El primer pols intern al junquerisme es decideix a Barcelona

BarcelonaFa uns dies es van complir 12 anys des que Oriol Junqueras va accedir a la presidència d'ERC. Aquest era el temps màxim que s'hi podia estar un president abans que la direcció –amb l'aval de la militància– modifiqués els estatuts per permetre que tant ell com Marta Rovira seguissin en uns càrrecs que els anys de presó i exili els han impedit desenvolupar en circumstàncies normals. La repressió ha marcat el seu mandat, però també els èxits electorals, que els han fet guanyar les eleccions europees del 2014, les municipals del 2019 i les generals d'aquell mateix any i els han donat la presidència de la Generalitat. Però el cicle electoral ha canviat i durant el 2023 acumulen dues patacades en municipals i generals que alguns relacionen amb el canvi d'estratègia del partit –d'abraçar la unilateralitat a fer-ho amb el diàleg– i que d'altres justifiquen per l'esgotament del junquerisme. Fins ara, però, a Junqueras no se li havia fet un pols de la magnitud del que es presenta aquests dies a Barcelona, on una candidatura que agrupa històrics del partit a la capital busca derrotar la llista oficialista.

En aquestes primàries per renovar la federació del partit a Barcelona s'enfronten Eva Baró, la candidata considerada oficialista –fins fa poques setmanes, membre de l'executiva nacional–, i Patrícia Gomà, crítica amb la cúpula que dirigia fins ara la federació barcelonina, connectada amb la seu nacional del carrer Calàbria. Què diferencia una candidatura de l'altra? Les discrepàncies són bàsicament estratègiques i d'organització. Gomà defensa més autonomia de la federació barcelonina a l'hora de prendre les decisions, que critica que les han pres fins ara un nucli reduït de persones, i reclama que qüestions "estratègiques i transcendentals" s'han d'obrir al debat de la militància. Per exemple, ¿qui va decidir que ERC s'incorporaria a la Diputació de Barcelona? Baró, que també aposta per potenciar la participació de la militància i "reconnectar" el partit amb el carrer, rebutja, però, el model de "contrapoder" a la direcció nacional que assegura que promou la seva contrincant.

El 2020 a la federació de la capital catalana ja hi havia dos sectors disposats a disputar-se'n el lideratge, però la direcció d'ERC va triar un candidat de consens, l'exdiputat Gerard Gómez del Moral, per evitar l'enfrontament. La candidatura va incorporar persones dels dos sectors, però la integració va ser més aviat superficial, perquè el pòsit de les diferents famílies s'ha mantingut al llarg dels últims anys. Per això aquesta vegada la direcció ha deixat que els dos projectes de partit que defensen Baró –ara vicepresidenta cinquena a la Diputació de Barcelona– i Gomà –secretària general d'Educació de la Generalitat– es votin en unes primàries.

A Baró l'acompanyen a la llista figures com la del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, un nom en plena sintonia amb Oriol Junqueras i que apunta com un dels màxims aspirants a rellevar Ernest Maragall com a candidat el 2027; mentre que a la de Gomà hi és un històric de la federació de Barcelona, Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials del Govern. De fet, tant Gomà com Amorós van presidir la federació, fet que la candidatura de Baró aprofita per relacionar-los amb "el passat". La consellera de Territori, Ester Capella, és una de les inspiradores d'aquesta candidatura. La votació és divendres que ve, 20 d'octubre, i el dia abans totes dues candidates participaran en un debat a la seu d'ERC.

Diferències estratègiques

Gomà és partidària que la federació barcelonina prengui totes les decisions que els afecten. "Nosaltres fixem la posició i la traslladem a Calàbria, la responsabilitat és de Barcelona", diu la candidata en declaracions a l'ARA. Baró, en canvi, considera que Barcelona ha de prendre les seves decisions, sí, però qualsevol discrepància amb la direcció nacional s'ha de poder parlar, sense "imposar". "Som una candidatura més avesada a la col·laboració, ells venen d'una tradició de fer de Barcelona un contrapoder", afirma al seu torn.

La candidata considerada oficialista –una etiqueta que ella defuig– defensa que la seva llista és de "renovació i canvi", i diu que a la de Gomà hi ha persones que han tingut càrrecs a la federació al llarg dels últims anys. Patrícia Gomà es presenta al seu torn com una candidatura de "veu lliure", que defensa poder dir que l'estratègia política seguida a Barcelona "no ha funcionat" sense que això vulgui dir que va "contra Junqueras". De fet, assegura que no és crítica amb la direcció nacional i que la prova és que forma part del Govern de Pere Aragonès.

La direcció nacional d'ERC no es posiciona en aquest procés de primàries i també es mantenen neutrals tant Ernest Maragall com Elisenda Alamany, números 1 i 2 dels republicans en les eleccions del maig. Amb tot, i després dels mals resultats a les municipals, les primàries d'ERC a Barcelona suposen un primer examen a la gestió del junquerisme a la capital catalana i també quin full de ruta s'imposa per als pròxims quatre anys.