La vista per extradir Ponsatí començarà el 30 de juliol

La defensa denuncia la motivació política dels càrrecs

El jutge escocès Nigel Ross, que avalua la possible extradició a Espanya de Clara Ponsatí -la consellera d’Ensenyament del govern de Carles Puigdemont cessada pel 155- va fixar ahir dues noves sessions preliminars, el 15 de maig i el 5 de juliol, abans que comenci, el 30 de juliol, la vista de vuit dies a partir de la qual prendrà una decisió final sobre el cas. La resolució no arribarà probablement fins a mitjans d’agost.

Clara Ponsatí va conèixer els terminis del procés després de presentar-se ahir al tribunal del xèrif d’Edimburg en compliment del que el mateix Nigel Ross havia dictat el 28 de març, un cop va arribar a Escòcia l’ordre europea d’arrest reactivada pel jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena.

La petició de lliurament de Ponsatí a les autoritats espanyoles es va cursar de nou dues setmanes després que la consellera exiliada tornés a La Universitat de Saint Andrews, on abans d’assumir la responsabilitat al capdavant del departament d’Ensenyament, l’estiu passat, era professora titular d’economia, una plaça a la qual s’ha reincorporat.

A la sortida de la vista, Aamer Anwar, defensor de l’acadèmica i rector de la Universitat de Glasgow, va assegurar que els càrrecs de rebel·lió i malversació de fons públics a què s’enfrontaria Ponsatí en cas que tornés a territori espanyol eren “una grotesca distorsió de la veritat” i tenien “motivació política”.

L’ordre europea d’arrest en què es demana el lliurament de Ponsatí al Suprem espanyol especifica que la consellera a l’exili va ser responsable de la presumpta violència comesa contra la policia en la jornada de l’1 d’octubre, perquè va participar en el que es qualifica de “revolta”. L’escrit de Llarena també hi detalla els suposats “enfrontaments” als col·legis electorals durant el referèndum. I inclou les lesions que la policia va patir aleshores, descrites com a “puntades de peu i cops”. A més, es refereix als “múltiples insults” que els agents haurien rebut.

Arguments en contra

Ponsatí va rebre el suport d’un centenar de persones. El seu advocat va assegurar una defensa “contundent” contra l’euroordre, i va anunciar les línies mestres dels seus arguments, basats en sis punts clau. En primer lloc, Aamer Anwar va destacar: “Desafiarem la validesa de l’ordre perquè els fets no demostren que Clara Ponsatí hagués comès cap delicte”. A més, argumentarà que la rebel·lió violenta no existeix en la llei d’Escòcia, que l’euroordre es va emetre amb el propòsit de perseguir Ponsatí a causa de les seves opinions polítiques i que si fos extradida a Espanya no rebria un judici just.

Anwar també va afirmar que l’extradició seria “injusta i opressiva, del tot incompatible amb els drets humans”, perquè podria ser sotmesa a presó preventiva “sense límit de temps”. L’advocat va suggerir alhora que “Espanya ha abusat del tractat d’extradició”.

Un altre dels aspectes destacats per Anwar va ser que en les 90 pàgines d’exposició dels fets, en què s’acusa Ponsatí “d’orquestrar violència, no se li atribueix cap acció violenta”. “La meva clienta -va reblar- és una acadèmica molt estimada, una professora universitària que mai ha comès cap acte criminal. Si fos lliurada s’enfrontaria a fins a 33 anys de presó per promoure pacíficament un referèndum”.

Els pròxims a comparèixer davant el jutge seran els consellers exiliats a Bèlgica. Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig estan citats el 18 d’abril.

Més continguts de