BarcelonaHavia de ser un ple històric i a fe que ho va ser. La sessió del 6 i 7 de setembre del 2017 quedarà per sempre en el record del Parlament no només perquè s’hi van aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica, sinó també perquè s’hi van batre rècords de durada i, probablement, de tensió. Un any després tot ha canviat. Alguns dels protagonistes d’aquella jornada són a la presó, d’altres a l’exili i molts han deixat la primera línia política empesos per les causes judicials que pesen sobre ells. Unes causes judicials que, en bona part, van començar a prendre forma en aquell ple que, segons admeten ara diversos dels seus protagonistes, “ho va canviar tot”.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Bona part de la tensió d’aquell dia es va concentrar a la mesa del Parlament. Allà va començar tot, el 6 de setembre a les 9 del matí, quan els quatre representants de Junts pel Sí van admetre a tràmit la llei del referèndum, fins aleshores bloquejada. Aquell va ser el tret de sortida d’un ple maratonià que s’allargaria durant 15 hores en la seva primera jornada i en què la mesa s’hauria de reunir fins a cinc vegades. Van ser reunions presidides per la tensió. “A porta tancada l’ambient era més bèstia que al ple”, recorda un dels assistents. “Hi va haver faltes de respecte i crits”, afegeix. El centre dels atacs: la presidenta Carme Forcadell, a qui l’oposició -sobretot a través de Ciutadans- va intentar trastornar des del primer minut.
L’ambient, afirmen diverses fonts, es va anar caldejant a mesura que passaven les hores i s’acumulaven les reunions i les peticions de reconsideració. “Jo els recordava que les seves accions tindrien conseqüències judicials i ells em responien que no els amenacés”, recorda el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa. “Vam agafar el reglament i, en cas de dubte, el vam interpretar sempre a favor del debat”, respon l’exsecretària de la mesa Anna Simó. Hi afegeix cullerada Joan Josep Nuet, que creu que les intencions de l’independentisme “eren bones” però que hi va haver una “absoluta improvisació” i un “rebregament del reglament”.
A l’increment del nerviosisme hi va contribuir l’intent de Ciutadans, PSC i PP d’evitar a tota costa el debat de les dues lleis. Els plens del 6 i 7 de setembre també passaran a la història per ser els dies en què la cambra catalana va descobrir el filibusterisme. Fins a cinc vegades -una ja de matinada- Forcadell va haver de convocar la mesa i la junta de portaveus durant la primera jornada del ple, que va acabar passada la una de la matinada, quan el Parlament ja havia aprovat la llei -amb mig hemicicle buit per la protesta orquestrada per Cs, PSC i PP- i el Govern ja havia convocat formalment el referèndum de l’1-O.
Dubtes amb la transitorietat
El ple podria haver acabat fins i tot més tard. Durant la tarda hi va haver veus dins l’independentisme que van apostar per començar el debat de la llei de transitorietat de matinada, un cop convocat el referèndum. És una mostra més del desconcert que va planar durant tota la jornada a l’hemicicle i que va fer que en algun moment es plantegés també la possibilitat que -com defensava part del grup de JxSí- la llei de transitorietat es retirés de l’ordre del dia i és deixés per a un altre ple més endavant. “Fins i tot dins la majoria independentista de la mesa hi havia gent que no sabia quines decisions s’acabarien prenent”, apunta un dels membres de l’òrgan gestor del Parlament.
Finalment la llei de transitorietat es va aprovar l’endemà després d’un altre ple agònic ple d’interrupcions, nervis i escenes inèdites, com ara la bancada de Ciutadans aplaudint dreta el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, amb crits de “democràcia”. Aquell dia també va portar les primeres mesures de l’Estat, amb el govern de Mariano Rajoy presentant recursos a tort i a dret i amb el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, anunciant querelles contra els membres del Govern i de la mesa del Parlament. Era el dia de l’inici del xoc entre la Generalitat i l’Estat, que s’intensificaria després amb l’1-O, la declaració d’independència i l’empresonament i exili dels principals dirigents independentistes, episodis que han deixat en un segon terme un ple -el del 6 i 7 de setembre- que va ser l’embrió de tot. Va ser un ple històric que, tanmateix, els protagonistes d’una i altra banda coincideixen a recordar amb tristor.
La jornada més llarga de la història del Parlament
9.00 h: comença l’acció
Abans que comenci el ple, la mesa es reuneix i Junts pel Sí i la CUP demanen que la llei del referèndum -fins aleshores bloquejada- s’admeti a tràmit.
10.07 h: admissió a tràmit
La mesa admet a tràmit la llei del referèndum amb els vots dels quatre representants de Junts pel Sí i el de Catalunya Sí que es Pot. PSC i Cs s’hi oposen.
10.17 h: ordre del dia
Just després de l’inici del ple Marta Rovira demana la paraula i, basant-se en l’article 81.3 del reglament, sol·licita incloure en l’ordre del dia del ple la votació de la llei del referèndum. Anna Gabriel fa el mateix.
10.51 h: primera aturada
Després de mitja hora d’intercanvi de retrets, el ple s’atura per convocar una reunió de la mesa. L’oposició maniobra per retardar al màxim el ple. Ho fa forçant que la mesa debati una vegada i una altra sobre el mateix ja que Cs, PP i PSC presenten tota l’estona peticions de reconsideració.
13.20 h: es reprèn el ple
Finalment els diputats tornen al ple i JxSí i la CUP imposen la seva majoria per poder incloure el referèndum en l’ordre del dia.
16.47 h: el filibusterisme
Ciutadans, PP i PSC tornen a forçar diverses reunions de la mesa, aquest cop per les esmenes de la llei.
17.30 h: l’escrit del CGE
El Consell de Garanties publica un escrit donant la raó als grups de l’oposició que reclamen poder demanar un dictamen. La mesa es reuneix per cinquè cop.
19.30 h: arriba el debat
Finalment pot començar el debat sobre la llei, que s’aprovarà després de dues hores de retrets entre grups.
23.30 h: l’1-O, convocat
Amb la llei aprovada, el Govern signa el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. El ple continuarà fins més tard de la 1.
