LA NOVA LEGISLATURA
Política 10/04/2021

La política catalana se suma al debat sobre la renda universal

¿És sostenible que cada ciutadà cobri 735 euros pel fet de viure a Catalunya?

4 min
Vianants passejant per la Rambla de Barcelona en una imatge d'arxiu
Disponible en:

BarcelonaFins al 2023, ERC i la CUP s’han compromès a “dissenyar, implementar i avaluar” una prova pilot per introduir la renda bàsica universal (RBU) en alguna franja d’edat. Catalunya se suma així als territoris que han plantejat experiments similars, tot i que, de moment, els estats continuen preferint les rendes dirigides a la població en risc de pobresa. La diferència principal entre l’actual renda garantida de ciutadania (o l’ingrés mínim vital) i la RBU és que aquesta última va dirigida a tota la població d’un territori i que no hi ha condicions per cobrar-la: no s’ha de justificar, per exemple, un nivell mínim d’ingressos. La rebrien rics i pobres (en el preacord no es parla d’una quantitat concreta), però no tothom hi sortiria guanyant. “Encara que tothom la rebés, el 20% més ric hi sortiria perdent”, diu el doctor en ciència econòmica i president de la Xarxa Renda Bàsica, Daniel Raventós.

En els càlculs que ha fet conjuntament amb els economistes Jordi Arcarons i Lluís Torrens, l’assignació econòmica seria l’equivalent al llindar de la pobresa, 8.815 euros anuals a l’Estat agafant dades del 2018 (a Catalunya estaria lleugerament per sobre), uns 735 al mes (145 per als menors). “S’acabaria matemàticament amb la pobresa”, conclou Raventós, tenint en compte que la renda garantida només arriba -per falta de finançament, problemes de gestió i insuficient publicitat- a un terç de les persones que l’Idescat situa en la pobresa severa (376.000 l’any 2018). També es reduiria dràsticament la desigualtat.

Com es finança?

El principal problema és finançar-la. Segons els mateixos autors, el cost brut seria d’uns 285.000 milions d’euros cada any a l’Estat (sense el País Basc i Navarra) i d’uns 53.000 milions a Catalunya. “No podria aplicar-se si no va acompanyada d’una reforma fiscal”, adverteix. Quina? Al llibre Renda bàsica incondicional (Edicions del Serbal) plantegen una profunda modificació de l’IRPF: l’import de la RBU en quedaria exempt, però a partir de l’euro següent s’aplicaria un tipus únic, del 46% o del 49%. A més, s’eliminarien els mínims personals i totes les deduccions de la quota.

A Catalunya aquesta reforma generaria més de 30.000 milions. Com que també s’eliminarien les prestacions per sota de la RBU (les que hi ha per sobre no creixerien) i es reduirien les despeses d’administració (no caldria destinar treballadors a comprovar que es compleixen les condicions), s’aconseguiria estalviar 15.000 milions més. Encara quedarien per cobrir 7.700 milions d’euros, que es podrien reduir a 4.600 si en comptes de distribuir la renda per persones es fes per llars (cada adult addicional comptaria la meitat i cada menor una tercera part). Aquests recursos haurien de sortir de les rendes més altes (impost a les grans fortunes, reforma de l’impost de patrimoni i del de societats, impostos ambientals, combatre el frau fiscal, etc.).

Segons els autors, el 70% dels contribuents en sortirien beneficiats, i per arribar al 80% plantegen establir una “clàusula de rescat” (15.000 milions més de transferència de rics a pobres, uns 2.800 milions a Catalunya). En definitiva, qualsevol persona amb una renda anual per sota dels 30.000 euros hi sortiria guanyant o es quedaria en la mateixa situació que estava (a partir de 130.000 euros en el cas d’una família de dos adults i dos menors) i la resta, el 20% amb rendes més elevades, hi perdria. Els més rics, els que més: a partir de 400.000 euros passarien d’un tipus efectiu de l’IRPF del 24,85% a un del 38,91%.

Germà Bel, professor de política econòmica a la UB, destaca que a les dificultats inherents per finançar una RBU, Catalunya n’afegeix una de bàsica: no té plena capacitat fiscal, només controla la meitat de l’IRPF i, a més, el recapta l’Estat. Per tant, no podria deixar sense tributar la renda bàsica i només podria apujar el tram autonòmic. Tampoc podria prescindir de les prestacions derivades de la legislació espanyola i hauria de continuar gestionant les que estan per sobre de la RBU. Finançar el pla pilot costaria 4.200 milions d’euros, “més que tots els impostos que regula la Generalitat”. “No la poden fer a la pràctica ni tampoc legalment”, destaca, i apunta a la “ignorància o a la mentida” dels polítics que parlen d’aplicar-la a curt termini.

Hi ha almenys dos problemes més. L’efecte crida a les persones pobres d’altres llocs, que incrementaria les despeses, i l’efecte fuga de les grans rendes, que reduiria els ingressos. Per intentar resoldre el primer, es fixaria un temps mínim de residència (la CUP planteja un any). Per al segon, Bel proposa irònicament “cubanitzar Catalunya” per prohibir que marxin.

Alaska i els Cherokee

“Val la pena destinar molts més diners a les polítiques de rendes”, diu Oriol Amat, catedràtic d’economia financera de la UPF, que apel·la a la Unió Europea. Al món només hi ha dues regions que aposten per una RBU: Alaska (depenent d’un fons vinculat al petroli) i la comunitat cherokee de Carolina del Nord (dels casinos), totes dues als EUA. Però hi ha hagut experiments a Finlàndia, Namíbia, l’Iran, l’Índia o actualment a la localitat californiana de Stockton. “S’ha vist que cau la delinqüència, millora l’escolaritat de les capes més humils i cauen l’alcoholisme i el consum de drogues”, indica Amat.

També s’ha comprovat una millora de la salut mental i no hi ha resultats concloents per saber si desincentiva la recerca de feina. A Barcelona, entre el 2017 i el 2019, Lluís Torrens va dirigir un pla pilot en deu barris situats a la llera del Besòs. Totes les famílies eren usuàries dels serveis socials i es combinava una renda bàsica de 400 euros amb altres rendes condicionades. “Els usuaris de la RBU van tenir més incentius per buscar feina perquè els altres perdien els ingressos en cas de trobar-la”.

El programa electoral de la CUP és el més explícit i també el d’ERC fa esment a la RBU. “No tenim les competències i hem de ser realistes i anar pas a pas, però és un objectiu a seguir”, explica Agnès Rotger, secretària de drets socials i ciutadania dels republicans. Des de JxCat exposen més dubtes pel que fa a la sostenibilitat del model, però estudiaran “qualsevol eina que ajudi a erradicar la pobresa i a no estigmatitzar les persones que reben subsidis”, diu Gemma Geis. Que finalment es faci el pla pilot dependrà de si es posen d’acord.

stats