Sánchez redobla el seu pols a Trump i escriu a 'The Economist' que no deu "obediència cega" als EUA
El president espanyol compareixerà al Congrés per donar comptes del conflicte a l'Orient Mitjà
MadridPedro Sánchez s'ha refermat en el "No a la guerra" que el situa com l'antítesi de Donald Trump dins de la Unió Europea i ha redoblat el pols al president dels Estats Units amb la publicació d'un article a 'The Economist' aquest divendres. El president del govern espanyol hi exposa el posicionament que l'ha dut al xoc amb l'administració Trump i argumenta que no deu "obediència cega" als EUA en el "camí temerari" que ha emprès a l'Iran, per molt que sigui un país aliat. Sánchez hi ha insistit en la compareixença posterior a la cimera hispano-portuguesa celebrada a Huelva. "Entre països aliats és bo ajudar quan es té raó i també assenyalar quan s'està equivocat o s'està cometent un error", ha dit.
En aquest sentit, el cap de l'executiu espanyol ha titllat "d'error extraordinari" la guerra a l'Iran mentre alhora ha defensat l'enviament d'ajuda militar "defensiva" a Xipre. "No a repetir els errors del passat. No a la idea que els problemes del món es poden resoldre amb bombes", afirma justament Sánchez al setmanari anglès recordant el precedent de la guerra a l'Iraq del 2003. A 'The Economist' Sánchez nega que aquest posicionament sigui per "antipatia" cap al govern dels EUA, "i encara menys per simpatia cap al brutal règim de l'Iran". Ara bé, el president espanyol és taxatiu amb el rebuig a "la violació unilateral de la llei internacional" i a l'ús de la força. "No funciona", adverteix a l'article tot esperant que més països s'acabin adherint al plantejament d'Espanya i advertint de les conseqüències econòmiques del conflicte.
En paral·lel a aquest missatge en l'àmbit internacional, en clau espanyola Sánchez compareixerà al Congrés en les pròximes setmanes per donar comptes del conflicte a l'Orient Mitjà. Ho ha sol·licitat ell mateix mentre l'afer es converteix en un nou terreny de confrontació entre els dos principals partits de l'Estat. Encara no hi ha una data fixada, però sembla que serà a finals d'aquest mes. Fonts de la Moncloa la situen després del pròxim Consell Europeu amb els caps d'estat dels 27 membres de la UE, previst el 19 i 20 de març. L'objectiu de la compareixença és "escoltar les opinions i els suggeriments" dels altres grups tot i que sense demanar-los cap autorització, segons ha concretat la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, en una atenció als mitjans.
Montero ha respost així a la reclamació que el PP ha fet aquest mateix divendres. Els d'Alberto Núñez Feijóo sostenen que el govern espanyol ha de demanar permís a la cambra espanyola per enviar ajuda militar a Xipre. "Sánchez no pot posar en perill la vida dels nostres militars sense l'autorització del Congrés", argumenten fonts dels populars. El govern espanyol descarta sotmetre a votació l'enviament de la fragata Cristóbal Colón a l'illa —on es va interceptar un atac de l'Iran i els seus aliats contra una base militar britànica— en coordinació amb la resta de països europeus. Montero ha defensat que no és necessari perquè "no es tracta d'una acció ofensiva", sinó que és un moviment defensiu per "reforçar les capacitats dels aliats de la UE". En la compareixença, Sánchez ha subratllat que l'enviament de la fragata, sense passar abans pel Congrés, "s'ajusta a la legalitat nacional" i és compatible amb el "No a la guerra" per la naturalesa "defensiva i gens ofensiva" de la missió.
El PP discrepa amb aquesta interpretació —Feijóo hi ha insistit a X— mentre el govern espanyol retreu al principal partit de l'oposició que tingui un posicionament "erràtic i servil" amb Trump o, com el cas de l'ajuda militar a Xipre, directament desconegut. La vicesecretària del PP Cuca Gamarra ha evitat respondre si estan a favor o en contra de l'enviament de la fragata. En una altra atenció als mitjans, la dirigent popular no ho ha aclarit escudant-se en la necessitat de tenir primer tota la informació. Enmig de la tensió amb els Estats Units i mentre Génova fa equilibris entre la "denúncia de la tirania del règim iranià" i la crida a la "contenció", Isabel Díaz Ayuso —que actua per lliure i que s'ha erigit de manera clara en l'antítesi de Sánchez— ha anunciat un viatge aquest cap de setmana a Nova York per "atraure noves inversions d'empreses líders mundials a Madrid".
Oposició ciutadana a la guerra
Més enllà de la posició dels partits, una enquesta de 40dB publicada aquest divendres a la Cadena SER i a El País assenyala que dos de cada tres espanyols (68%) s'oposen a la guerra començada pels EUA i Israel a l'Iran. Només el 23,3% dona suport a la campanya militar contra el règim iranià, segons el sondeig, que també apunta que una mica més de la meitat dels ciutadans, el 53,2%, avalen la decisió del govern espanyol de vetar als EUA l'ús de les bases de Morón i Rota per atacar Teheran.
Sánchez, que rep un 42,2% d'aprovació en les actuacions respecte al conflicte –la reacció de Feijóo només té un 18,7% de suport ciutadà–, ha transmès aquest divendres la solidaritat d'Espanya al sultà d'Oman i a l'emir de Qatar pels "atacs injustificables" que han patit els seus països per part de l'Iran. Fa 24 hores va fer el mateix gest amb el president del Líban, Joseph Aoun, al qual va traslladar un "suport total" davant dels bombardejos israelians.