HORITZÓ ELECTORAL
Política 29/11/2020

El PSC s’agafa a la cogovernança del covid per revifar el federalisme

El model territorial defensat pels socialistes no apareix com el preferit dels catalans des del 2004

Marc Toro
4 min
Pedro Sánchez i Miquel Iceta en una trobada a Barcelona el 6 de febrer d’aquest any.

Barcelona“Escolteu, això és el federalisme!” L’emoció de qui ha trobat l’oportunitat per reivindicar allò en el que creu es feia evident fa dues setmanes en el to de Miquel Iceta. En la seva intervenció a les tradicionals Jornades d’Economia de s’Agaró, el primer secretari del PSC va agafar-se a la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes en la gestió de les conseqüències de la pandèmia per brandar l’aposta federal dels socialistes. Entre el públic hi havia el seu predecessor, Pere Navarro, a qui va dedicar la reivindicació a tall d’“homenatge”. L’ara delegat estatal al Consorci de la Zona Franca de Barcelona és probablement qui, en els primers compassos del Procés, va insistir més en la via federal per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya. Però Pasqual Maragall ja la defensava als anys 90 i als estatuts fundacionals del PSC (1978) hi apareix com la millor fórmula per a una república espanyola. Els socialistes veuen ara en el covid-19 i a les portes de les eleccions del 14-F un nou motiu per vendre el federalisme. Un model que mai ha acabat de convèncer ni catalans ni espanyols.

“Ara es parla molt de cogovernança, i jo sempre dic: cogovernança federal”, va arrencar Iceta en les citades jornades. I va continuar: “Hi ha una tasca de coordinació de decisions importants [...] que correspon al govern d’Espanya, una fixació de criteris comuns que es fa amb la participació de les comunitats autònomes i una aplicació per part d’aquestes, que són titulars de les competències de Salut”. “Efectivament, el federalisme és això”, hi coincideix en conversa amb l’ARA Manuel Cruz, senador i expresident de la cambra alta. Malgrat la centralització de la resposta al virus en la primera onada de la pandèmia, el filòsof independent a les files socialistes considera que la gestió de la crisi sanitària demostra “l’atenció a la diferència” que pot tenir el federalisme: “Es traslladen competències a les autoritats que estan més a prop del ciutadà”, diu. “Les dinàmiques actuals ens donen una idea del potencial que té el federalisme”, s’hi afegeixen fonts de la direcció del PSC.

El PSC s’agafa a la cogovernança del covid per revifar el federalisme

Però fins i tot Iceta, des de l’entusiasme, va admetre que la dinàmica actual encara queda lluny del que hauria de ser un sistema federal. “Falten eines: la taula del Consell Interterritorial amb les comunitats, per exemple, hauria de tenir un braç executiu o més capacitat d’actuació”, apunten les fonts de l’executiva, que consideren que les autonomies també haurien de tenir un rol més important en la presa de decisions. Cruz, per la seva banda, reconeix que la “sensació” de molts ciutadans pot ser que la cogovernança ha portat a “disfuncions o conflictes” -de l’Estat amb la mateixa Generalitat o la Comunitat de Madrid-, però afegeix que això només evidencia que cal més “delimitació” de les competències: “El sistema és insuficientment federal i, per tant, cal culminar el procés”, insisteix. Un argument que queda plasmat en el programa electoral del PSC.

Les enquestes donen bones perspectives al partit a les urnes, si bé l’aposta federalista té la demoscòpia en contra. Segons la mitjana anual dels baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) [vegeu gràfic], convertir Catalunya en un estat d’una Espanya federal només va ser l’opció preferida per als catalans (un 32,9% dels enquestats) l’any 2004, el primer any que es va publicar el sondeig. Seguint el recorregut del Procés, des de l’any 2012 aquesta via va ser superada per la independentista (35,7% davant del 28,3% que preferia el federalisme) i des de llavors ha anat a la baixa: aquest any continua com la tercera opció preferida, amb un 23,1% de suports, per darrere de mantenir Catalunya com a autonomia (28,1%) i la independència (34,8%). Entre els votants del PSC, de fet, el 53,7% prefereixen l’estat autonòmic i només el 23,9% aposten pel federalisme.

Tampoc a la resta de l’Estat genera entusiasme la via federal. Malgrat que en el baròmetre de novembre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) una majoria d’espanyols (69,3%) aposten per la col·laboració de comunitats i govern espanyol en la lluita contra la pandèmia, la possibilitat de donar més poder a les autonomies -no es pregunta directament pel federalisme- no ha sumat mai un gran suport. L’últim cop que es va preguntar, el febrer del 2020, va ser l’opció triada per l’11,4% dels enquestats, el percentatge més baix del mateix mes en set anys. L’opció preferida en l’últim baròmetre és mantenir les comunitats amb el poder actual (42,3%) i la segona eliminar les autonomies (17,8%).

Inviable en el context actual

Tot i la clara tendència al llarg dels anys, des del PSC defensen que ha sigut principalment la tensió derivada del Procés la que no ha deixat espai a les propostes de solució allunyades dels extrems. El mateix programa electoral del partit per al 14-F, de fet, apunta que la reforma federal de la Constitució no serà possible si no se supera l’actual “polarització” política. Cruz admet que, davant la falta de consens ciutadà i polític, cal fer més “pedagogia” sobre el federalisme tant a Catalunya com a Espanya, fins i tot dins del PSOE. Malgrat el compromís de Pedro Sánchez amb la línia del PSC, Iceta va haver de forçar els socialistes espanyols a incorporar en el seu últim programa electoral, el de les generals del 10-N (2019), les referències a les Declaracions de Granada i de Barcelona, on es fixa el full de ruta dels dos partits per a la transformació d’Espanya en un estat federal.

“És viable i menys complicat del que es diu. El que va ser difícil va ser passar d’una dictadura centralista a un estat democràtic autonòmic. En comparació, això és bufar i fer ampolles”, assenyala l’expresident del Senat. Fonts de la direccio del PSC confien que, si l’independentisme no aconsegueix majoria en les eleccions del 14-F, s’obri un nou escenari -també en la negociació amb l’Estat- en què es pugui abordar la modificació de la carta magna. “La majoria la necessites per validar-la, no per iniciar-la”, argumenten. Altres fonts del partit, per contra, creuen que els missatges que s’emetin en aquest context només poden aspirar a “generar un clima més propici” per a la reforma federal de cara a un futur llunyà. “Que d’aquesta pandèmia en surti enfortida la concepció federal de la política”, va resumir Iceta.

stats