La política que seguirà en paral·lel al judici
L’estabilitat a Madrid, el diàleg i els comptes marcaran l’agenda
BarcelonaA partir d’aquesta setmana la política parlamentària quedarà eclipsada pel judici de l’1-O. Però no aturada. En paral·lel al procés contra dotze dels dirigents independentistes que van impulsar el referèndum del 2017 seguiran les negociacions sobre els pressupostos catalans, les converses per refer l’estratègia unitària independentista i la pressió de la dreta per desbancar Pedro Sánchez de la Moncloa. Tot, això sí, condicionat pel que vagi passant al llarg dels pròxims tres mesos a la sala segona del Tribunal Suprem i amb l’horitzó electoral del 26 de maig que planarà tant al Parlament -amb la rivalitat entre JxCat i ERC de protagonista- com al Congrés.
Estabilitat a Madrid
Amb el veto als comptes, la legislatura queda tocada
Dimecres, just un dia després de l’inici del judici, està previst que el Congrés voti les esmenes a la totalitat als pressupostos del govern espanyol, que han presentat el PP, Cs i els independentistes. Si es manté el bloqueig i cauen els comptes, la legislatura queda tocada. Pedro Sánchez desfullarà la margarida per decidir quan convoca eleccions: si aguanta fins al 2020 o precipita un avançament al maig o a la tardor. Dependrà de l’habilitat del PSOE per recuperar la majoria al Congrés amb Podem i els sobiranistes enfront del PP i Cs, de la pressió dels barons socialistes que no volen aparèixer a les urnes de la mà dels independentistes i del resultat de les enquestes que tenen a la Moncloa.
Diàleg amb Catalunya
La relació entre la Moncloa i la Generalitat, altre cop en crisi
Divendres la Moncloa i la Generalitat van trencar la negociació sobre els pressupostos i les converses entre la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, i el tàndem de la portaveu, Elsa Artadi, amb el vicepresident, Pere Aragonès, han quedat suspeses fins a nou avís. No obstant això, les dues parts diuen que mantenen l’aposta pel diàleg. L’executiu català ha reclamat a Sánchez seguir parlant per abordar el conflicte, malgrat el veto dels comptes al Congrés. En privat, però, temen que el president espanyol, davant l’escenari electoral, vulgui allunyar-se de JxCat i ERC.
Pressupostos catalans
L’executiu seguirà negociant el projecte amb els comuns
El president Quim Torra ha anunciat una contraoferta als comuns per tirar endavant els pressupostos -el partit lila va decidir trencar negociacions-, però fonts del Govern veuen difícil que es puguin aprovar abans de les municipals i les europees. En cas que finalment no hi hagi un acord, l’executiu no presentarà el projecte i prorrogarà definitivament els comptes per a aquest any. La Generalitat funcionarà, doncs, amb els números del 2017.
Precampanya
La rivalitat dels partits creixerà a mesura que s’acosti el 26-M
Les eleccions del maig tornaran a oferir una radiografia de la correlació de forces a Catalunya: el sobiranisme i el constitucionalisme batallaran a les urnes just després del judici, amb el dubte de quin serà el pes de la clau local i europea per als votants. Dins de cada bloc la lluita també serà aferrissada: JxCat i ERC es disputaran per enèsima vegada l’hegemonia de l’espai independentista i, en funció del resultat -Esquerra surt guanyadora a les enquestes-, es pot veure afectada l’estabilitat del govern de Torra. En cas que els republicans guanyin, des de JxCat temen que vulguin forçar eleccions per obrir una nova etapa a Sant Jaume. En el bloc constitucionalista, Cs té el repte de quallar al territori (no té cap alcaldia) davant el PSC. Va guanyar el 21-D gràcies al vot metropolità, que tradicionalment havia optat pels socialistes, també en les eleccions locals.
Estratègia unitària
JxCat, ERC i la CUP intentaran teixir una resposta al judici
Tot i la disputa electoral i les desavinences estratègiques, l’independentisme intentarà trobar un camí comú per respondre al judici. Torra, de fet, té la intenció d’intensificar els contactes amb entitats i partits en els pròxims temps per buscar un denominador comú. Fins ara, ha dit que no acceptarà cap sentència que no sigui l’absolució i que portarà una “proposta d’autodeterminació” al Parlament. El plantejament, ara per ara, no genera consens.
