Política  /  Procés 01/10/2022

El qui és qui de l'1-O

Repassem el paper que van tenir els principals protagonistes d’aquell dia i la seva situació actual

Secció de Política de l'ARA
7 min
Arribada d urnes protegides de diferents col legis electorals a Institut Zafra, El Clot, Barcelona

BarcelonaOn eren els líders del Procés el dia del referèndum? Com el van viure els responsables polítics i policials que s’hi oposaven?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La vivència i trajectòria de 21 personatges clau serveix per reconstruir aquella jornada, marcada per la mobilització i la violència policial i amb unes conseqüències polítiques i personals sense precedents.

També abordem una última pregunta: què se n’ha fet dels protagonistes de l’1-O cinc anys després?

Un dels episodis més icònics d’aquella jornada el va protagionitzar el llavors president, Carles Puigdemont, canviant de cotxe dins d’un túnel per despistar a la policia espanyola i poder votar a Cornellà del Terri. Va ser la prova més palpable de l’èxit del cens universal. Es va passar la jornada tancat al Palau de la Generalitat com a màxim responsable del referèndum i va ser l’encarregat de defensar que Catalunya s’havia guanyat el “dret de ser un estat  independent amb forma de república” després de la victòria del sí.
El líder d’ERC també va veure com no podia votar al lloc que tenia assignat perquè algú l’havia sabotejat posant silicona a la porta. Finalment ho va fer en un altre punt de votació sense haver de moure’s de Sant Vicenç dels Horts. D’allà va anar cap a la Generalitat on va tenir una jornada frenètica de trucades i reunions, entre elles amb els líders sindicals Camil Ros i Javier Pacheco i l’arquebisbe Joan Josep Omella. Al final del dia va ser al costat de Puigdemont en la seva conferència de premsa. Després seria sentenciat a 13 anys de presó.
Jordi Turull, llavors portaveu del Govern i conseller de Presidència, va ser l’encarregat d’anunciar el resultat del referèndum després d’una jornada de violència policial: el sí es va imposar amb el 90% dels vots. L’1-O va ser el motiu pel qual Turull va entrar al Govern només tres mesos abans de la votació, i juntament amb Josep Rull va ser clau perquè el president Puigdemont acabés descartant la convocatòria d’eleccions i s’optés per la DUI. Es va passar gairebé quatre anys a la presó i ara lidera Junts.
Només va ser conseller durant tres mesos, però va haver d’entomar els atemptats del 17-A i també l’1-O. Aquell dia va protagonitzar una trucada molt tensa amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i li va exigir que frenés l’operatiu policial a l’Escola Industrial (Barcelona), on hi havia gent gran i nens petits. “Ja està fet”, li va dir Millo. Després de sortir de la presó fa d’advocat a Mediapro.
Va ser un dels rostres que van comparèixer davant la ciutadania durant la jornada. En una de les intervencions va reclamar a Europa que es mogués davant unes càrregues “de caràcter criminal”. També va demanar que hi haguessis sancions europees contra Espanya. Mai arribarien. L’actual dirigent d’ERC va ser condemnat a 12 anys de presó.
És de les que van arribar més d’hora a Palau. Un cop allà, estava present en alguns dels moments clau i restringits de la jornada. Per exemple, quan es va debatre si calia aturar el referèndum davant la violència policial o, també, en el recompte final dels vots –el va seguir al costat d’un reduït grup d’informàtics–. Actualment segueix de secretària general d’Esquerra, tot i que l’1-O li va suposar la causa judicial que la va fer decidir marxar a l’exili suís, on encara hi és.
Era líder de l’ANC, però va ser un dels cervells del referèndum convocat des del Govern. Durant la jornada de l’1-O va estar tancat amb els consellers al Palau de la Generalitat. Tal com ha reconegut públicament, va ser ell qui va encarregar les urnes i va organitzar l’operativa per esquivar la policia espanyola. Va ser un dels condemnats del judici del Procés.
Va participar en la reunió de l’estat major a Palau el matí de l’1-O, on es debatia si mantenir la votació tot i les càrregues, i va defensar continuar endavant. Acabaria empresonat pels fets del 20-S, quan paradoxalment va acabar cridant als manifestants que tornessin a casa. Ja indultat, va deixar la presidència d’Òmnium i ara viu a Suïssa.
La diputada cupaire es va passar tot el matí a l’antiga biblioteca de Sallent, on votava, per participar en la defensa dels col·legis electorals. Va baixar a Barcelona a la tarda per assistir a la reunió que s’havia convocat a la seu de la CUP, des d’on estaven en contacte amb el Govern. Està pendent de judici.
Sense Sindicatura Electoral, el Govern va confiar en set acadèmics de prestigi per fer un informe sobre la jornada. Requejo en va ser el coordinador. Va comparèixer a la nit per certificar que s’havia celebrat un referèndum. En l’informe, publicat dies després, van denunciar la repressió policial.
Una urna en una de les meses electorals del referèndum de l’1-O.
Tot i que no en va ser una activa defensora, no va impedir que els col·legis barcelonins obrissin i fins i tot va anar a votar. Colau va titllar de “covard” Mariano Rajoy per les carregues policials i  en va reclamar la dimissió immediata.
Va seguir l’1-O al centre de coordinació dels Mossos i es va desplaçar al TSJC per criticar les càrregues davant la jutge i De los Cobos. Cessat amb el 155, va tornar fins que el conseller Elena en va prescindir.
De la mateixa família política que el PP, Donald Tusk presidia el Consell Europeu durant la tardor del 2017 i va ser l'únic líder europeu que es va mostrar clarament a favor de la mediació. El dia del referèndum, va trucar a Mariano Rajoy per aconsellar-l'hi que "no utilitzés la força contra la gent". Precisament, a la tarda van minvar les càrregues.
L’expresident espanyol va viure la jornada des de la Moncloa. Allà va comparèixer al final de la tarda per anunciar que no hi havia hagut cap referèndum i per avalar la violència policial. Des de la moció de censura, torna a fer de registrador de la propietat.
La número 2 de Rajoy, responsable d’un CNI que no va trobar les urnes de l’1-O, va seguir el referèndum amb el president espanyol. Va comparèixer davant els mitjans per demanar al Govern que aturés la “farsa” del referèndum. Ara Sáenz de Santamaría és consellera del Consell d’Estat i sòcia de Cuatrecasas.
Juan Ignacio Zoido va instal·lar-se al ministeri de l’Interior per seguir la jornada de l’1-O. Durant el dia, el departament va estar enviant als mitjans de comunicació vídeos de presumptes agressions de votants a policies per contrarestar les imatges de la brutalitat dels agents. Des del 2019 és diputat del PP al Parlament Europeu.
Era el primer fil de comunicació amb l’Estat i el seu mòbil va treure fum: membres del Govern i fins i tot dirigents del PSC li van demanar que s’aturessin les càrregues. Millo ho va aconseguir en alguns punts. Al judici, però, només va denunciar la violència dels votants amb Fairy. Avui treballa per al govern andalús.
De los Cobos va plantar els Mossos en la reunió prevista per a les deu del matí –amb les càrregues en marxa– i va seguir l’1-O des de la Delegació del govern espanyol, a Barcelona. Ara el coronel de la Guàrdia Civil lluita als tribunals per ser restituït com a cap de la comandància de Madrid.
Pròxim a Rajoy, José Manuel Maza havia avisat els alcaldes catalans que no col·laboressin amb l’1-O i ja preparava la querella per rebel·lió contra la presidenta del Parlament i el Govern. El 18 de novembre del 2017 va morir a l’Argentina per una infecció.
No es va pronunciar sobre la jornada de l’1-O fins a la nit, quan va reprovar la violència policial alhora que defensava l’estat de dret i atribuïa al Govern la primera responsabilitats dels fets. Va defensar el diàleg enfront l’immobilisme del PP, un relat que –de manera intermitent– brandaria fins a arribar a la Moncloa. Quatre anys després indultava els condemnats pel referèndum.
El líder socialista a Catalunya s’oposava a l’1-O, no en reconeixia la validesa i va cridar a no participar-hi. El dia de la votació, però, va demanar –en públic i en privat– al govern espanyol que aturés les càrregues. Els equilibris li impedirien que el PSC creixés a les urnes, però un lustre més tard és al consell de ministres i a la taula de diàleg.
stats