Els pressupostos, el més urgent del nou govern de coalició

MadridEl govern de coalició que començarà a caminar demà posarà fi a mesos d’interinitat i de paràlisi política. L’Estat fa dos anys que no té nous pressupostos, ha iniciat el 2020 sense revaloraritzar les pensions -com havia promès-, els òrgans que s’han de renovar s’acumulen, i el PSOE i Unides Podem han pactat un ambiciós programa de reformes que hauran d’aprovar i posar en marxa. Reformes i lleis que inclouen mesures contra el canvi climàtic, la restricció dels aforaments, una llei per regular l’eutanàsia o la derogació de la Lomce, la llei educativa.

L’executiu espanyol, a més, s’enfronta al repte majúscul de trobar una sortida política al conflicte entre Catalunya i Espanya. Tot plegat sense tenir una majoria absoluta en un Congrés més fragmentat que mai i amb una triple dreta que promet no posar les coses fàcils a Sánchez i a Pablo Iglesias, líder de Podem i un dels vicepresidents del nou executiu. Vox ha promès fer una oposició sense treva, i el PP, de nou escorat a la dreta, difícilment facilitarà la governabilitat amb una extrema dreta que li trepitja els talons, tot i el “sentit d’estat” que habitualment reclama el seu líder, Pablo Casado. El veritable risc per a Sánchez és que el PP i Ciutadans -en el cas de Vox es dona per descomptat- optin pel bloqueig sistemàtic al Congrés.

El repte més important que té al davant el govern de coalició és aprovar uns nous pressupostos. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, liderarà les negociacions. Amb Unides Podem les converses estan molt avançades, però si ni el PP ni Cs donen suport als pressupostos, el PSOE i Unides Podem necessitaran pactar, de nou, amb les formacions més petites de la cambra baixa, incloent-hi ERC. No serà fàcil tirar endavant els comptes del 2020, claus perquè la legislatura no s’acabi abans de temps i perquè el nou govern pugui posar en marxa amb garanties les mesures anunciades, com ara la revalorització de les pensions, la pujada del sou dels funcionaris o l’augment de l’IRPF a les rendes més elevades.

En el camp econòmic, la llista de deures és llarga. La derogació d’alguns aspectes de la reforma laboral vigent, aprovada pel PP el 2012, és una de les mesures més rellevants pactades entre els socialistes i el partit lila. Els empresaris la temen i la dreta intentarà frenar-la. També és urgent una reforma del Pacte de Toledo per fer les pensions sostenibles a mitjà i a llarg termini.

Càrrecs caducats

Més enllà de les topades que hi pugui haver entre els dos socis de govern, el veritable drama de la legislatura serà la necessitat de buscar acords amb altres formacions per superar els vetos de la triple dreta. Si bé per aprovar algunes lleis n’hi haurà prou amb el vot del PSOE i Podem, el suport almenys del PP serà necessari per a la renovació de diferents òrgans judicials que acumulen mesos de retard o que acaben mandat durant el 2020, com el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial. Per renovar els seus membres cal una majoria de tres cinquenes parts del Congrés, és a dir, de 210 diputats.

El nou govern de coalició també haurà d’abordar la renovació del consell d’administració de RTVE i de responsables dels organismes supervisors. El mandat del president de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) va caducar al setembre i ha quedat també vacant el càrrec de president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). El seu responsable fins ara, José Luis Escrivá, serà nomenat nou ministre de laSeguretat Social.