El president del TC va demanar que s'ajornés la votació de l'estat d'alarma per trobar un consens
MadridEls últims a expressar la seva posició abans de procedir a la votació són sempre, per aquest ordre, la vicepresidenta del Tribunal Constitucional (TC), Encarna Roca, i el president, Juan José González Rivas. Quan la vicepresidenta –després de les intervencions de Cándido-Conde Pumpido i Juan Antonio Xiol i les respostes del ponent Pedro García Trevijano– es va pronunciar a favor de la inconstitucionalitat, el desenllaç del partit era de sis vots a favor de la inconstitucionalitat i quatre en contra.
González Rivas va expressar la seva posició contrària i es va alinear amb la minoria. Encara que sabia que això no alteraria el resultat favorable a la majoria, va votar, com ja havia anunciat, amb la minoria.
Però davant del que seria una votació crítica tan dividida (i l'absurd del debat en termes estrictament jurídics) va exhortar als deu magistrats restants a obrir un parèntesi de negociació per trobar punts de consens en les pròximes dues setmanes abans del període de vacances.
García Trevijano va respondre de manera contundent que el ponent era ell i que la ponència s'havia de sotmetre a votació. Alguns dels magistrats que li donaven suport van xiuxiuejar: "Que es voti! Que es voti ja!" Vaja, una assemblea estudiantil. I, esclar, l'exhortació del president va caure en sac foradat i es va sotmetre la ponència a votació. Sis magistrats a favor de la inconstitucionalitat, cinc en contra; cinc magistrats que han anunciat pròxims vots particulars.
Encarna Roca havia promès a García Trevijano el seu suport, però després va expressar dubtes sobre les possibles conseqüències de la inconstitucionalitat com a motor de demandes de reparació patrimonial contra l'Estat.
El ponent va introduir, doncs, una provisió per assegurar-se el vot de Roca. Segons la disposició afegida, la declaració d'inconstitucionalitat no era prou per si mateixa per sustentar una demanda contra l'Estat.
Amb tot, Encarna Roca tenia tota la intenció d'aprofitar el suspens creat –la seva posició definitiva era desconeguda per a tots menys per a García Trevijano, que presumia amb tenir el seu vot– per fer una arenga contra el govern.
La intervenció del magistrat Cándido Conde-Pumpido va catalitzar el seu fervor. El magistrat va advertir que el TC no estava complet i que tots sabien que el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré havia elaborat una ponència que considerava d'acord amb la Constitució la declaració del confinament domiciliari. I que havia renunciat al TC i que així havia canviat la ponència de mans. Va assenyalar que al TC hi havia mandats caducats.
Conde-Pumpido es va estendre en la seva intervenció perquè, va dir, hi hauria noves pandèmies en el futur i volia fer tot el possible per evitar que els futurs governs i Parlaments haguessin de veure's obligats a declarar l'estat d'excepció si aquesta sentència tirava endavant.
La irritació de Roca
La vicepresidenta –el seu mandat està entre els quatre caducats– va explicar amb to irritat que mentre li paguessin seguiria amb la seva feina i que aquesta caducitat no influïa per a res. Va explicar que l'havien pressionat. Va assenyalar que un diari parlava de gestions fetes per la vicepresidenta Carmen Calvo davant la magistrada María Luisa Βalaguer, però no deia que també l'havia trucat a ella.
En certa manera, aquestes gestions són una confirmació en diferit, que diria María Dolores de Cospedal, de la incapacitat de la vicepresidenta Calvo per gestionar les relacions amb el TC. Potser Encarna Roca va decidir deixar anar el seu nom ara que Calvo està fora de combat.
Per la seva banda, García Trevijano també va abordar el tema dels mandats caducats. Segons va explicar, havia d'assumir que aquesta situació es mantindria, ja que el PP no tenia intenció de renovar les institucions.
Els magistrats contraris a la inconstitucionalitat creuen, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, que és dubtós que la disposició introduïda per García Trevijano per collir el vot d'Encarna Roca segons la qual la declaració d'inconstitucionalitat per si mateixa no és suficient per presentar demandes de reparació patrimonial sigui eficaç a l'hora de frenar aquestes reclamacions, que preveu l'article 3.2 de l'estat d'alarma.
Diversos bufets d'advocats i exconsellers en algunes comunitats autònomes ja estan oferint els seus serveis per iniciar accions civils només es conegui la sentència.
L'estat d'alarma ara considerat inconstitucional va acabar el 21 de juny de l'any passat, després de ser decretat el 14 de març.
L'argumentació d'Encarna Roca, que va manifestar ahir desconfiar en el govern i fiar-se del Parlament, és fal·laç.
Aprovat pel Congrés
Perquè el govern va declarar l'estat d'alarma però va ser aprovat al Parlament per una majoria absolutíssima, incloent-hi el suport de Vox i el PP.
I el fet que el govern aprovés l'estat d'alarma tenia l'objectiu de poder començar a funciοnar de manera immediata. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la pandèmia l'11 de març del 2020 i tres dies després, el 14, les mesures ja s'estaven aplicant. En quinze dies el Congrés podia confirmar-lo, prorrogar-lo, corregir-lo o fer el que fos necessari, però hi havia un control parlamentari al llarg de totes les pròrrogues.
"L'estat d'excepció, que ha de ser aprovat pel Congrés, hauria suposat per al Govern estar de braços plegats mentre la gent es moria i fins que el Congrés adoptés una decisió", va dir ahir un magistrat a l'ARA.
I l'estat d'excepció té conseqüències infinitament més oneroses per als drets fonamentals dels ciutadans, amb una durada que no pot anar més enllà d'un mes o, com a molt, segons diu la Constitució, prorrogable un altre mes més. A més, l'estat d'excepció inclou dins del seu pressupost habilitant incidents d'ordre públic, i aquí no n'hi ha hagut.
Per tant, l'operació no ha tingut a veure amb un debat profund de conseqüències jurídiques. Es tractava de clavar un cop al govern de Pedro Sánchez per part d'una majoria conservadora dividida a la qual es van unir raons personals de la vicepresidenta Roca.
