Una trentena d'entitats en defensa dels drets humans insten a revisar la llei que regula el CNI
Consideren que el servei d'intel·ligència espanyol "no compleix els estàndards internacionals"
Una trentena d'entitats catalanes, estatals i europees referents en matèria de drets humans a escala internacional, com Lafede, NovAct, Irídia o l'AED (European Democratic Lawyers), han signat un manifest en què insten a revisar la llei que regula el CNI perquè "no compleix els estàndards internacionals" arran del Catalangate, que qualifiquen "del cas d'espionatge més important d'Europa". Després d'exposar que l’espionatge digital "no és legal ni democràtic", exigeixen una investigació independent que passa per crear una comissió d'investigació al Congrés i no de secrets oficials com ha acordat el govern espanyol.
Les entitats que han subscrit el text consideren que el marc normatiu que empara el CNI "legitima l’execució d’investigacions secretes sense concretar-ne les circumstàncies ni els mecanismes perquè no estableix una limitació en relació amb l’ús d’eines ni el seu abast". Això fa que la llei, com han criticat, "no garanteixi als particulars el grau mínim de protecció al qual tenen dret en un estat democràtic". També han recordat que està "desactualitzada" perquè al ser de l’any 2002 "no inclou els supòsits de l’ús de la tecnologia en les investigacions".
Anaïs Franquesa, codirectora d'Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, ha denunciat que "la llei no especifica quines comunicacions es poden interceptar, ni prohibeix ni permet aquest tipus de seguiments", per la qual cosa ha reclamat que es revisi en una demanda que faran arribar als partits polítics. "Aquest cas no afecta només 60 persones vinculades al món independentista, sinó l'estat de dret", ha afegit Franquesa.
El manifest també advoca per deixar d'utilitzar programes espia com Pegasus o Candiru perquè "impliquen una violació flagrant del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions" i "suposen, a més, una amenaça a la llibertat d’expressió i manifestació". El president de la Fede, Luca Gervasoli, ha fet una crida a avançar cap a una normativa europea per acabar amb aquestes pràctiques, però ha ressaltat que "els governs es poden comprometre a deixar d'utilitzar aquests programaris, com ja han fet els EUA", després de sentenciar que la capacitat tecnològica per espiar "canvia les regles del joc i genera una censura prèvia".
Gervasoli ha criticat que el món viu immers en una "fase creixent de vigilància massiva en uns nivells sense precedents" i ha explicat que gairebé 50 països, "alguns amb democràcies consolidades", fan servir aquests programes per vigilar activistes pro democràcia, periodistes o advocats. "Aquesta dinàmica internacional és preocupant, l'ús massiu de programes espia suposa una gravíssima vulneració de drets humans i un atac als fonaments de la democràcia, cal acabar amb aquestes pràctiques", ha dit.
Robert Sabata, president de l’AED, ha lamentat que el problema està en "la legislació que empara aquestes pràctiques" i ha afegit que "la mateixa llei permet investigacions prospectives". En aquest sentit, ha conclòs que "quan s'espien advocats queda enterrat el judici just", en referència a les comunicacions interceptades entre els lletrats que defensaven els líders independentistes en el judici de l'1-O.
