DRET A DECIDIR
Política 16/11/2014

La policia feia seguiments polítics dels jutges pro consulta

Part de l’informe sobre els 33 magistrats catalans es va publicar a ‘La Razón’

Núria Orriols
3 min

BarcelonaEl 3 de març el diari La Razón publicava una àmplia informació titulada La conspiració dels 33 jutges sobiranistes. El rotatiu informava del manifest que una trentena de magistrats catalans havien firmat a favor del dret a decidir, en què defensaven la constitucionalitat d’una consulta. Identificava cadascun dels signants amb una fotografia. Vint-i-dues de les imatges eren extretes dels seus DNI. Els jutges afectats per la publicació van interposar una querella per revelació de secrets. Consideraven que les fotografies només podien haver-les extret amb una presumpta “entrada irregular en fitxers” de la Policia Nacional, encarregada d’expedir-los. El jutjat d’instrucció 22 de Barcelona va admetre a tràmit la denúncia i va cridar a declarar com a testimonis agents de la Brigada d’Informació de la policia espanyola, que van reconèixer haver consultat la base de dades del DNI per investigar els magistrats i la seva vinculació amb el manifest a favor del dret a decidir. Mesos després s’ha constatat que els van fer informes de tipus polític, i que es van excedir de les seves funcions.

Fonts jurídiques pròximes al cas consultades per l’ARA asseguren que l’argument dels cossos de seguretat a l’hora d’elaborar aquest informe era comprovar si realment els signants eren “persones existents” i jutges. Teòricament, la policia havia extret la informació de fonts periodístiques i de les xarxes socials.

Reunions, jazz i militància política

Els jutges afectats van rebre fa uns dies, com a part de la querella, l’informe que la Brigada d’Informació havia elaborat. El document policial comença, expliquen, fent referència al febrer del 2014, quan els agents ja sabien que es gestava un manifest a favor del dret a decidir que es va acabar publicant al març. L’informe assenyala que un conjunt de jutges van mantenir reunions periòdiques, també a la Ciutat de la Justícia, per valorar si es posicionaven a favor de la legalitat d’una consulta dins el marc legal espanyol i d’acord amb les “vies constitucionals” que l’Institut d’Estudis Autonòmics havia identificat. “La informació fa evident que ens seguien”, denuncia a l’ARA un dels jutges.

Després d’una primera introducció, el document policial identifica els signants. Hi incorpora la foto de cadascun d’ells, l’adreça i diverses informacions sobre els seus antecedents professionals i ideològics. Segons fonts del cas, de l’informe policial se’n pot deduir que “hi ha jutges que els interessen més que d’altres”. Els que han tingut accés a l’informe detecten una “falta de rigor” en la seva elaboració, i expliquen que hi ha una barreja d’informació veraç i detalls que no són certs. Per exemple, diuen que un jutge “era membre del Tribunal Superior de Justícia, però ho era de l’Audiència”, o col·locaven un jutge que exercia a Tortosa al jutjat de primera instància de Lleida. Altres informacions de l’informe es referien a la vida privada dels magistrats. Per exemple, s’hi explica que una de les jutges és aficionada a la música jazz i que “comparteix interessos” amb l’esquerra catalana i els col·lectius antifeixistes.

La professionalitat en dubte

Sobre els antecedents ideològics dels jutges pro consulta, l’informe recull informació relacionada amb la política. Diu que una de les jutges va ser “candidata a ministra de Justícia pel PSOE”, que un dels magistrats va “dirigir-se a la secretaria d’ERC per sol·licitar ser militant” el 1998, que un altre té preferències per Procés Constituent o que una de les signants és una “distingida jutge a favor dels drets humans”. També s’assenyalen magistrats que han donat suport a manifestos per la independència judicial, l’abolició de la prostitució, en contra de la política criminal del PP o la tortura. D’altra banda, també posa el focus en l’activisme a favor de la llengua d’alguns magistrats com a membres de la plataforma Juristes en defensa de la llengua pròpia, de qui alerta que “comparteix la seu amb Òmnium”. Segons un dels jutges afectats, el document policial “sembla que vulgui posar en dubte la professionalitat” dels magistrats en les seves funcions. No entén què aporten les dades a la investigació.

Malgrat que totes les fonts consultades admeten que investigar és una de les funcions naturals de la policia, també indiquen que l’informe genera “malestar” perquè neix arran d’un simple manifest i això, per ara, “no és un delicte”.

stats