Francina Armengol: “El problema polític no es pot resoldre ni amb la unilateralitat ni amb la judicialització”

BarcelonaLa presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, que ha estat a les jornades del Cercle d’Economia per abordar els reptes territorials de l’Estat, treu pit de la seva gestió de la pandèmia i aposta per reconduir el conflicte amb Catalunya.

Les Balears han estat una de les comunitats amb millors xifres sanitàries però també s’hi han aplicat restriccions molt contundents. ¿S’ha castigat massa el teixit econòmic?

— Hem hagut de prendre mesures duríssimes, molts empresaris i treballadors han patit molt, però teníem molt clar que havíem de salvar vides i hem aconseguit ser dels territoris amb menys mortalitat per covid, i això és un èxit col·lectiu. També hem aconseguit tenir la comunitat oberta al turisme a l’abril amb el semàfor verd per a Alemanya o els Països Baixos, i això ens permet reactivar l’economia.

¿S’han donat prou ajudes directes i prou a temps per salvar el teixit econòmic?

— Hem negociat molt amb Madrid i hem aconseguit 855 milions d’euros en ajudes als empresaris, que és molt perquè tenim un pressupost no financer de 4.000 milions d’euros i, per tant, estem parlant d’un quart del pressupost. Tant de bo els haguéssim rebut abans per evitar el tancament d’empreses, però el sistema de protecció ha funcionat molt bé. Si no fos pels ERTO estaríem enfonsats perquè el PIB ha caigut un 23%. Si el 2007 la crisi va durar 10 anys, aquesta durarà poc gràcies als ERTO.

Com valora la gestió de la pandèmia de la Comunitat de Madrid?

— No comparteixo moltes coses del seu govern. Nosaltres hem fet una política primer de tot per salvar vides, i si ens comparem amb Madrid, la mortalitat és molt diferent.

¿Molt diferent vol dir molt pitjor?

— Sí, sí, és tres o quatre vegades superior a la nostra. Segon les decisions que prens poses les prioritats en un lloc o un altre. Tenint present, però, que si no tenies una incidència acumulada molt baixa, no t’obrien als mercats internacionals. El plantejament de la presidenta de Madrid a l’hora de contenir la pandèmia és molt diferent del d’altres comunitats, i és evident que les xifres parlen per elles mateixes.

Què en pensa de vincular l’obertura econòmica amb la llibertat?

— Si no haguéssim pres algunes mesures, no seríem ara amb una incidència de 42 quan la mitjana espanyola està per sobre de 100. Fa tres mesos que estem per sota de 60, i això ha permès que sis de cada deu alemanys que venen a Espanya vinguin a les Illes Balears.

El Cercle d’Economia ha parlat de Madrid com una aspiradora de recursos. ¿Hi està d’acord?

— Madrid en termes generals ocupa un espai massa exagerat i sembla que el que passa a Madrid és el que passa a tot Espanya. La capitalitat fa que el finançament indirecte que té la comunitat sigui molt alt i no estigui en cap moment equilibrat amb els altres territoris. Madrid és ajudada per totes les institucions i concentra un poder molt ampli, i no és just amb les altres comunitats.

¿Això pot canviar amb el govern socialista?

— En el repartiment dels fons ja ha canviat quan el govern d’Espanya ha decidit que dels 7.000 milions d’euros, 2.000 anessin a les Canàries i a les Illes Balears. Hi ha gestos que són molt clars i que miren d’una altra manera la realitat espanyola.

Quan diu que l’Estat hauria de bascular cap a la perifèria ¿es refereix a una reforma del sistema de finançament o a alguna cosa més?

— El repartiment de recursos ha de ser molt més equilibrat i el disseny de les infraestructures espanyoles no pot partir sempre de Madrid. Parlem de recursos econòmics però també parlem d’altres coses i de competències, esclar.

¿El PSOE té una posició unitària amb aquesta descentralització?

— Governar en diferents comunitats i en molts ajuntaments també ajuda en aquest plantejament més descentralitzador. També perquè hi ha una posició molt radical de la dreta a nivell de recentralització i s’obre l’oportunitat d’apostar per una Espanya una mica diferent.

Què és una mica diferent?

— Jo soc clarament federalista, crec que Espanya ha de seguir desenvolupant el sistema de les autonomies per avançar cap a un estat federal ple. Això és el que pertoca. És el que insinua la Constitució i el que hem anat construint aquests anys. Quan prenem les decisions de forma conjunta i quan deixen prendre les decisions a qui està més a prop del ciutadà, s’encerta més, com s’ha vist amb la pandèmia. Les conferències de presidents han estat molt positives i cal avançar en aquesta línia.

Des de la Generalitat es deia que en aquestes reunions només els comunicaven les polítiques que es prenien des de Madrid.

— Falta engranar coses i falta lleialtat federal pels dos costats perquè he vist presidents que només hi anaven a criticar. Amb el president de les Canàries vam fer pinya i vam aconseguir que tanquessin ports i aeroports en quatre dies, tot i l’oposició del govern espanyol, i hem salvat vides a les Balears, i això no té preu.

Quin és el posicionament de Pedro Sánchez amb el federalisme?

— En l’últim congrés, el PSOE va defensar una Espanya plurinacional. Hem avançat molt cap a aquest plantejament de descentralització a través del pacte i el diàleg perquè molts països europeus, com Alemanya, funcionen així. I a Espanya és lògic que siguí així perquè és molt diversa i la realitat de les Illes Balears o de Catalunya és molt diferent, per exemple, de la d’Extremadura o Cantàbria.

¿Entén que hi hagi una part de Catalunya, la que representa el 52% dels diputats, que no s’hagi sentit escoltada?

— Hi ha hagut un procés de no entesa durant massa temps i cap de les dues parts ha volgut escoltar l’altra. No seure en una taula ha dut a una crispació, a una decepció, a una situació complicada a Catalunya. Ara tenim una oportunitat de recompondre, però és veritat que s’han fet coses malament des de fa temps tant per part del govern d’Espanya com del món independentista. Per trobar solucions ho han de voler les dues parts. L’Estatut era una aposta precisament per trobar un punt de trobada en l’encaix de Catalunya. Quan el Tribunal Constitucional va tombar una part de l’Estatut que havia estat referendat per tot un poble, òbviament entenc que molta gent es preguntés “Això cap a on va?” A partir d’aquí, en lloc d’intentar arreglar-ho, cadascú ha anat aprofitant la crispació per treure’n benefici.

¿Saluda la idea dels indults?

— El problema territorial és un problema polític que s’ha de resoldre des de l’acord i no des de la unilateralitat, com s’ha intentat fer, perquè és un error, com s’ha demostrat. I des de l’acord significa que les dues part han de cedir. Tampoc es pot resoldre amb la justícia. Judicialitzar aquest procés és un gran error i després de tants anys en seguim patint les conseqüències. Si els indults ajuden a avançar en aquest procés de concòrdia i per trobar una solució benvinguts siguin.

¿No està d’acord amb l’amnistia?

— S’ha de seguir el procés tal com està plantejat i he de respectar les decisions que prengui el govern d’Espanya, però la solució que s’està plantejant és la més adequada.

Quina és la proposta que pot fer l’Estat a Catalunya a la taula de diàleg?

— No soc independentista però respecto a qui ho sigui. També ells poden pensar que, mentre no l’aconsegueixin, què fem perquè Catalunya vagi millor? Però el govern d’Espanya també ha d’entendre que Catalunya té un sentiment identitari molt important, que té una realitat diferent, econòmica també, i que sent que se l’ha tractat malament. I aquest sentiment existeix també a les Illes Balears, on tenim un infrafinançament que perjudica els nostres ciutadans. Cal buscar els punts d’acord i a partir d’aquí fer propostes concretes.

Quines serien aquestes propostes concretes? ¿Estaria d’acord amb un referèndum?

— Cal anar avançant en la negociació. Tant de bo jo sabés com resoldre aquest problema que duu tants anys enquistat. No en soc capaç, però sí que els ciutadans de Catalunya han dit moltes vegades de mil maneres possibles que volen votar com continuar. S’han de buscar fórmules per fer-ho possible dins la legalitat espanyola. De possibilitats n’hi ha, però s’ha de ser una mica imaginatiu.

Tornem a les Balears. Quines perspectives tenen per a la temporada turística d’aquest estiu?

— Tindrem un molt bon juliol i un bon agost, però el nostre repte és anar més a setembre, octubre i novembre, necessitem allargar la temporada. Que la gent vingui un parell de mesos més. Podem començar a dir que estem reactivant la nostra economia d’una forma segura, perquè, de fet, som la destinació mediterrània més segura en aquest moment.

Què en pensa de la possibilitat que ciutadans espanyols que estiguin de vacances es puguin posar una segona vacunació o puguin ser vacunats a les Balears?

— Estem intentant afavorir al màxim el fet que un ciutadà pugui completar la seva pauta de vacunació sense crear-li més problemes. Ara bé, dit això, el ministeri de Sanitat ha d’actuar en concordança i ha d’enviar més vacunes a qui vacunarà més, i evidentment a les Balears en aquest moment si hem d’assumir això, que no tenim cap problema per assumir-ho, sí que volem més dosis per poder fer-ho efectiu.

¿Es recuperaran les xifres rècord de l’any 2019, si és que les volen recuperar?

— Seria bo recuperar-les en despesa per turista. Si és amb menys quantitat i amb més qualitat molt millor. I aquest és el discurs que ja fèiem abans de la pandèmia. L’empresariat turístic està en la línia que hem d’anar apostant per un turisme de qualitat. Som una terra fràgil.

Aena vol ampliar l’aeroport de Palma, quina és la seva opinió?

— Ells no plantegen l’ampliació ni de noves pistes ni pensen en més vols per minut. Les millores que es plantegen són dins la pròpia organització de l’aeroport, com en els fínguers, en les entrades i sortides, també en temes energètics i en el pàrquing.

I no s’ampliarà el tràfic aeri?

— La idea és que no.

¿La regulació estatal del lloguer que el govern pretén posar en marxa serà suficient per a les Balears?

— Necessitem un suport específic de la legislació estatal que ens permeti intervenir-hi més per ajudar a abaratir el preu dels lloguers. Aquí el sòl i l’habitatge són caríssims i hi ha moltíssima gent que no hi pot accedir, i això no és comparable amb el que passa a Castella-la Manxa o Castella i Lleó.

Per donar resposta a aquestes singularitats cal que l’Estat s’aprimi.

— Sí, seria lògic convenir que si ho transferim a les comunitats autònomes tot s’executa de forma més ràpida. Com també que assumim la competència de costes.