Procés
Política  /  Procés 04/08/2022

L'independentisme no troba un full de ruta compartit

Les noves estratègies d'ERC, Junts i la CUP no auguren possibilitats de tornar a la unitat en el nou curs polític

4 min
Pere Aragonès (ERC), Laura Borràs (Junts) i Dolors Sabater (CUP).

BarcelonaEl curs polític 2021-2022 que ara queda enrere, alliberat de cites electorals, ha permès als tres principals partits independentistes repensar els seus respectius fulls de ruta. ERC va aprovar la seva nova estratègia política al març en una conferència nacional i Junts, encara més recent, en el seu congrés del juliol . La CUP encara no l'ha tancat del tot, però, com va avançar l'ARA , el seu secretariat nacional ja treballa amb un esborrany que deixa intuir perfectament cap on posarà la proa la formació. Comparades les tres propostes, l'independentisme institucional no dona cap mostra de poder reprendre un cert rumb unitari de cara al nou curs polític que començarà al setembre. Ni en el terreny del Procés, ni en el de les polítiques del dia a dia. 

Amb la posada en marxa del mandat d'Aragonès el maig del 2021 es va visualitzar una nova oportunitat per a la cohesió: els tres partits van sumar els seus vots en la investidura i es van fer el propòsit d'intentar tornar a pensar una proposta conjunta per reconduir el projecte polític. El pacte, resumint molt, era el següent: Junts i la CUP, malgrat ser refractaris a l'estratègia negociadora d'ERC, donaven dos anys de marge a la taula de diàleg i, a canvi, els republicans es comprometien a pensar –conjuntament– com seria el pròxim embat si la negociació fracassava. Ni s'han respectat aquests dos anys, que expiren la primavera del 2023, ni s'ha pensat cap estratègia mínimament compartida per si cal tornar a la confrontació. 

Les diferències també s'aguditzen deixant el Procés al marge. Si la CUP començava la legislatura com l'únic soci del Govern al Parlament, ara s'han trencat pràcticament tots els llaços. Els anticapitalistes rebutgen alguns dels projectes bandera de la Generalitat com els Jocs Olímpics d'Hivern, i ja han deixat clar que no negociaran els pressupostos del 2023. Malgrat totes les diferències, Aragonès aquest dijous encara es mostrava optimista amb poder acabar el mandat el 2025. "El que convé és un bon govern, que vagi prenent decisions, amb la voluntat de culminar el programa de legislatura", ha dit a Catalunya Ràdio. El curs polític 2022-2023 segur que tindrà els seus girs de guió, però difícilment un d'ells serà la recuperació de la unitat. Tenint en compte cada full de ruta, tothom ha emprès el seu camí... en solitari.

Diàleg

ERC

El diàleg amb l'Estat és la bandera d'ERC des del seu gir pragmàtic de l'any 2018. "La millor confrontació democràtica és la taula de negociació", es llegeix en la seva actual ponència política. La taula va donar els primers fruits parcials ara fa uns dies, i els republicans se senten reforçats en la seva estratègia.

JUNTS

Junts recull en el seu full de ruta que la taula de diàleg és directament un "element perjudicial". Considera que ha sigut un agent "desmobilitzant" de l'independentisme i que ha enviat un missatge "fals" a l'exterior que el conflicte està en "vies de resolució". A més, lamenta la manca en la negociació d'un "relator".

CUP

"La taula de diàleg és una via morta per a l'autodeterminació i oberta per a l'estabilització autonòmica, i cal que ens en desmarquem absolutament". Aquest és el posicionament de l'esborrany que prepara la CUP. Lluny queda el compromís que va assumir amb ERC de donar un cert marge fins a "la primera meitat del 2023".

Referèndum

ERC

Per a Esquerra, l'1-O és motiu d'"orgull", però tot el que va venir després forma part de les "lliçons apreses del que s'ha de millorar". Així, la seva proposta ara és la demanda d'un referèndum acordat a l'escocesa. I si es demostra impossible? La ponència parla de buscar "alternatives democràtiques", però sense massa concreció.

JUNTS

Per al partit de Borràs, l'1-O és un "punt d'inflexió" ben vigent, i un nou referèndum només tindria sentit si és acordat amb l'Estat, cosa que veu "impossible". I llavors què? No especifica com "culminar la independència" més enllà d'utilitzar els "espais institucionals" i les oportunitats que brindi l'escenari internacional.

CUP

La CUP reivindica l'1-O perquè va ser un gran exercici de desobediència. Tot i això, defensa la convocatòria d'un altre referèndum en aquesta legislatura hi hagi o no acord amb l'Estat. En definitiva, una altra consulta unilateral. El seu plantejament és fer-la coincidir amb Escòcia, que vol tornar a votar el 19 d'octubre del 2023 .

Grans projectes

ERC

La Generalitat d'Aragonès ha situat els Jocs Olímpics d'Hivern com un dels seus projectes estrella. No dona per impossible una candidatura el 2030 i, si no es pot, ja pensa en el 2034. Pel que fa a l'aeroport, li va generar incomoditat la proposta del govern espanyol per falta de garanties ambientals. Tot i això, no ho descarta.

JUNTS

La defensa dels Jocs no ha suposat cap problema amb ERC, tot i que l'organització de la consulta que es volia fer per validar-los sí que va originar alguna discrepància. El tema de l'aeroport, en canvi, va sacsejar el Govern. Junts va retreure a Aragonès falta de lideratge, ja que considera que no va tenir una posició clara. 

CUP

La CUP formula una esmena a la totalitat als grans projectes: ni Jocs Olímpics, ni ampliació de l'aeroport, ni el BCN World, que encara no consideren enterrat. Cap dels tres ha tirat per ara endavant, però els cupaires consideren que és un obstacle de pes per mantenir qualsevol relació estable amb el Govern.

Governabilitat

ERC

Una gran prioritat d'ERC és la governabilitat de Catalunya per demostrar solvència a l'hora de gestionar. Una manera, creu, d'augmentar el nombre d'independentistes i, també, de conservar la Presidència. "L'independentisme ha de ser atractiu també en el mentrestant per aparèixer com una opció útil en el dia a dia".

JUNTS

Una part de Junts ja va tenir dubtes de si calia entrar al Govern després del 14-F. I ara alguns sectors plantegen la necessitat de sortir-ne, sobretot arran de la suspensió de Borràs. Creuen que els permetria marcar perfil propi i recuperar terreny electoral. Els detractors, en canvi, veuen un error renunciar al poder.

CUP

Els cupaires van començar la legislatura investint Aragonès i, per tant, convertint-se en el garant de l'estabilitat del Govern. Però va durar poc i ja no van donar suport als seus primers pressupostos. Des de llavors s'han anat distanciant de l'executiu i en el seu nou full de ruta ja es planteja "un trencament absolut" amb l'executiu i iniciar "una estratègia molt més bel·ligerant". 

stats