A la presó per una interlocutòria poc fonamentada

BarcelonaLa interlocutòria de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela per enviar a presó nou consellers del govern de Carles Puigdemont està “poc fonamentada”. Aquesta és l’opinió unànime dels experts penalistes consultats per l’ARA, que, amb més o menys matisos, no només posen en qüestió que hi hagi un delicte de rebel·lió sinó que asseguren que els arguments aportats per la magistrada per dictar presó provisional no tenen fonament.

L’argumentari de Lamela per empresonar els consellers és que hi ha un elevat risc de fuga, de reincidència i de destrucció de proves. Els experts, però, no ho veuen així. L’advocada penalista Olga Arderiu considera que no hi ha risc de fuga perquè els consellers van comparèixer de manera voluntària dijous i tots tenen arrelament -excepte Santi Vila, la resta de consellers tenen fills, alguns dels quals menors d’edat-. “Res fa pensar que es vulguin fugar”, assegura l’advocada. És el mateix argument que apunta Miguel Capuz, vicepresident de la secció de dret penal de l’ICAB. Segons ell, haver comparegut voluntàriament dijous “hauria de minorar” el risc de fuga. “Una altra cosa és el cas dels que són a Brussel·les i no han declarat”, avisa.

Els penalistes consideren que tampoc hi ha risc de reincidència. “És impossible, perquè ja estan cessats i ja no tenen responsabilitats al Govern”, apunta Arderiu. Capuz també creu que “costa una mica” de justificar si estan cessats i “no fan ostentació dels càrrecs”.

El tercer argument -la destrucció de proves- també es fa difícil de motivar. Per a Arderiu “no és un argument de pes”. “No són a la seva disposició i estan fetes a partir de titulars de diaris, cosa que impossibilita que es pugui perjudicar la investigació”, assegura. Capuz pensa el mateix. Segons diu, “el fiscal hauria d’haver provat” que, sense poder accedir a la Generalitat, els consellers tenien capacitat de destruir proves. “És molt complicat, s’ha de fonamentar més”, afirma.

Per això, l’advocada penalista Laura Parés assegura que la interlocutòria “és una aberració jurídica”. Al marge que els supòsits per dictar presó provisional estan en entredit, Parés detecta també un altre argument. Segons diu, la interlocutòria “obvia les regles bàsiques del dret penal”. Una de les més importants és la individualització, que significa valorar “personalment” la implicació dels imputats en el cas i els supòsits per empresonar-los. El cert és que, amb nou investigats, la magistrada va dictar dues interlocutòries: una per a Santi Vila -per a qui va demanar presó sota una fiança de 50.000 euros- i una altra per a la resta de consellers, a qui va enviar a presó provisional. “No hi ha cap tipus d’invidualització del paper que ha desenvolupat cadascuna de les persones a qui s’ha privat de llibertat”, lamenta Parés. És exactament el mateix que demana Arderiu: “Les mesures provisionals han de ser adaptades a nivell individual: no es pot aplicar a grosso modo, perquè la responsabilitat en el referèndum no és la mateixa”.

Assumint instruccions de la fiscalia

Un altre dels motius per posar en dubte la interlocutòria, diuen els penalistes, és que “assumeix com a propi el relat de la fiscalia”. Laura Parés creu que una resolució de tanta transcendència “s’ha de fonamentar en indicis i elements objectius, no en un relat del ministeri fiscal”. Un relat que està en entredit des del primer moment, perquè hi ha molts experts que han assegurat que no es pot parlar d’un delicte de rebel·lió, ja que no s’ha produït la violència que requereix el Codi Penal per a aquest delicte. Així ho ha dit l’exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José M. Mena. “Declarar-ho delicte de rebel·lió és una sobreactuació jurídica que no puc compartir”, va dir a Catalunya Ràdio. Una interlocutòria que, encara que està “poc motivada”, ha enviat a la presó nou consellers del Govern.