Baròmetre del CIS
Política 15/10/2021

El PP repunta i retalla distàncies amb el PSOE, segons el CIS

Yolanda Díaz és la més ben valorada entre els líders polítics, però entre els ministres ho és Margarita Robles

4 min
Pablo Casado i Pedro Sánchez reunits a la Moncloa per parlar dels pressupostos del 2021 i del desbloqueig d'òrgans institucionals, fa un any

Barcelona/MadridEl PP recupera terreny respecte al PSOE, segons el baròmetre del CIS d'aquest octubre. Els populars obtenen un 22,1% d'estimació de vot, 1,6 punts més que en l'anterior baròmetre, i s'acosten a les xifres que van obtenir al juliol, mentre que el PSOE baixa del 29,6% fins al 28,5%. Així, d'una diferència de gairebé 9 punts en l'anterior enquesta es passa a un avantatge de 6,4 punts dels socialistes respecte als populars. Unides Podem també creix una mica, i passa de l'11,3% d'estimació de vot a l'11,8%, mentre que Vox i Cs baixen. La ultradreta perd 6 dècimes i passa del 13,8% al 13,2%, mentre que els taronges s'enfonsen encara més i es queden amb un 6% d'estimació de vot, mig punt menys que fa un mes.

L'enquesta del CIS es va fer coincidint amb la convenció del PP, l'anunci de l'acord entre PSOE i Unides Podem sobre els pressupostos, que incloïa el pacte sobre habitatge, i també amb la breu detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Sardenya. Un dels objectius de la convenció popular va ser precisament reagrupar el vot de la dreta al voltant de les sigles del PP, tenint en compte que són vasos comunicants amb Vox i Cs. Precisament en el baròmetre de l'octubre la pujada dels populars coincideix amb el retrocés de les altres dues forces de dreta. Pel que fa a l'esquerra, part del que perd el PSOE ho recull Unides Podem. Els dos socis de govern també han protagonitzat algunes polèmiques sonades, com la de la regulació dels lloguers en la futura llei de l'habitatge, finalment desbloquejada gràcies a un acord en paral·lel al dels pressupostos.

Pel que fa als partits que només es presenten a Catalunya –l'enquesta només calcula el percentatge de vot estatal i no fa projecció d'escons–, no hi ha grans canvis. ERC obtindria el 3,2% dels vots, una dècima més que en el baròmetre del setembre, Junts guanyaria una dècima fins a l'1,6% i la CUP en guanyaria una altra fins al 0,9%.

Yolanda Díaz, la més ben valorada entre els líders

La vicepresidenta segona i líder d'Unides Podem a l'executiu, Yolanda Díaz, és la líder política més ben valorada pels espanyols. No n'aprova cap, però ella és la que més s'hi acosta amb un 4,8, seguida del president del govern, Pedro Sánchez (4,4). Iñigo Errejón (Més País), amb només tres diputats al Congrés, se situa tercer amb un 4,2. Entre els líders de la dreta, la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, amb un 3,7, supera lleugerament el 3,5 de Pablo Casado (PP) i tots dos se situen per davant del líder de la ultradreta, Santiago Abascal, amb un 2,8. A Vox no li cal tenir bones valoracions per consolidar-se com a tercera força a la cambra baixa.

Quan només es pregunta pels ministres, Díaz també és una de les més ben valorades (5,4), però no la que més: aquest honor se l'emporta la ministra de Defensa, Margarita Robles (5,5). I això que els enquestats consideren que la despesa que es pot retallar en cas de necessitat és bàsicament la de Defensa (un 51% opina així). L'altra ministra que aprova és l'altra vicepresidenta, Nadia Calviño, també amb un 5,4. I si la gran esperança d'Unides Podem de cara a les pròximes eleccions, Díaz, és a dalt de tot, la seva companya de militància Ione Belarra no acaba de connectar amb la ciutadania. La nova líder de Podem és la ministra més mal valorada del govern espanyol, amb un 4.

Vacunació obligatòria?

Un 97% dels enquestats asseguren que ja s'han vacunat o que ho faran aviat. Per tant, l'enquesta només detecta un 3% de reticents a posar-se la vacuna, la majoria perquè no se'n refien i perquè creuen que pot comportar riscos per a la salut. De negacionistes del covid en queden pocs: només el 0,6% dels que no volen vacunar-se. Miguel Bosé seria un dels referents més clars a Espanya, com l'estrella de la NBA Kyrie Irving ho és als Estats Units. La diferència entre ells és que Bosé continua sent negacionista mentre que Irving defensa la seva llibertat per escollir no vacunar-se, malgrat que el seu equip, els Brooklyn Nets, ja li han advertit que serà apartat –i multat– si no ho fa.

Entre els enquestats hi ha divisió d'opinions sobre aquesta qüestió –no sobre el cas concret d'Irving, esclar–. Un 48,9% consideren que s'hauria d'obligar tota la població a vacunar-se, encara que hi hagi ciutadans que no vulguin fer-ho. Un 24,6% opinen que no s'hauria d'obligar a ningú i un 23% consideren que s'hauria d'estudiar cas per cas. A l'estat espanyol ja hi ha un 80% de població vacunada i, excloent-ne els menors de 12 anys, a qui encara no s'ha començat a vacunar, el percentatge s'enfilaria fins al 90%. Aquest últim 10%, bona part del qual no es vacuna perquè no ho considera necessari, és el que preocupa a les autoritats.

20 anys de la fi d'ETA

"¿Creu que el cessament de la violència d'ETA ha estat molt positiu, positiu, negatiu o molt negatiu per a Espanya i per al País Basc?" Amb una pregunta com aquesta difícilment es pot esperar un resultat diferent del que ha ofert aquest divendres el CIS. Un 92,2% dels enquestats han respost que molt positiu i positiu en el cas espanyol i un 86,4% en el cas del País Basc. El 20 d'octubre es compliran deu anys des que ETA va anunciar que renunciava a l'activitat armada i un 3,7% dels ciutadans creuen que aquesta renúncia ha estat negativa tant per a Euskadi com per al conjunt de l'Estat.

stats