El Suprem s'oposa a la concessió d'un segon indult a Junqueras

MadridEl Tribunal Suprem s'oposa a concedir un segon indult a l'exvicepresident Oriol Junqueras, així com als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per perdonar-los les penes d'inhabilitació arran de la condemna per l'1-O. Es tracta de la petició d'indult presentada per un ciutadà particular per aixecar la pena d'inhabilitació a Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, que els impedeix concórrer com a candidats a les eleccions o ocupar càrrecs públics fins a l'any 2031 en el cas de Junqueras, i el 2030 per a la resta d'exconsellers. Cal recordar que el Suprem els va negar l'amnistia pel delicte de malversació.

Aquest segon indult va arribar a la taula del ministeri de Justícia l'any passat i va sol·licitar al Suprem, el tribunal sentenciador, un informe perquè es pronunciés sobre la possibilitat d'acceptar la petició. Ara que ja s'ha posicionat, el ministeri haurà de decidir què fa. En tot cas, en la primera petició d'indult, que va comportar la sortida de presó dels condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017, malgrat que el Suprem s'hi havia oposat, el govern espanyol hi va resoldre a favor parcialment —va aixecar la pena de presó, però no la d'inhabilitació—. Els informes del tribunal, però, no són vinculants.

Els magistrats (Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer) expliquen en el seu informe que si fa gairebé quatre anys només es van perdonar les penes de presó va ser perquè la llei impedia concedir un indult total, és a dir, que inclogués també les penes d'inhabilitació. Fruit d'això, argumenten que atorgar ara aquesta segona mesura de gràcia vulneraria la llei de l'indult, tant l'article 18, que estableix el caràcter irrevocable de l'indult concedit, com aquells preceptes que condicionen la possibilitat d'un indult total a l'existència de raons de justícia, equitat o utilitat pública. Així, el Suprem considera que amb aquest segon indult s'obriria una "via d'interferència" del govern espanyol en les resolucions judicials fermes que permetrien convertir el que és parcial en total.

Davant la decisió del Suprem, Esquerra no s'ha mostrat sorpresa, perquè considera que "va en la línia del que sempre ha fet la sala penal del Tribunal Suprem": "Dictar resolucions polítiques contra unes persones pel seu posicionament polític". En un comunicat, ERC afegeix que la sentència de l'1-O ja va ser "injusta" i que el Suprem tampoc no ha aplicat la llei d'amnistia: "No es pot esperar que persisteixi en la injustícia i la persecució".