La represaliada que ha recuperat l'urna de l'1-O que li va prendre la Guàrdia Civil
L'operació Volhov es va saldar amb la detenció de la republicana Marta Molina i la sostracció del receptacle
Barcelona1.776 dies. Aquest és el temps exacte que ha trigat l'exdirigent d'ERC Marta Molina a recuperar l'urna de l'1-O que presidia el seu menjador. Ho va fer ara fa tres setmanes, quan va anar a l'Audiència Nacional a agafar les pertinences que la Guàrdia Civil li va requisar en l'escorcoll del seu pis en el marc de l'operació Volhov, la suposada trama russa del Procés ja arxivada. Després de passar dues nits al calabós i una investigació de 4 anys, 10 mesos i 11 dies de "malsons i patiment gratuït", l'exsecretària de Moviments Socials dels republicans es fotografiava amb l'urna, contenta, a la sortida del tribunal el passat 8 de setembre. No ha estat un camí planer. Recuperar-la ha estat tota una odissea.
Tot plegat va començar el 28 d'octubre del 2020. Quatre agents de la Guàrdia Civil van picar a la porta del seu domicili quan faltaven pocs minuts per a les vuit del matí, en una operació coordinada que es va saldar amb 21 detencions. No va sentir el timbre perquè sortia de la dutxa. Li van trucar al mòbil, i després de preguntar-li si era a casa, la van avisar que si no obria tirarien la porta a terra. "Em van ensenyar l'ordre d’escorcoll i quan vaig veure el llistat de noms, vaig veure que la cosa anava de debò", assenyala.
Li van revisar tota la casa i se'n van endur mòbils i ordinadors, alguns llapis electrònics i l'urna que tenia a casa des de l'1-O. "Només entrar, quan la van veure, van fer la cara d’haver d’anat al lloc correcte i quan la van agafar, els hi vaig dir que era un caixa de plàstic, que allò no era cap prova, però ells em van respondre «Nos la llevamos igualmente»". Era una urna que s’havia fet servir al Baix Llobregat durant el referèndum, però no era del seu poble, Sant Joan Despí, d'on va ser regidora del 2003 al 2007. A ella també se l'enduria la Guàrdia Civil.
Els dos dies que va ser a la caserna de Travessera de Gràcia van ser durs, però el tracte va ser correcte. Tancada en una cel·la de metre i mig per dos, sola, el temps li va passar molt lent, com mai en tota la seva vida, i en alguns moments es va enfonsar. "Sabia que era una detenció política, però és inevitable que el cap et traeixi i pensis en el pitjor dels escenaris, amb el record del govern empresonat", confessa.
Passades 48 hores, a ella i a la resta d'investigats com Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler o Josep Lluís Alay els van deixar en llibertat amb càrrecs. Només uns dies després de la seva detenció, a casa, ja tenia una altra urna del referèndum. Després de denunciar en una piulada la sostracció de l'urna per part de la policia espanyola, uns amics n'hi van portar una altra. "«Tenim un regal per tu», em van dir, quan em van venir a veure", explica emocionada.
El sotrac arribaria uns mesos més tard. El jutjat de Barcelona va enviar el cas a l'Audiència Nacional, on la causa contra Tsunami Democràtic estava oberta des de feia temps per terrorisme i que comandava el mateix jutge de l’operació Judes dels CDR, Manuel García Castellón. "Sentien ràbia del que havia fet aquest país l'1-O, no van poder obrir cap causa i no van trobar cap urna ni papereta, només quatre sobres. Ens tenien ganes, i la revenja són les operacions Volhov i Judes, on ens acusen del delicte més greu: terrorisme", denuncia.
L'exdirigent republicana treu pit que la causa es tanqués, per un defecte de forma, gràcies a les al·legacions de la seva advocada, Marina Roig, que va notificar que Garcia Castellón havia demanat una pròrroga fora de termini, 24 hores més tard. "No es va acceptar fins al tercer recurs i entre el segon i el tercer es va aprovar la llei d’amnistia, cosa que em fa sospitar que es va validar perquè preferien que caigués per un defecte de forma que per la llei d’amnistia, però és de justícia poètica que el meu recurs fes caure la causa", diu Molina.
Llista judicial sense l'urna
Quan es va arxivar la causa, va sol·licitar que li portessin les seves pertinences a un jutjat de Catalunya, però ho van refusar. La sorpresa va arribar quan li van passar la llista del que s'havien emportat de casa seva i l'urna no hi era. "La meva advocada em va dir que no me la donarien, però li vaig dir que era meva i que la volia". Roig va fer la seva feina. "És molt persistent", subratlla Molina. Ho va poder comprovar quan va parlar amb la funcionària dels jutjats de l'Audiència que la va atendre. "'Tu ets la de l'urna, quins pesats, ja no sé on buscar-la', em deia la funcionària, que tenia poques ganes de treballar perquè acabava d'arribar de les vacances, com em va confessar". Finalment, la van trobar en un racó plena de pols: "Em vaig emocionar, no m’ho podia creure que la tornés a tenir".
Els ordinadors ni els ha obert. "L'urna era l'important". No debades, en aquella urna, fa set anys, els catalans van exercir –diu– el seu dret a decidir desafiant l'Estat en una envestida que només es podrà repetir –ressalta– si els partits estan "alineats" i "es canvien els lideratges" dels dos grans partits. L'urna que ha recuperat està en bon estat, però està plena d'adhesius de precintes d'arxiu. "No els he tret, perquè així es veu que ha estat en territori hostil", assenyala. La que li van regalar la donarà a un amic a qui l'hi va prometre fa vuit anys. El cercle es tanca.
