Puigdemont: "Un 42% de l'Eurocambra ha dit a Espanya que aquesta no és la manera resoldre les coses"

Els eurodiputats de Junts recorraran a la justícia europea i demanaran mesures cautelars per intentar que se suspengui la decisió

4 min
Els eurodiputats Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí

Brussel·lesUna derrota aritmètica, però una victòria política. Poques hores després que l'Eurocambra hagi retirat la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, els tres europarlamentaris han comparegut en roda de premsa per lamentar la decisió, però també per interpretar-la com una victòria política. "Malgrat la pressió que han fet les delegacions espanyoles, que un 42% d'aquest Parlament no hagi secundat el suplicatori demostra que si alguna cosa s'ha enviat a Espanya és un missatge que aquesta no és la manera de resoldre les coses", ha dit l'expresident de la Generalitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"És evident que ha passat alguna cosa, s'ha trencat la solidesa i confiança cega, no prou per permetre que el Parlament Europeu actuï al marge d'interessos nacionals, però és un avís", ha reblat l'expresident.

Els de Junts han començat donant les gràcies a aquest 42% de l'Eurocambra que ha rebutjat retirar-los la immunitat. Prop de 250 europarlamentaris hi ha han votat en contra, una xifra més alta de l'esperada, segons han admès els tres eurodiputats, que han evitat valorar el suport rebut des de la ultradreta, en què partits com el de Matteo Salvini o Marine Le Pen també han rebutjat el suplicatori: "És evident que la ultradreta més decisiva en aquest afer és Vox", ha dit Puigdemont, que ha recalcat que el suport majoritari que han rebut ha vingut de la banda esquerra de la cambra, amb els Verds i l'Esquerra amb els posicionaments més clars en contra de deixar-los sense immunitat.

I, malgrat la derrota en aquesta votació, els de Junts consideren que l'independentisme ha "avançat", segons ha dit l'exconseller Comín. Els exiliats han interpretat sempre aquesta votació a l'Eurocambra com un "dilema" per a Europa i, per això, han assegurat que si bé ells han perdut la immunitat parlamentària "la democràcia europea també hi ha perdut". Comín ha rebutjat que suposi un "fracàs" per a l'independentisme, perquè s'ha aconseguit "posar el conflicte català al centre del debat".

Cap a la justícia europea

El següent pas, que s'espera que sigui aviat, és que l'equip legal dels de Junts, que lidera Gonzalo Boye, presenti un recurs al Tribunal General de la Unió Europa, demanant també mesures cautelars, com ha explicat el mateix Puidgemont. La concessió de cautelars implicaria la suspensió de l'aixecament de la immunitat, però ni el mateix expresident ha donat gaires opcions d'èxit a les cautelars. Sí que consideren que tenen fonaments per tenir èxit en el cas del recurs, que presenten denunciant irregularitats i politització del procés a l'Eurocambra.

En el nou episodi judicial que s'obre també s'està pendent de les qüestions prejudicials demanades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que després del revés en l'extradició de l'exconseller Lluís Puig vol concretar si la justícia belga es va extralimitar en rebutjar l'extradició. Els de Junts asseguren que es posaran a disposició de la justícia belga tan aviat com calgui i, en el cas de Clara Ponsatí, també hi ha l'opció que acabi a disposició de Bèlgica perquè des que és eurodiputada resideix al país encara que el seu cas està obert a Escòcia.

L'independentisme carrega contra el resultat des de Catalunya

Pocs minuts després de conèixer el resultat de la votació del suplicatori, l’independentisme en bloc ha carregat contra l’aixecament de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Des de JxCat, però, s’han quedat amb la part positiva del resultat: “És una victòria moral incontestable" perquè el 42% dels eurodiputats s'han negat a donar-hi suport i això comporta que l'Estat "torna a rebre un correctiu a Europa", ha afirmat Laura Borràs.

Les crítiques del sobiranisme també s’han centrat en l’estat espanyol. Des de Jordi Cuixart, que l’ha acusat de “seguir vulnerant drets fonamentals”, fins als comuns, que a través de Jéssica Albiach han apuntat que un Parlament Europeu “tan dividit” hauria de “fer reflexionar a alguns”. Tot i condemnar la retirada dels privilegis parlamentaris, l’optimisme també ha sigut un sentiment compartit entre diverses veus independentistes. Pere Aragonès, vicepresident del Govern, s’ha mostrat convençut que Puigdemont, Comín i Ponsatí tornaran a guanyar la "batalla judicial". En aquesta línia, l'advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, ha dit que "estan tranquils" i que porten "dos anys esperant Llarena al TJUE".

La CUP, en canvi, s’ha centrat en carregar contra l’Eurocambra, a la qual ha acusat d'estar "al costat de la repressió i contra la democràcia i l'exercici del dret a l'autodeterminació d'un poble". El mateix ha fet l’expresident Quim Torra, que ha afirmat que l’”Europa dels pobles mai no hauria pres la decisió de menystenir el vot d’un milió de catalans". Qui també ha titllat d’”injustícia” la retirada de la immunitat ha sigut Oriol Junqueras, que ha mostrat el seu suport a Puigdemont, Comín i Ponsatí entonant un “no esteu sols”.  

Per la seva banda, l’unionisme ha celebrat la decisió de l’Eurocambra. El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha qualificat de "pas importantíssim" per "desmuntar la farsa del separatisme" que el Parlament Europeu els hagi aixecat la immunitat. Al seu torn, Alejandro Fernández, president del PP català, ha destacat que la Unió Europea és "l'espai de més qualitat democràtica del planeta".

stats