Privilegis, multes i boicot: com és la vida de l'altre Carles Puigdemont?
L'home, que també és de Girona, admet que tenir el mateix nom que l'expresident condiciona el seu dia a dia
BarcelonaEl telèfon de Puigdemont no sona més que de costum. Les negociacions per la investidura no estan afectant el seu dia a dia. Segueix amb la seva vida normal... a Girona. Ell és l'altre Carles Puigdemont, un veí de 40 anys de la ciutat immortal que no té cap lligam amb l'expresident. I com és la vida d'algú que es diu igual que el polític català més important dels últims anys i que uns veneren i altres odien? "Quan va accedir al càrrec de president hi va haver molta conya", admet mentre revela que és l'únic Puigdemont que de nom es diu Carles. Ell també s'ho feia venir bé. Podia aconseguir taula en qualsevol restaurant de Girona només dient el seu nom. "Em posava seriós, com si fos el seu secretari, i no em feien més preguntes per no quedar malament i em guardaven la millor taula", assenyala rient. Els propietaris no dissimulaven la seva desil·lusió quan arribava i deia que la taula era per a ell.
També té els seus inconvenients. Durant el confinament va conèixer la seva actual parella, que vivia a tres carrers. Una nit, amb ple toc de queda, tenia ganes de veure-la i va provar d'acostar-se fins a casa seva amb l'excusa d'anar a llençar les escombraries i amb el pijama posat com a salconduit. Quan ja era ben a prop, el va aturar la policia municipal, que li va demanar el DNI, però no duia la cartera i li van preguntar com es deia. "Podia haver dit qualsevol nom, però vaig dir el meu i em van multar perquè es pensaven que em reia d'ells", diu resignat. Admet que amb el seu nom és impossible passar desapercebut. "Quan soc al CAP o en algun altre lloc i em criden, la gent aixeca el cap i em mira". Al principi, l'incomodava i passava vergonya, però ara ja s'hi ha acostumat. També troba normal que la gent es guardi el seu número de telèfon amb el seu nom i cognom: «Així em faré l'important i diré "Mira qui em truca"», li comenten.
Ara, amb una feina amb contacte permanent amb nous clients via telefònica, dir-se com es diu requereix haver de donar moltes explicacions. Sobretot si són de l'Estat. "Em passo el dia dient el meu nom i d'entrada ja em presento com a Carlos. Després els preparo dient que riuran quan els digui el meu cognom per trencar el gel i molts ho fan", explica. Aquí no s'acaben les explicacions si veu que el seu interlocutor recela: "Els dic que no som família i que aquest és un cognom molt popular a la Garrotxa". L'etapa de desgel oberta amb l'Estat fan la resta. "La situació s'ha calmat i no ho veuen com un tema prioritari, notes que ara tenen altres preocupacions com la inflació". Si amb la clientela espanyola no parla mai de política, amb la catalana tampoc ho acostuma a fer: "No saps si és de la ceba o no i potser et tanques una porta depèn del que diguis".
Sap de què parla. Del 2015 al 2021 va muntar una botiga on venia fruites i verdures que va patir el boicot dels puigdemontistes, alguns dels quals van deixar de comprar-li. El motiu? En una entrevista fa dos anys al Diari de Girona va dir que respectava l'expresident, però que va desaprofitar l'oportunitat de passar a la història en marxar i ho contraposava amb els que eren a la presó, que sí que van "arribar fins al final". Encara ara se sent utilitzat pel periodista que el va entrevistar. "Em va dir que era per parlar del negoci i em va tirar als lleons perquè Girona és un poble gran on ens coneixem tots i l'ambient estava molt radicalitzat, llavors". Segueix pensant que els líders del Procés que es van quedar van "assumir les conseqüències dels seus actes", però entén el patiment de Puigdemont: "Defensar uns ideals mai pot ser un delicte si es fa sense violència. El pots inhabilitar, però desarrelar-lo sota l'amenaça latent de detenció no és propi d'un estat democràtic".
El dia que es van conèixer
L'expresident també va passar per la botiga l'estiu del 2017. Tenia amics comuns amb la seva dona, Marcela Topor, i un dia s'hi van presentar tots dos perquè ell tenia curiositat per conèixer el seu doble. "Com ho portes el fet de dir-te igual que jo?", li va preguntar. "Bé", li va respondre ell. L'aleshores cap de l'executiu no li va parlar del referèndum. Ell tampoc li va dir que es feia passar per ell quan reservava taula.
