Els 17 cops de porta de l’Estat al dret a decidir dels catalans

El sobiranisme acumula des del 2012 negatives a la petició d’un referèndum

En el camí cap al punt de ruptura, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, vol acumular evidències del rebuig de l’Estat a un referèndum pactat. Diumenge va avançar que aprofitarà el discurs de la qüestió de confiança per tornar a demanar al govern espanyol que permeti votar sobre la independència. Una petició amb una resposta previsible, i que se sumarà a les 17 ocasions en què l’Estat ha rebutjat el dret a decidir des que el 2012 va descartar també al pacte fiscal. 17 cops de porta resumits aquí, i que inclouen reunions entre presidents, proposicions de llei al Congrés i intercanvis dialèctics en sessions de control al Congrés i al Senat.

1. Les negociacions per la investidura

La petició del PDC i ERC per facilitar un nou govern espanyol

Les negociacions per a la investidura del nou govern espanyol han estat l'últim escenari en què el PDC i ERC han reclamat als partits estatals que obrin la porta a un referèndum. Va ser la petició que els exconvergents i els republicans van fer al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per explorar una majoria alternativa amb Podem. Va ser rebutjada taxativament pels socialistes.

2. Reunió Puigdemont-Rajoy

46 peticions encapçalades per la celebració d’un referèndum

El president de la Generalitat va debutar el 20 d’abril a la Moncloa fent arribar a un Mariano Rajoy tancat en banda un document amb 46 propostes per a Catalunya. La primera, la celebració d’un referèndum que el govern espanyol va descartar.

3. La unitat d’Espanya

Un debat encès per estrenar la legislatura fallida

La legislatura més curta de la democràcia espanyola va estrenar-se amb el PP i Ciutadans competint amb dues mocions per blindar la unitat d’Espanya, un debat que els grups independentistes van aprofitar per tornar a reclamar, sense èxit, un referèndum.

4. El no del Congrés al 9-N

Un no a la reclamació del Parlament camí de la consulta

Un dels nos més sonors que ha recollit el sobiranisme va ser el del 8 d’abril del 2014, quan el Congrés va rebutjar amb 299 vots en contra la proposició del Parlament -defensada a la cambra baixa per CiU, ERC i ICV-EUiA- per traspassar a la Generalitat la competència per convocar la consulta del 9-N.

5. Cartes creuades amb Mas

Un intercanvi epistolar amb Rajoy i el resultat de sempre

Va trigar un mes i mig, però finalment el setembre del 2013 Mariano Rajoy va respondre a la carta que li havia enviat Artur Mas demanant-li formalment una consulta. Una petició que el president espanyol va despatxar demanant respecte al “marc jurídic espanyol”.

6, 7, 8, 9. Quatre resolucions al dia

CiU, ERC i ICV-IU marquen perfil abans del 9-N

Abans que el Congrés rebutgés la proposta del Parlament, CiU, ERC i ICV-IU van impulsar per separat tres propostes de resolució per demanar -amb diferents accents- la celebració d’una consulta. Totes tres van ser rebutjades en el ple del 21 de febrer del 2013. A més, aquell mateix dia el Congrés va dir un quart 'no', en aquest cas a una proposició d'Amaiur que demanava a l'Estat respectar la convocatòria de referèndums per part de les comunitats autònomes.

10, 11, 12. Debat recurrent al ple

Una pregunta habitual a les sessions de control a Madrid

Més enllà de les iniciatives parlamentàries, la defensa del dret a decidir per part d’ERC, el PDC i grups com Amaiur ha sovintejat en les sessions de control a Rajoy tant al Congrés com al Senat. Peticions que el dirigent popular o bé ha ignorat o bé ha rebutjat. Segons un recompte intern d'ERC, Alfred Bosch va intentar infructuosament en dues ocasions -2 de juliol del 2013 i 31 d'octubre de 2012- que Rajoy acceptés el dret a decidir. També Ester Capella, en una sessió de control al Senat, va topar amb el rebuig el govern espanyol el 18 de juny de 2013.

13, 14. Dues preguntes parlamentàries

Amaiur recull una doble negativa del govern espanyol

No només l'independentisme català ha intentat canviar el parer del govern espanyol sobre els referèndums d'autodeterminació. El 20 de novembre de 2012 va ser Amaiur qui va veure com l'executiu de Mariano Rajoy apel·lava a la Constitució per rebutjar permetre referèndums territorials d'autodeterminació: va fer dues preguntes relacionades amb el tema i li van respondre amb el mateix sentit totes dues.

15. Les consultes populars

Una altra via frustrada pel no del Congrés al traspàs

L’octubre del 2012, ERC va impulsar sense èxit una proposta perquè el govern espanyol transferís a la Generalitat la competència per convocar consultes populars. El Congrés ho va refusar amb els vots de PP, PSOE, UPyD, FAC i UPN.

16. Els referèndums consultius

Una proposició impulsada per ERC, el BNG, Amaiur i IU-ICV

Abans, el 24 de juliol de 2012, la cambra baixa havia tombat també una proposició de llei impulsada per ERC, el BNG, Amaiur i IU-ICV per autoritzar la convocatòria de referèndums consultius. En aquest cas va obtenir els vots en contra de PP, UPyD, FAC i UPN.

17. L’autodeterminació

Una proposició de llei que ni tan sols s’admet a tràmit

Encara va tenir menys èxit una proposició de llei d’ERC, el BNG i Amaiur del 12 de febrer de 2013 sobre el dret a l’autodeterminació dels pobles que la mesa del Congrés no va ni tan sols admetre a tràmit.

Més continguts de