Procés sobiranista
Política 08/01/2022

Primavera 2022: l’inici del desenllaç de la batalla jurídica a l’exili

La defensa calcula que Luxemburg resoldrà sobre la immunitat i les prejudicials abans del juny

5 min
El president Aragonès amb Carles Puigdemont després que l’expresident fos detingut a Sardenya.

Barcelona“Doncs ja en són 59... El temps no s’atura, però nosaltres tampoc. Els 60 els celebrarem junts a casa”. Aquesta frase va acompanyar la fotografia que va penjar l’expresident Carles Puigdemont al seu Instagram el dia del seu aniversari, el 29 de desembre passat. Tota una declaració d’intencions (i de confiança en les resolucions judicials que espera), tenint en compte que aquest 2022 serà l’any clau i el del desenllaç de la batalla jurídica a l’exili. Està previst que les resolucions sobre les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts es donin a conèixer abans del mes de juny. Probablement entre març i abril, segons expliquen a l’ARA fonts de la defensa dels exmembres del Govern que són a Bèlgica. Això vol dir que, quatre anys després de marxar de Catalunya, durant el primer semestre d’aquest any s’aclarirà si els exiliats guanyen a l’Estat la batalla de les extradicions i si, a través de les resolucions de Luxemburg, s’obren vies perquè puguin tornar.

Anem a pams. ¿En quin punt estan ara els procediments? Després que els estats hagin fet les seves al·legacions sobre les prejudicials de Llarena -un intent de qüestionar la capacitat dels jutges de Bèlgica de denegar l’entrega de l’exconseller Lluís Puig-, el següent pas processal serà la fase oral. L’advocat Gonzalo Boye ja va demanar el 3 de gener passat que es fixés la data de la vista, de manera que ara Luxemburg ha de decidir un dia per a la cita. En aquesta audiència, obligatòria, no hi van els afectats -és a dir, no hi han de comparèixer els exiliats- sinó la representació de les parts: hi seran Boye, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, així com els representants dels països que han comparegut (Polònia i Romania defensant la posició d’Espanya i Bèlgica per defensar la seva resolució). També hi serà present la Comissió Europea, que sempre hi és i que en aquest cas, segons fonts de la defensa, ha mantingut una posició ambigua respecte a la resolució belga. La resta d’estats, malgrat que els afecta directament el que decideixi Luxemburg, no s’han personat en el procediment. Un cop es produeixi aquesta vista, l’advocat general es pronunciarà en el termini aproximat d’un mes amb les seves conclusions, i un mes més tard s’emetrà la resolució judicial -segons calcula la defensa-. Un calendari que també seguiran els processos sobre la immunitat que Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí (eurodiputats de Junts) tenen al Tribunal General de la Unió Europea.

Escenaris

Què implica, això? Doncs que en funció del pronunciament de Luxemburg s’aclariran les possibilitats que tenen els exiliats d’intentar tornar a Espanya sense ser detinguts (almenys sobre el paper). Hi ha diferents escenaris, cap d’ells blanc o negre, perquè dependran dels termes que fixi el tribunal. Però grosso modo se’n poden distingir tres. El primer és que Puigdemont perdi tots els plets oberts a Luxemburg: que guanyin, d’una banda, les tesis del jutge Llarena en les qüestions prejudicials i sigui plausible l’extradició i que, de l’altra, Puigdemont perdi el recurs contra el Parlament Europeu per retirar-li la immunitat, cosa que li complicaria la mobilitat als països de la UE.

L’escenari oposat seria que Puigdemont guanyés tots els casos que té plantejats davant del tribunal europeu. És a dir, triomfaria la seva posició sobre l’abast de les euroordres i Luxemburg avalaria la decisió de Bèlgica de rebutjar l’extradició de Lluís Puig per falta de competència del Suprem i per no respectar-li la presumpció d’innocència. També el Tribunal General de la Unió Europea tombaria la decisió de l’Eurocambra de retirar-li la immunitat i li permetria intentar tornar a Espanya sense, a priori, ser detingut.

El tercer escenari situaria l’expresident en una situació intermèdia: sortir victoriós de només un dels casos. Si fos en les qüestions prejudicials es reforçaria la visió dels tribunals belgues, que fins ara han rebutjat qualsevol intent d’extradició; si només fos en la immunitat, s’asseguraria poder viatjar per tota la Unió Europea almenys mentre fos membre del Parlament Europeu. El destí de l’expresident és també el dels eurodiputats de Junts Clara Ponsatí i Toni Comín, ja que estan en la mateixa situació. En canvi, el cas de Lluís Puig és diferent: no té immunitat europea perquè no és parlamentari de l’Eurocambra, però si guanya les prejudicials davant del jutge Llarena es consolidarà de manera definitiva la seva no-extradició a Espanya.

El paper polític

Més enllà dels escenaris jurídics, una altra cosa és el rol polític que vol jugar Puigdemont, ara mateix president de Junts i també del Consell per la República. Com va avançar El Món, dos membres de l’Assemblea de Representants -constituïda el 14 de novembre passat- han entrat una resolució perquè Puigdemont es desvinculi de Junts si vol assumir la presidència del Consell, que s’ha d’escollir a finals de febrer després que una comissió legislativa n’elabori el reglament. No són els primers a reclamar-ho, ja que el cantautor Lluís Llach, que és membre del Consell, també es va manifestar en la mateixa línia en una entrevista recent al Preguntes freqüents de TV3. Quan li van preguntar si creia que Puigdemont s’havia d’apartar de Junts, va dir: “A mi m’agradaria, ja l’hi he dit. I no soc l’únic”. Ara bé, el cantautor també va dir que això era una decisió que només pertocava a l’expresident Puigdemont. En tot cas, interpel·lada sobre aquesta qüestió, l’actual presidenta de l’Assemblea de Representants, Ona Curto, regidorda de la CUP, va dir divendres a Catalunya Ràdio que no creia que ho hagués de fer. “Tenim un president de la Generalitat que és d’un partit i també tenim una presidenta del Parlament que és d’un altre partit. Demanar que el Consell es despolitizi... Llavors no ens presentem ningú”, va sentenciar, tot i que va deixar clar que es debatrà la petició feta per dos membres de l’Assemblea i que en cap cas es vetarà la discussió.

Si Puigdemont prengués la decisió de deixar la presidència de Junts -mantenint-se com a militant- seria una sacsejada per al partit, ja que fins ara ha sigut la figura aglutinadora dels diferents sectors. Des de JxCat asseguren que no s’ha plantejat aquest debat, però algunes fonts admeten que hi ha una “pressió” de fons sobre l’expresident i no s’atreveixen a descartar res. És sabut que Puigdemont mai s’ha sentit còmode en les estructures de partit i que té tendència a esquivar-les. La prova més clara és que va impulsar Junts com a nova formació política però mai ha tingut un paper actiu en termes orgànics: no participa en les executives del partit ni tampoc va ser en l’últim consell nacional.

Ja sigui políticament o judicialment, el 2022 és l’any decisiu per a l’exili. El que passi a fora pot remoure tot el tauler polític a Catalunya -amb la Generalitat ara pilotada per ERC- i a Madrid, on la Moncloa veu Puigdemont com un dels potencials desestabilitzadors de la situació.

stats