Maria Antònia Munar: la fi de 'la princesa', la fi d'una època

Va ser la dona més poderosa de Mallorca durant vint anys, decidint les majories des d'un partit minoritari

L'entrada a la presó de Maria Antònia Munar certifica la fi d'una època. Qui va ser la dona més poderosa de Mallorca, qui durant vint anys decidí les majories a Balears des d'un partit minoritari –Unió Mallorquina–, 'la princesa', és des de fa unes hores una reclusa més de la presó de Palma. Serà la primera presidenta del Consell de Mallorca i la primera presidenta del Parlament balear que ingressi a la presó. Munar paga ara els excessos d'una època i d'un partit, Unió Mallorquina, amb múltiples causes de corrupció que afecten els seus exdirigents. La seva mà dreta, Tomeu Vicens, fa més de tres anys que està empresonat. El seu amic Francesc Buils entrarà demà a la presó. I el seu delfí, Miquel Nadal, hi ingressarà la setmana que ve.

Munar (Barcelona, 1955) acumula dues condemnes per un total d'onze anys i mig de presó, sentències que encara ha de revisar el Tribunal Suprem, i té pendents set causes més. Les dues sentències, la primera del cas Maquillatge i la segona del cas Can Domenge, jutgen actuacions que es produïren entre 2003 i 2007, l'època en què UM pactà amb el PP. Jaume Matas, que tenia majoria absoluta a Balears, entregà el Consell de Mallorca a Munar després que aquesta hagués pactat amb l'esquerra la legislatura anterior i l'hagués dut, per primera vegada, a presidir el Govern de les Illes. Foren quatre anys de projectes faraònics, com el Palma Arena o Can Domenge, que han acabat convertits en casos judicials per corrupció i que han acabat condemnant Matas i Munar. La diferència entre tots dos és que mentre que Munar entra a la presó, Matas se n'allunya, després que el Suprem li rebaixàs ahir la pena de sis anys a nou mesos.

La demostració de poder de Munar és, però, molt anterior als fets que ara l'han dut a la presó. L'any 1979 es convertí en la primera batllessa de Costitx, la batllessa més jove de l'Estat. Durant els vuitanta començà a destacar dins el seu partit (Unió Mallorquina, que s'havia creat el 1982) i a final d'aquesta dècada ja s'havia convertit en consellera de Cultura del Govern (1987-1992). Després que el president Gabriel Cañellas expulsàs UM del seu Govern, Munar es va fer càrrec del partit (1992) i no va abandonar la presidència fins al 2007. Fou en aquest període que Munar assolí el seu màxim poder. L'any 1995, UM va pactar per primera vegada amb l'esquerra i ella es va convertir en presidenta del Consell de Mallorca, un càrrec que va repetir l'any 1999 amb un altre pacte amb l'esquerra i el 2003, amb el PP.

L'any 2007 Munar va deixar de ser presidenta del Consell i, després de permetre que l'esquerra presidís les principals institucions de les Illes (Govern, Consell i Ajuntament de Palma), es va convertir en presidenta del Parlament amb el suport de l'esquerra. Les acusacions de corrupció provocaren la seva dimissió el febrer de 2010, quan qui havia estat el seu delfí, Miquel Nadal, la implicà en el cas Maquillatge, que dos anys després provocaria la seva primera condemna a cinc anys i mig de presó. La segona condemna, de sis anys, és la que l'ha dut a la presó, certificant així la fi d'una època.

Més continguts de