Les possibles aliances amb Cs obren esquerdes al PP

Fonts populars s'obren a la coalició també a Galícia, tot i que Feijóo la descarta

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

Pedro Sánchez ha viscut aquest dimecres una primera sessió de control al Congrés relativament còmoda, mentre la dreta s'esquinçava les vestidures amb Veneçuela i PP i Cs maldaven per acordar coalicions a les eleccions a Euskadi, Galícia i Catalunya. Una possible concurrència conjunta als comicis que ja ha fet aparèixer les primeres discrepàncies internes a la formació de Pablo Casado. Algunes fonts de Génova aposten per sumar esforços amb Cs a Galícia, però oficialment el partit s'alinea amb Alberto Núñez Feijóo, que defensa presentar-se en solitari. A més, és conegut que el lideratge d'Alfonso Alonso a Euskadi no és el preferit pel sector més dur del partit, personificat en la portaveu al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo. De fet, tots dos es van dedicar retrets durant la campanya de les eleccions del 10 de novembre. 

Les converses formals entre els dos partits han començat dimarts, però la negociació es desenvolupa en paral·lel a declaracions públiques que posen de manifest posicions allunyades. La formació taronja, davant el risc de la davallada a Catalunya i de tornar a quedar fora a les altres dues comunitats, parteix de la premissa que l'acord ha de ser a les tres comunitats. Fer de crossa del PP ja és l'única manera de sobreviure per als d'Inés Arrimadas, que aquest dimecres ha tornat a insistir en aquesta fórmula. Els conservadors, però, ja han designat els seus candidats per al 5 d'abril: Alfonso Alonso i Alberto Núñez Feijóo, que no vol renunciar a les seves sigles. 

Dimarts fonts de Génova ja exposaven a l'ARA que el "constitucionalisme no perilla" a Galícia. En altres paraules, que la majoria absoluta de Feijóo no trontollaria en les properes eleccions, per bé que el PSOE confia que les esquerres puguin sumar i posar fi a l'era del líder del PP gallec. Aquesta possibilitat és la que Cs voldria explotar per convèncer els populars, però aquest dimecres Egea ja ha destacat que a Galícia el nacionalisme "no és una opció real" ni el centredreta té un "problema" perquè, ha considerat, l'aglutina Feijóo. En una entrevista a la cadena Cope aquest matí, el president de la Xunta s'ha obert a incloure dirigents de Cs a la seva llista, però no a fer una coalició ni a fer desaparèixer la seva marca de la candidatura. "Si la suma de 41 escons més 0 implica canviar o desaparèixer com a sigla, la proposta no és honesta", ha asseverat.

El lideratge a Catalunya

L'estratègia d'uns i altres és, doncs, mantenir les posicions maximalistes i esperar que sigui l'altre qui cedeixi. Si Cs manté que l'acord és a les tres comunitats o no n'hi ha, potser podria acabar cedint a Galícia. De fet, les exigències del partit taronja no són tantes, segons fonts de la gestora que pilota la transició fins a elegir la nova direcció. Asseguren que amb una imatge petita a la papereta i algun lloc secundari a la llista en tindrien prou. Fonts de la formació asseveren que els lideratges es negociaran en una segona fase, però és notori que a Catalunya un dels esculls és el candidat a la Generalitat. La líder de Cs al Parlament, Lorena Roldán, reivindicava els 36 diputats, mentre que Alejandro Fernández subratlla que en les últimes generals a Catalunya el PP va quedar al davant. Tal com explicava l'ARA dimarts, però, ni tan sols Roldán tindria garantit ser la candidata i sona el nom de Nacho Martín Blanco.