió d'investigació del cas Koldo al Senat –serà el pròxim 30 d'octubre–. I aquest dilluns passat també va correspondre a l'eufòria de Donald Trump durant el seu show a Sharm el-Sheikh a compte de l'alto el foc a Gaza.

L'endemà, en una entrevista a la Cadena SER, el cap de l'executiu de l'Estat va reconèixer que li havien incomodat les formes del president dels Estats Units, que amb el seu discurs dirigint-se un a un a tots els líders europeus va evidenciar que, per a ell, són una mena de titelles. A Barcelona i Madrid hi ha hagut manifestacions propalestines multitudinàries i un sector important de la població interpreta que l'acord de pau promogut per Trump beneficia Israel i blanqueja Benjamin Netanyahu. "Israel, amb la nostra ajuda, ha aconseguit tot el que podia aconseguir per la força de les armes. Heu guanyat", va dir Trump dilluns a la Knesset, el Parlament ubicat a Jerusalem.

És cert que Sánchez ha explicitat les seves diferències amb el mandatari nord-americà i, de fet, ha deixat clar que "els actors principals del genocidi hauran de respondre davant la justícia". "No hi pot haver impunitat", va dir dimarts sobre Netanyahu. El president espanyol es troba en una difícil situació en què ha de fer equilibris. Des d'un punt de vista de política interna juga a favor del president espanyol agafar la bandera de Palestina i mostrar-se com l'antagonista ideològic de Trump, però a la Unió Europea (UE) potser és vist com algú que marca massa perfil respecte als EUA —es va desmarcar del 5% del PIB en despesa militar–. Per molt que la UE vulgui aspirar a l'autonomia estratègica, la seva seguretat continua depenent dels EUA i aquesta mateixa setmana molts estats membres ja s'han avingut a comprar armes nord-americanes per seguir ajudant Ucraïna.

El temps dirà si va ser un error polític que a Egipte Sánchez rigués les gràcies a Trump, l'interès del qual és construir una Riviera a la Franja de Gaza: a l'esquerra espanyola el conflicte al Pròxim Orient s'ha convertit en l'element mobilitzador de la legislatura i una qüestió que pot decantar el vot, apunta a l'ARA un líder sindical de l'Estat. Pel que fa a la dreta, el PP sap que no pot fer una gran política d'oposició amb les amenaces de Trump d'aplicar aranzels a Espanya i aplicar-li càstigs per no assolir el 5% del PIB en defensa, tal com ha reiterat aquest divendres el president estatunidenc.

Ábalos en llibertat

Probablement, el gest afectuós de Sánchez a Sharm el-Sheikh va ser fruit del moment i no premeditat. En canvi, a Madrid els ànims han canviat de banda i al PSOE es respira optimisme. Abans de l'estiu, l'empresonament de Santos Cerdán semblava que havia d'acabar amb el govern espanyol en qualsevol moment, però ara fonts de Ferraz creuen que el cas de presumpta corrupció que també implica l'exministre José Luis Ábalos està amortitzat i miren les enquestes: aquest dilluns el CIS apuntava a una victòria electoral del PSOE amb Vox trepitjant els talons al PP. Les mateixes fonts indiquen que és el que marquen els trackings diaris de l'òrgan dirigit per José Félix Tezanos des de fa algunes setmanes.

El front judicial continua sent, això sí, el principal maldecap de la Moncloa. A tall d'anècdota, un alt càrrec de l'executiu espanyol no dissimulava la seva alegria aquesta setmana quan va saber que l'empresària Carmen Pano, que havia esbombat haver entregat sobres amb diners en efectiu a Ferraz, va optar per no declarar en la seva compareixença al Senat. Que Ábalos no anés a la presó també ha donat un cert oxigen al PSOE i, fins i tot, a les files socialistes ja comencen a dubtar de la implicació de Cerdán i de si el seu empresonament és proporcionat. Segons el jutge instructor del cas, però, hi ha diligències encara pendents que poden reforçar els indicis sobre la presumpta trama de cobrament de comissions il·legals.

Desgastar Feijóo

Sánchez insistia en la mencionada entrevista a la SER dimarts que esgotarà la legislatura fins al 2027. "Per què?", va respondre a la pregunta de si podria avançar les eleccions. I va afegir: "Sempre que hi ha un qüestionament del lideratge de Feijóo, per intentar tancar el debat sobre qui pot ser el substitut, la premsa de dretes posa sobre la taula un hipotètic avançament electoral. Ho fa per silenciar el debat successori al PP. Als llocs de debat de la villa y corte de Madrid, molts presidents autonòmics del PP off the record mostren el seu descontentament amb l’estratègia de Feijóo com a cap de l’oposició i, fins i tot, es deixen estimar com a futurs líders de l’oposició".

Un cop assumit que continuarà governant encara que no aprovi els pressupostos, la seva carta és desgastar Feijóo. D'una banda, alimentant l'auge de Vox; i de l'altra, deixant que cometi errors. "Com vas a Barcelona a presentar un pla d'immigració?", s'exclamen fonts de Ferraz, que entenen que aquest és el marc d'Aliança Catalana i Vox i que no beneficia en res al PP. Creuen que l'estratègia de "metxa curta" de Feijóo, demanant constantment un avançament electoral i donant per mort el govern espanyol, li passarà factura. "No governarà", auguren. Per això ara Génova té la intenció de començar a fer oposició amb qüestions econòmiques, com va insinuar a la sessió de control d'aquest dimecres quan Feijóo va criticar l'augment de la cotització dels autònoms. Ara com ara, Sánchez torna a riure.