Com ha funcionat fins ara el govern a l'exili de Carles Puigdemont?

BarcelonaEl 30 d'octubre del 2018, el Consell de la República es presentava al Palau de la Generalitat en un acte solemne farcit de parlamentaris de JxCat i ERC, alts càrrecs i l’executiu en ple. Un mes i mig més tard ho feia a Bèlgica amb la mateixa solemnitat i amb una abraçada entre el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès que simbolitzava la unitat entre les dues grans forces independentistes, que van estar barallant-se durant mesos per definir quines haurien de ser les atribucions de l'organisme. El Consell va acabar sent un dels principals acords d’investidura entre juntaires i republicans i havia de servir per internacionalitzar el conflicte i teixir l'estratègia a seguir lluny de les institucions. Sense Puigdemont, que va plegar ara fa uns mesos, serà Jordi Domingo l'encarregat d'agafr-li el relleu a la presidència: s'ha imposat amb contundència a la resta de rivals, entre ells Toni Comín, que ha sigut tercer en les votacions.

Vuit anys després del naixement del Consell, el balanç no és el que Carles Puigdemont, el seu president des de llavors i fins fa uns mesos, havia visualitzat. El Consell, que encarnava la legitimitat del govern de l'1-O, no s'ha convertit en l'executiu ni en el Parlament a l'exili i és el paradigma de la divisió de l'independentisme, amb baralles i acusacions internes incloses. Les desavinences no van trigar a aflorar. La CUP, ja d'entrada, se'n va desvincular perquè considerava que era "una institució simbòlica". Poble Lliure, una de les faccions de la CUP, sí que s'hi acabaria implicant, però n'acabaria sortint per "la manca de transversalitat".

ERC, que hi va arribar arrossegant els peus, no s'hi va implicar mai a fons perquè el veia com un satèl·lit de Junts i un altaveu de l'estratègia de Puigdemont, que buscava erosionar la negociació amb el PSOE, que aleshores només practicaven els republicans. "Al principi volíem ser a tot arreu però no hi anàvem entusiasmats, i de seguida va ser captat per l'espai convergent", denuncia Isaac Peraire, membre de la direcció d'ERC i representant al Consell en els primers anys de vida juntament amb Rut Ribas. Quan la diputada va plegar per entrar a la mesa del Parlament ja no se la va substituir, cosa que posava en relleu el desinterès dels republicans. Des de Junts rebaten els arguments dels republicans assenyalant que si l'objectiu inicial no s'ha complert ha estat precisament perquè Esquerra mai s'hi va voler implicar.

El trencament arriba dos anys després de la seva fundació, a finals del 2020. Peraire reclama "preservar" el Consell davant les eleccions del 14-F de l'any següent i que s'aturi la seva activitat fins passats els comicis, però el govern de l'entitat ho refusa. Els republicans ja no assistirien a l'acte fundacional de l'assemblea de representants del Consell a la Generalitat argumentant que l'entitat ni internacionalitzava ni unia el moviment i Peraire deixaria d'assistir a les reunions. ERC no hi seria, però sí la trentena de diputats de Junts, els cinc del PDECat –integrats al grup de JxCat– i els tres de Demòcrates –cada cop més a prop del partit de Puigdemont–. Els uns i els altres formarien, des del primer moment, part dels òrgans de l'entitat. 

La victòria dels republicans davant dels postconvergents en aquelles eleccions del 2021 va ser l'estocada definitiva. El nou president, Pere Aragonès, no volia una institució que el tutelés des de l’exili com a "govern legítim" apartat pel 155, i el pacte d’investidura incloïa una remodelació del projecte que mai va arribar a consumar-se.

L'estat major del 2017 que no va ser

"Inicialment, semblava que la voluntat era reproduir l’estat major previ al 2017, amb tots els partits i entitats, com volia l'ANC, però el fet que ni ERC ni la CUP ni Òmnium hi apostessin fort ho va impedir", lamenta Elisenda Paluzie, expresidenta de l'Assemblea i membre del Consell durant un temps. "El fet que l’estructura del Consell hagués anat creixent en paral·lel a la creació dels consells locals i de l’assemblea de representants elegida pels registrats també ho va complicar més", afegeix. "¿Si havia de ser el govern a l'exili, per què s'havien de fer consell locals?", es pregunta Peraire.

Però sense el concurs dels dos partits independentistes, els problemes interns també van començar a minar l'entitat, amb divergències entre el govern del Consell, liderat per Puigdemont, i l'assemblea de representants. La més rellevant, l'aprovació d'una resolució de l'assemblea per "bloquejar" les negociacions amb el PSOE que liderava el mateix Puigdemont en nom de Junts mentre encara era president del Consell. La disputa acabaria amb una remodelació de laAssemblea, que li acabaria restant poder. "Més enllà de la vinculació directa amb l’exili i l’apel·lació retòrica a la declaració d’independència, la concreció en un model d’organització operatiu i les funcions que havia de complir han fallat des del principi", conclou l'expresidenta de l'ANC.