LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Els presos arriben a Catalunya i queden sota custòdia del Govern

Centenars de persones es concentren a les portes dels centres penitenciaris per exigir-ne l’alliberament

La majoria de presos polítics ja són a Catalunya. L’arribada ahir d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó de Lledoners (Bages) i de Carme Forcadell i Dolors Bassa a Puig de les Basses (Alt Empordà) consuma el primer moviment del govern de Pedro Sánchez respecte a la judicialització del Procés poc abans de la reunió que tindrà amb Quim Torra. “S’acaba el tracte discriminatori però no el compromís vital amb la seva llibertat”, advertia el president de la Generalitat. Aquesta és la denúncia que centenars de persones també van expressar a les portes dels centres penitenciaris, plenes de llaços grocs per acolorir l’arribada dels presos.

Les dones, fins ara recluses a Alcalá-Meco, van sortir ahir de Madrid i van anar directament a Figueres, on van arribar cap a dos quarts de cinc de la tarda. En els últims metres van rebre l’escalf de desenes de persones convocades pels CDR que van pintar a l’asfalt missatges de “Llibertat”i “Us volem a casa”. “Estic molt contenta de ser a Catalunya. Amb les persones que estimo i que m’estimen. Amb la meva gent i al meu país. Però continuo injustament a la presó. A prop de casa no és a casa”, va piular Carme Forcadell. Els homes, en canvi, ja havien passat una nit a la presó de Valdemoroi una altra a Zuera (Saragossa); la de Lledoners és la quarta presó on dormiran des que la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela els va privar de llibertat arran dels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre.

Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart sortien al matí en vehicles de la Guàrdia Civil en direcció a Brians II, on es va fer el canvi de custòdia, i els Mossos d’Esquadra es van encarregar de conduir-los fins a Lledoners. Un cop passada una revisió mèdica i psicològica van ingressar al mateix mòdul, on continuaran complint la mesura cautelar de presó provisional ratificada en diverses ocasions per Pablo Llarena i la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem. Ara, però, prop de casa. “Molt content de tornar a ser a Catalunya. La llum, al Mediterrani, té un altre color, sembla més groga. El relat amb què ens acusen és fals, la llibertat arribarà”, piulava l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez. “Malgrat el gruix dels murs, ara us sento amb més claredat. Sou imparables. No us rendiu perquè nosaltres no ho farem mai”, agraïa Junqueras. A la presó de Lledoners hi entraran en els pròxims dies Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, que dimarts ja van rebre el vistiplau de Llarena per abandonar Estremera. Un “dret”, tal com va apuntar l’exportaveu de l’executiu en una entrevista a l’ACN, i no pas una “concessió” del govern del PSOE.

Tot i la lleugera satisfacció i les facilitats per a familiars i advocats que representa l’acostament, les principals institucions catalanes -la Generalitat i el Parlament- van expressar ahir la seva determinació perquè s’arxivi la causa penal contra els líders independentistes. El president de la cambra catalana, Roger Torrent, va comparèixer juntament amb Torra davant la façana del Parlament -flanquejats pels diputats de JxCat, ERC, Catalunya en Comú - Podem, la CUP i entitats socials- per exigir “llibertat i justícia”. “No ens conformarem amb menys”, manifestava Torrent, seguit del cap de l’executiu, que va asseverar que l’exili i la presó “injusta” són un “càstig i un motiu de vergonya per a catalans, espanyols i europeus”. Torra va insistir que l’acostament no és cap “gest polític” ni és fruit d’una “negociació”. Corroborava aquesta versió la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que va destacar “l’obligació” de fer aquest tràmit.

Sota les ordres de la Generalitat

En canvi, diferents veus del PP reiteraven que Pedro Sánchez està donant “victòries morals” a l’independentisme. L’exvicepresidenta de l’executiu espanyol i candidata a presidir el PP, Soraya Sáenz de Santamaría, va avisar que la primera mesura del PSOE després d’haver guanyat la moció de censura gràcies als vots de PDECat i ERC ha sigut atorgar la gestió dels presos a la Generalitat. “Amb això ja ho dic tot”, va apuntar en una entrevista a Onda Cero.

Amb l’arribada dels presos a Lledoners en furgonetes escortades per vehicles dels Mossos d’Esquadra es visualitzava la paradoxa que suposa que ara sigui la Generalitat la responsable de la seva situació penitenciària, i el Govern de Torra és conscient d’aquest complex escenari. En els últims dies la consellera de Justícia, Ester Capella, ha insistit en múltiples declaracions als mitjans que el tracte que rebran els reclusos no serà diferenciat del dels presos comuns, per bé que els primers gestos ja evidenciaven algunes diferències: ahir Torra va poder accedir a Lledoners per conversar amb els Jordis, Junqueras i Romeva, mentre que Torrent ho va fer amb Bassa i Forcadell. “Us vull dir que estan bé, estan forts. Tenen el coratge de sempre”, va afirmar Torra després de veure’ls.

Tanmateix, el règim de visites és concret i semblant al que tenien a les presons madrilenyes: 40 minuts a la setmana, que es poden distribuir en dues trobades de vint minuts, dissabte i diumenge, o una, també el cap de setmana. Els interns que tinguin fills de menys de deu anys podran mantenir comunicacions de convivència, a la qual assisteixen acompanyats per un adult, en visites de 90 minuts al mes.

El caliu de l’exterior

El que segur que percebran els presos és el suport de la societat catalana uns metres més enllà de les cel·les. Una prova són les marxes lentes que les entitats sobiranistes van organitzar ahir a les portes dels dos centres i a les quals la ciutadania va respondre amb escreix. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, van encapçalar una comitiva de persones a Lledoners que alçaven pancartes en què es podia llegir “Us volem a casa” amb la fórmula “a prop” tatxada. “Obriu la porta”, demanaven alguns manifestants al Govern.

Davant dels centres es va llegir un manifest dels familiars en què subratllaven el “debat absurd sobre l’acostament” i afegien: “No és el mateix dret que justícia ”. Paluzie va agrair l’aportació per la fiança “igominiosa” imposada per Llarena, i Mauri va criticar un “Estat que només imparteix revenja”. “L’acostament nou mesos després només indica que sou presos polítics”, va reblar. El Govern afronta ja la contradicció de mantenir sota la seva custòdia uns empresonaments que considera injustos.

Etiquetes

Més continguts de