Els partits espanyols entren en campanya després del rebuig als pressupostos

Mentre Sánchez valora si convoca eleccions el 28-A, Rivera ja promet no pactar-hi i Casado pica l’ullet a Vox

LAIA FORÈS / DANI SÁNCHEZ UGART

Els plans de Pedro Sánchez de resistir a la Moncloa fins al 2020 gràcies a uns pressupostos pactats amb els independentistes i Podem van quedar ahir definitivament truncats amb l’aprovació de les esmenes a la totalitat presentades per ERC, el PDECat i l’oposició de dretes. La majoria de la moció de censura va passar a la història després d’una setmana d’infart amb intercanvi de mirades entre el Palau de la Generalitat, la Moncloa, les presons, Waterloo i el Suprem. La implosió del diàleg entre governs per la polèmica del relator ha acabat tenint un impacte decisiu en la governabilitat espanyola. De nou, com ja li va passar a Mariano Rajoy, la qüestió catalana acaba prematurament amb el mandat d’un president espanyol. I ara és el torn de Sánchez, que reunirà demà el consell de ministres per traslladar la seva decisió sobre la data de les eleccions, que tot apunta que seran el 28 d’abril.

Els sectors moderats d’ERC i sobretot del PDECat que van estar negociant entre bambolines fins a última hora per mirar d’aconseguir un gest del president espanyol que els permetés aixecar el veto als comptes van acabar perdent la batalla. En gran mesura perquè a la Moncloa no estaven disposats a escoltar cap petició de reconsideració. La decisió d’arribar al final estava presa des del cap de setmana. El president espanyol, sempre molt influït pel seu cap de gabinet, Iván Redondo, ha assumit que un avançament electoral és el millor dels escenaris possibles, i ja té el relat que buscava de cara als comicis: és víctima tant de l’independentisme com de la intransigència de la dreta.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, autèntica protagonista ahir en absència d’un Sánchez que se’n va anar del Congrés sense dir res, va lamentar que gràcies al PP i Cs “la ultradreta s’ha fet un lloc a Espanya”, apuntant cap a una altra de les claus que els socialistes miraran d’explotar en campanya: presentar-se com l’opció antagònica de Vox per mobilitzar els seus votants.

Mentrestant, els partits espanyols van entrar de ple en campanya. Pocs minuts després que la presidenta del Congrés, Ana Pastor, anunciés el resultat de la votació que va posar punt final a la tramitació dels comptes, Pablo Casado i Albert Rivera es van posar a fer cua per ocupar la sala de premsa del Congrés de Diputats i llançar els seus primers missatges de campanya. El president del PP va ser el primer a donar per fetes les eleccions, que fa dies que prenen cos als passadissos de la cambra baixa, i va qualificar la derrota pressupostària de “moció de censura de facto ”. Conscient que totes les seves opcions per ser el futur president del govern espanyol passen per una suma d’esforços amb Ciutadans i Vox, el líder popular va demanar fer un “front comú” contra l’independentisme i el “populisme” que per a ell està representat per Podem -i no per Vox, va detallar-. Segons ell, la manifestació de diumenge passat a la plaça de Colón de Madrid va ser el detonant del distanciament de Sánchez amb els independentistes i allà, va dir, “els espanyols van demanar” aquest front comú de les dretes que ell aspira a encapçalar.

En un to gairebé de míting, tot i estar parlant a la sala de premsa del Congrés, Casado va afirmar que el PP era la “garantia” que aquest front de dretes s’uniria per formar govern, i burxava d’aquesta manera Rivera, que mira d’allunyar-se de Vox després de la foto de la concentració de Colón. Fonts del PP van explicar que a partir d’ara pressionarien el partit taronja amb aquesta qüestió i amb la possibilitat que pactin amb els socialistes. També miraran de desgastar el PSOE pel flanc territorial, exigint a Sánchez que aclareixi si acceptarà els vots dels independentistes per ser investit en cas que els números sumin després dels comicis. En canvi, Casado no “polemitzarà” amb Ciutadans ni Vox sobre qüestions programàtiques, amb la voluntat de visibilitzar aquest front comú, van indicar les mateixes fonts de la direcció.

El líder del PP també va fer un intent per atraure els votants desencantats del PSOE i va lloar les paraules d’aquests últims dies de l’exministre Alfonso Guerra, que va criticar amb duresa la figura del relator -“Hi ha algú allà [a la Moncloa]?”, va preguntar en to irònic per posar en evidència el que considerava un error garrafal de Sánchez-, i de l’expresident espanyol Felipe González, que es va expressar en un vídeo en el mateix sentit. A ells, i a tots els votants potencials del PP, Casado els va adreçar tot un seguit de promeses electorals que passen fonamentalment per dos punts: Catalunya i l’economia. En el primer bloc, el líder popular va reiterar el seu compromís d’aplicar el 155 en el primer consell de ministres, sense data de caducitat i abastant totes les competències de la Generalitat, per aturar el que considera un “cop d’estat” del qual Sánchez ha sigut còmplice. En el segon va prometre abaixar impostos.

Rivera va ser el següent a parlar, també amb to de precampanya. Com el líder popular, va exigir a Sánchez la convocatòria d’eleccions, però va dirigir-se als mitjans amb el convenciment que ho faria. Així, el president de Ciutadans es va comprometre a no pactar amb Sánchez, tot i que no va tancar la porta a un acord amb el PSOE si es tornava a desfer del seu líder. Rivera va considerar el seu partit com l’alternativa al bipartidisme i va aprofitar la negativa del PP i el PSOE a citar Mariano Rajoy a la comissió del finançament il·legal del PP per justificar aquesta necessitat de canvi.

Catalunya al centre

Rivera també va concentrar una bona part del seu discurs en Catalunya i en la necessitat d’acabar amb “40 anys de concessions als nacionalistes”. Catalunya, de nou Catalunya. El judici marcarà la campanya perquè, tot i les especulacions inicials al Congrés, ahir fonts jurídiques van deixar clar que no era previsible que el judici del Procés s’acabés suspenent per no coincidir amb la campanya. I la qüestió catalana serà el tema central de les eleccions espanyoles, en què Sánchez es presentarà com l’opció moderada entre dos nacionalismes enfrontats i les dretes continuaran competint per veure qui promet més mà dura contra l’independentisme.

L’independentisme culpa Sánchez del fracàs dels comptes

Tant ERC com el PDECat van coincidir ahir a traslladar al govern espanyol la responsabilitat del seu no als comptes per la seva negativa a negociar l’autodeterminació. El portaveu republicà al Congrés, Joan Tardà, va considerar el d’ahir com un dia “trist” que certifica un “greu error històric” del PSOE, que segons ell s’ha “espantat” i s’ha retirat del diàleg amb els independentistes. Sobre la data de les eleccions, Tardà es va limitar a dir que Sánchez les convocaria quan més li convingués. El seu homòleg al PDECat, Carles Campuzano, va considerar que haurien de ser a la tardor i no a l’abril, perquè arribin una vegada acabat el judici del Procés. En la mateixa línia que Tardà, va considerar que els pressupostos no van prosperar perquè l’executiu espanyol no va tenir interès real a negociar-los. Fora dels partits, tant la Cambra de Comerç com Foment van lamentar el fracàs dels comptes i van dir que perjudicaria l’economia catalana.

Més continguts de