EL JUDICI AL PROCÉS

Els presos, sense “esperança” que la causa es remeti al TSJC

Sànchez, Turull i Rull reclamen declarar en català si és al Suprem

La vista de previ pronunciament que es va celebrar aquest dimarts al Tribunal Suprem va ser suficient per als presos polítics per donar per fet que l’alt tribunal no accedirà a la seva reclamació: que la causa per la qual estan processats es traslladi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ho van admetre diverses de les defenses després de la vista i ho va refermar l’exconseller Joaquim Forn en una entrevista publicada a l’ACN. “No tenim cap esperança que la causa sigui remesa al TSJC”, va afirmar.

Tot i els arguments tècnics de “molta importància” que els advocats de la defensa consideren que van donar al Suprem perquè els líders independentistes siguin jutjats a Catalunya -principalment, que els fets jutjats van tenir lloc aquí-, els lletrats van descriure el punt de partida per aconseguir-ho com a “bastant descoratjador”, en paraules de l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina. “Hi ha massa indicis en les mateixes resolucions del Tribunal Suprem per pensar que hi pot haver una acceptació”, hi va coincidir Andreu Van den Eynde, representant d’Oriol Junqueras. “La confiança és molt baixa però això no treu raó als arguments que hem exposat”, va afegir, mentre que des de l’acusació popular, exercida per Vox, l’ultradretà Javier Ortega els va retreure que prejutgin l’alt tribunal anticipant la seva resolució.

L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, però, va denunciar a Twitter que abans de decidir si jutjarà els presos l’alt tribunal “ja està citant els testimonis de l’acusació per al febrer”. “Com a mínim podrien guardar les formes”, va lamentar. Fonts jurídiques van aclarir dimarts que el que està fent l’alt tribunal són només preavisos, informa Mariona Ferrer.

Petició de traducció simultània

Al marge de quina sigui la decisió final del Suprem, mantenir la causa a Madrid podria vulnerar una sèrie de drets dels acusats, segons va denunciar l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig. Al seu parer, el Suprem no podria “valorar una part de la prova”, ja que, entre altres coses, els presos podrien necessitar traducció simultània del català, cosa que farà que el tribunal pugui perdre matisos de les seves declaracions.

Pina, de fet, ja va avançar aquest dimarts que si la causa es queda a Madrid demanarà que Sànchez, Turull i Rull puguin declarar en català durant el judici. “Sol·licitarem els mecanismes oportuns perquè hi pugui haver una traducció simultània”, va afirmar. L’advocat va argumentar que poder expressar-se en la “llengua materna” durant un procés judicial és un “dret” i va fer notar que això no suposaria un problema si el judici l’assumís el TSJC.

Se celebri on se celebri el judici de l’1-O, Forn va afegir un altre argument al convenciment que no tindran un procés amb “garanties”: les dificultats per comunicar-se amb els seus advocats. “Es preveu que durant tres o quatre mesos ens hàgim de desplaçar cada dia des del centre penitenciari on estarem destinats [...]. Ens haurem de llevar cada dia abans de les sis del matí, serem traslladats en una furgoneta, emmanillats, i no tornarem al centre fins ben entrada la tarda”, afirma a l’entrevista a l’ACN. Forn, però, es nega a afrontar la seva defensa amb “moral de derrota”: “No anirem a judici per capitular, renunciar o rendir-nos. Hi anem amb el cap ben alt”, diu, si bé també admet que en aquests moments la “confiança” dels presos és “més gran” en la justícia europea, a la qual esperen poder recórrer per denunciar la falta de garanties processals.

El bloqueig del Tribunal Constitucional (TC) a l’accés a Europa per part és, de fet, el motiu pel qual Forn, Sànchez, Turull i Rull estan en vaga de fam. L’extitular d’Interior fa notar que des que van començar la vaga de fam el TC ha començat a resoldre alguns recursos. “La nostra decisió ha tingut un impacte mediàtic internacional”, destaca, i aclareix que els presos que han optat per aquesta protesta l’abandonaran quan considerin que se n’han “complert” els objectius.

Sense voler donar res per perdut, Forn confia que una eventual sentència condemnatòria tindrà “respostes socials i polítiques, [...] la gent no es quedarà de braços plegats”, diu. En el terreny polític, no aclareix quina hauria de ser aquesta resposta, però no veu eleccions anticipades i deixa clar que, sigui el que sigui, s’ha d’adreçar a la “majoria social” contrària a la presó i favorable a l’autodeterminació.

Més continguts de