Política 10/12/2015

Polèmica per un tuit de la número tres de Rivera per Madrid: "L'Holocaust té una explicació política"

El líder de C's canvia a última hora l'agenda a Toledo i en lloc de fer un passeig pel centre de la ciutat opta per un petit míting al palau de congressos

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
Albert Rivera amb l'escriptora i periodista Marta Rivera, número tres de C's per Madrid el 20-D.

Toledo"Rivera fitxa Rivera". Era el titular. Albert Rivera va fer una aposta personal i, després de pressionar bastant, va aconseguir que l'escriptora i periodista gallega Marta Rivera –fins llavors afí a idees populars i frontalment en contra de la immersió lingüística– es convertís en un dels seus fitxatges estrella i acceptés ser la seva número tres per Madrid, només per darrere de Francisco de la Torre, inspector d'Hisenda.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però el perfil de la periodista no acaba d'encaixar en el partit. Sobretot si es furga en el seu compte a Twitter. Rebutjava el contracte únic, proposta estrella de C's, defensava el copagament per visita al metge, i considerava que hi ha dubtes sobre l'autoria de l'11-M.

Al líder de C's, però, encara li quedava apagar un foc que pot fer trontollar la carrera política de Marta Rivera. Els cigrons negres amb què ha topat durant els últims mesos d'ascens meteòric en les enquestes no són pocs. Sense anar més lluny, ahir dimecres dimitia l'únic alcalde que tenia la formació taronja a Andalusia després de ser imputat en un presumpte cas de corrupció.

La polèmica sobre la candidata Rivera ha explotat aquest dijous després que un curiós destapés una sèrie de tuits del seu historial a Twitter. "L'Holocaust té una explicació política", diu un dels seus tuits de finals de juny del 2014 en resposta al líder de Podem, Pablo Iglesias, que un esmorzar informatiu al Ritz va dir que "el terrorisme d'ETA té explicacions polítiques".

El tuit de Marta Rivera el juny passat en resposta a Pablo Iglesias, que en un esmorzar informatiu al Ritz acabava de dir que la violència d'ETA té explicacions polítiques.

El líder de C's ha sortit en defensa de Marta Rivera i ha volgut treure ferro al missatge. "És irònic, si té una novel·la de l'Holocaust! Òbviament és en resposta a Pablo [Iglesias]", ha assenyalat.

La número tres de Ciutadans s'ha defensat amb el següent missatge al seu compte de Twitter:

Tot i voler minimitzar el tuit, Albert Rivera ha retardat més d'una hora el míting previst a Toledo, així com també l'emplaçament de l'acte. En lloc de fer una passejada pel centre de la ciutat i parlar des de la plaça Zocodover, la primera amb què es topa en arribar a Toledo després del museu d'El Greco, ha decidit tancar-se dins del palau de congressos en un acte amb un màxim de 250 persones.

Això sí, està previst que el líder de C's pugi aquest dijous al bus de la caravana de premsa per primer cop des que va començar la campanya, per tenir una conversa informal amb periodistes.

Amb il·lusió o sense?

Als mítings de Ciutadans no hi ha banderes, ni globus taronges. Hi falta la il·lusió que reclama el seu eslògan de campanya: "Vota amb il·lusió". Sembla la classe magistral d'un únic ponent: Albert Rivera, que la gent escolta amb atenció –de vegades amb algun badall– però sense gairebé ni aplaudir-lo. El discurs de C's només té un punt d'inflexió majúscul als discursos, similar als de Mariano Rajoy: quan comença a atacar Artur Mas i el procés.

Aplaudiments i més aplaudiments. Aquest dijous des de Toledo Ciutadans ja ha posat en el sac del sobiranisme Pablo Iglesias. "No es pot governar Espanya amb els que volen trencar Espanya", ha dit sobre el suport de Podem a un referèndum i als acords amb els socialistes tant al País Valencià com a les Balears. "El referèndum és per trencar Espanya i no per veure per on passa l'AVE. És per trencar el país, per deixar de ser el que és. I [Iglesias] ho tracta amb frivolitat", ha afegit.

L'última cirereta ha estat atacar la immersió lingüística: "Ja sé que alguns [Mas] busquen que no es parli espanyol a Catalunya, mentre que al Brasil posen l'espanyol a les aules i cada com més països nòrdics l'ensenyen, però mentre diuen 'no' a l'espanyol a les aules públiques porten els seus fills a una escola privada perquè l'aprenguin".

stats