EUSKADI
Política 24/10/2015

Sense procés de pau, quatre anys després del final d’ETA

El futur de la situació, ara encallada, penja de si hi ha un canvi a Madrid el 20-D

Oskar Bañuelos
2 min
Els presos continuen dispersats, una política que l’esquerra abertzale ha demanat que es modifiqui.

VitòriaEl 20 d’octubre del 2011 tres encaputxats llegien el comunicat amb què ETA posava punt final a la lluita armada. Era la palanca que havia de situar la societat basca en el camí de la pau i la reconciliació. Res, però, més lluny de la realitat. No hi ha activitat d’ETA, però tampoc hi ha procés de pau. Encara no s’ha començat ni a parlar de les conseqüències d’aquella violència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En aquests últims quatre anys hi ha qüestions que són objectives. La primera és que ETA no ha tornat a la violència i, fins i tot, ha fet front als que han pretès tornar-hi. Ara bé, a l’altra banda de la balança hi figura que ni s’ha dissolt ni ha lliurat les armes. I no ho farà mentre no hi hagi una solució acceptable a la qüestió dels presos.

Una altra dada objectiva és que continuen els processos judicials contra l’independentisme basc inspirats en aquella vella consigna política del Tot és ETA ; que hi ha hagut més de 160 persones detingudes, entre les quals dues de les tres que van llegir el comunicat del 20 d’octubre, i que els presos continuen dispersats i s’estén així la condemna als seus familiars.

Han sigut quatre anys donant voltes al relat del que ha passat, sense posar-se d’acord. Entre altres coses, perquè el relat no pot ser únic, sinó plural. Com ho són les víctimes i les violències. Aquest ha sigut un temps en què la semàntica -les paraules- ha substituït els fets com una cortina de fum per evitar avançar en l’acció política. No n’hi ha hagut prou que l’esquerra abertzale treballi exclusivament per vies pacífiques o que els presos reconeguin “amb total sinceritat el sofriment i el dany” causat com a conseqüència del conflicte.

Iniciativa ciutadana

El debat ha pivotat al voltant del concepte de terra ètic. El PP, el PSE i el PNB s’han posat d’acord per exigir, no només a ETA, sinó també a l’esquerra abertzale política, que condemni el seu passat. Les tensions internes, però, han acabat provocant, fins i tot, la dimissió de la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga. En aquest temps sí que hi ha hagut una cosa positiva: el comportament de la societat basca. Els bascos caminen a favor de la reconciliació sense permís dels partits. Una societat que ha propiciat espais de diàleg entre víctimes de totes les violències, i que ha firmat iniciatives plurals entre regidors que, despullats dels lligams de partit, no tenen problema a arribar a acords.

Ara el futur del procés de pau, encallat, passa pel 20-D. Tot es fia a qui guanyi les eleccions a Espanya.

stats