El binomi Page - García-Castellón

MadridL'elaboració i pacte de la llei d'amnistia s'està convertint en un procés molt accidentat, on el protagonisme principal ja no sembla estar en mans dels grups parlamentaris –fonamentalment el PSOE i els partits independentistes–, sinó en l'abús de tota mena de circumstàncies paral·leles a la negociació política pròpiament dita. Així, el paper estel·lar dels últims dies l'han tingut jutges i fiscals –en especial el magistrat Manuel García-Castellón– i dirigents polítics que s'han repartit la funció d'incendiaris o bombers. Entre els primers hi hauria el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, últimament rodejat de col·legues autonòmics del PP, i entre els últims bona part de l'executiva del PSOE, que ha sortit en tromba a dir al seu baró que abaixi el to de les seves crítiques a les concessions que els socialistes estan fent als seus socis parlamentaris.

L'objectiu compartit pels negociadors és que la llei no quedi tan rebaixada que acabi apareixent com una operació fracassada. Ara bé, l'entusiasme del PSOE sobre els últims passos –pensats per impedir que prosperin els bastons judicials a les rodes dels acords polítics– és perfectament descriptible. En tot cas, les posicions del jutge, d'una banda, i les del president autonòmic socialista, de l'altra, tenen alguns punts en comú, per la seva evolució paral·lela. García-Castellón va començar per trobar un punt de connexió entre la mort d'un ciutadà francès durant la marxa i intent d'ocupació de l'aeroport de Barcelona, després de la sentència del Suprem sobre l'1 d'Octubre, i de moment ha acabat per fer suposicions sobre la possibilitat que els plans de Tsunami Democràtic incloguessin una acció contra el rei Felip VI el 2020, aprofitant una estada del monarca a Poblet.

García Page, per la seva banda, ha col·locat el seu partit, el PSOE, a “l'extraradi” de la Constitució pel fet que estigui disposat –i així ho han pactat els socialistes– a excloure de l'amnistia només els fets que “de forma manifesta i amb intenció directa” hagin provocat “violacions greus de drets humans”, amb especial referència als articles 2 (dret a la vida) i 3 (dret a no patir tortures o tractes inhumans o degradants) del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, així com al dret internacional humanitari.

La defensa de Puigdemont ha demanat la nul·litat parcial del sumari sobre Tsunami Democràtic per les successives pròrrogues, que segons l'advocat Gonzalo Boye es van acordar de manera irregular. No és fàcil que aquest recurs prosperi. Però, passi el que passi, el més significatiu de l'evolució recent d'aquest procediment és que, un cop coneguda la mencionada esmena pactada pel PSOE amb Junts, el jutge García-Castellón ha dictat una nova resolució en la qual torna a suscitar la qüestió de l'existència de presumptes delictes de terrorisme, en concret per la possible voluntat d'actuar amb “ànim homicida” per les greus lesions rebudes per un policia el 18 d'octubre del 2019 –quatre dies després que es fes pública la sentència de la causa del Procés–, una actuació que remet a Tsunami Democràtic, per la seva vinculació amb les protestes d'aquells dies.

Les resolucions del jutge instructor d'aquestes investigacions hauran de ser revisades en algun moment per la sala penal de l'Audiència Nacional, i ja es veurà si es mantenen en peu. Però permeten adonar-se que, un cop acabada la batalla política sobre la llei d'amnistia al Congrés i al Senat, hi haurà un capítol tant o més llarg i complex a diverses instàncies judicials. També a la seu de la justícia constitucional, que probablement avalarà la llei, però amb no menys de quatre vots particulars en contra, els que ara té el grup conservador de l'òrgan de garanties.

Amb aquest panorama, no és estrany que les crítiques d'Emiliano García Page a la llei d'amnistia i la seva negociació amb esmenes al text hagin acabat provocant la rèplica de portaveus del govern i de l'executiva del PSOE. Els socialistes van sortir molt tocats de les municipals i autonòmiques del 28 de maig passat, però les recents imatges de Page fent manetes amb presidents autonòmics del PP no crec que l'ajudin gaire. És veritat que a Castella-la Manxa hi ha una certa tradició a anar per lliure i mantenir certes tensions amb el govern, sigui del PP o socialista. Recordem les presidències de José Bono o de José María Barreda, per exemple. Tots dos van presidir governs autonòmics socialistes i van generar maldecaps a l'administració central quan estava en mans del seu propi partit.

El PSOE, poc sospitós de ser extraconstitucional

Però la situació actual és molt més delicada per la correlació de forces al Parlament espanyol. I no és raonable que García Page col·loqui el seu partit a “l'extraradi” de la Constitució. El text constitucional no té perifèries difuses. O s'està dins o s'està fora. Torno a dir que un partit que ha aplicat l'article 155 de la Constitució per suspendre una autonomia –la de Catalunya, precisament– no pot ser sospitós de plantejaments “extraconstitucionals”.

Page hauria de ser conscient que el que està intentant el seu partit és, precisament, encaixar a la Constitució una iniciativa política, una llei, que segons la dreta judicial del país lesiona principis constitucionals bàsics. Les lamentacions de Page li fan el joc a l'estratègia més radical oposada a girar full a les conseqüències del Procés. Potser ho ha començat a entendre, perquè ha tractat de matisar les seves paraules dient que el que vol és que governi el PSOE i que “les cessions que fem als independentistes siguin les menys possibles”.

En paral·lel, hem començat a tenir dades de l'espionatge a Pere Aragonès, a qui el CNI situava al capdavant dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Una tesi que permet intuir que es va intervenir el seu telèfon en el curs d'una investigació prospectiva per veure què es trobava al seu terminal. Una actuació d'aquest tipus no és gaire exemplar. Proporcionaria en tot cas una idea dels pals de cec que va fer la intel·ligència espanyola. I roman, entre d'altres, la pregunta de com és que es van intervenir més de seixanta telèfons quan el Suprem només va autoritzar la intervenció de divuit. Millor si esperem la resposta asseguts.