La policia acusa ara la CUP de coaccions pel setge a la seva seu

Els agents diuen que el 20-S esperaven l’ordre judicial

“Van ser vuit hores d’absoluta inseguretat jurídica”. Així va definir ahir l’exdiputat cupaire David Fernàndez el setge policial a la seu de la CUP del 20-S del 2017. Ho va fer després de declarar a la Ciutat de la Justícia, on s’instrueix un possible delicte de coaccions greus per part dels comandaments dels agents de la Policia Nacional que aquell dia van rodejar la seu del partit, i que van evitar que cap dels treballadors fes les tasques habituals previstes. Els policies que van participar en l’operatiu, en canvi, defensen que van ser ells els “coaccionats a l’hora de desenvolupar les funcions policials corresponents”. Un cas que s’ha reobert ara a instàncies de l’Audiència de Barcelona, que esmena la decisió del jutjat d’instrucció 9 de Barcelona, que la va arxivar fa justament un any perquè considerava que els agents van actuar “en compliment estricte” de les ordres de la fiscalia i que es van “limitar a intervenir el material propagandístic” que hi havia “fora de l’edifici”.

Segons va explicar als mitjans l’advocat de la CUP, Benet Salellas, el cap de la Brigada Provincial d’Informació i el responsable de l’operatiu policial del Cos Nacional de Policia (CNP), que van declarar ahir com a investigats, van justificar el dispositiu a l’exterior de la seu de la formació durant sis hores perquè esperaven una ordre d’entrada i escorcoll per requisar material propagandístic de l’1-O que havien demanat mitjançant la fiscalia al jutjat, però que no va arribar i que aleshores van decidir avortar l’operació.

El lletrat va assegurar que els policies investigats van explicar que durant aquells dies estaven fent dispositius de vigilància sobre actes de difusió del referèndum i que van donar l’alerta que a la seu de la CUP s’estaven descarregant cartells. Per aquest motiu van sol·licitar una ordre d’entrada i escorcoll, per a la qual van organitzar el dispositiu, malgrat que no va arribar mai.

Provocació policial

L’advocat de la CUP va apuntar que els policies no havien “sabut donar explicacions de per què van preferir sacrificar sis hores de llibertat de moviment” a l’exterior de la seu del partit i “per què van optar per aquella situació dràstica”. A més, Salellas va afirmar que el dispositiu policial “no responia a la voluntat de fer justícia, sinó de provocar en un dia sensible”, en ple escorcoll al departament d’Economia. Sobre la raó per la qual l’ordre per entrar i escorcollar la seu no va arribar, Salellas va argumentar que era “una mostra que quan el sistema penal fa coses que no li corresponen, es desborda”. “Tramitar una ordre és extremadament senzill”, va indicar abans d’apuntar que, segons els policies, l’ordre no va arribar perquè els jutjats estaven saturats i no van poder tramitar la petició. Fernàndez, que va exercir de mediador amb els comandaments policials i que va ser ahir citat per la CUP com a testimoni, va denunciar que hi havia una “estratègia d’estat” que volia “banalitzar, minimitzar i, fins i tot, justificar” l’actuació policial del 20-S al partit. “La seu va estar assetjada amb hostilitat policial durant pràcticament vuit hores”, va deixar clar Fernàndez, que va insistir que els policies “van vulnerar drets” i van exercir una “coacció continuada”. Fernàndez va assenyalar que durant les hores que va durar el dispositiu policial a la porta de la seu es va viure una “absoluta i demencial inseguretat jurídica”, i va criticar que s’hagi trigat 523 dies a fer la primera declaració sobre els fets.

“Mur humà desobedient”

L’exdiputat de la CUP va dir que el 20-S va ser una “provocació policial” i que “afortunadament la intel·ligència col·lectiva va construir un mur humà” de manera pacífica, però desobedient, que va evitar que la policia entrés a la seu. A les portes del jutjat, l’exdiputada Mireia Boya va reconèixer que la CUP no té gaires “esperances” que s’acabi imputant els dos responsables de l’operatiu. Amb tot, va ressaltar que els fets del 20-S van ser un primer acte de “desobediència civil” previ a l’1-O: “Aquell dia vam aprendre com s’havia de defensar el referèndum” i que l’objectiu de la policia era, ja aleshores, “provocar la violència”.

Més continguts de