Política 28/10/2017

Puigdemont ignora el cessament i crida a oposar-se a la intervenció

L'executiu català preveu tornar a la feina demà i forçar Rajoy a moure's si vol aplicar l'article 155

Gerard Pruna
4 min
01. Puigdemont ahir passejant per Girona.  02. El govern espanyol va reunir ahir per primer cop els subsecretaris que assumiran les competències de la Generalitat.

BarcelonaCarles Puigdemont va triar ahir la imatge com a resposta. Després que el govern espanyol acordés cessar-lo, a ell i als seus consellers, el president de la Generalitat va trencar el silenci mantingut des de la roda de premsa de Mariano Rajoy amb una declaració institucional des de Girona. Una compareixença sense gaires respostes però amb un missatge clar al darrere: no es considera un president cessat. "En societats democràtiques, són els Parlaments els que escullen o cessen els presidents", va avisar Puigdemont, que va fer una crida a mantenir una "oposició democràtica" a l'aplicació de l'article 155 i va receptar "paciència, perseverança i perspectiva" de cara als dies que han de venir.

La declaració –enregistrada al matí al pati de la seu de la Generalitat a Girona– simbolitzava la negativa del president a considerar-se ja expresident com exigeix una Moncloa que ahir va queixar-se a TV3 per haver presentat Puigdemont com a president de la Generalitat en els rètols de la declaració institucional. De fet, el 'Butlletí Oficial de l'Estat' ja estableix que les funcions del president de la Generalitat les assumeix Rajoy i les delega en la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i el govern espanyol va celebrar ahir la primera reunió amb els subsecretaris dels departaments ministerials, que "assumeixen les competències de les conselleries de la Generalitat".

La topada de les dues realitats, doncs, està servida. D'una banda, l'executiu de Mariano Rajoy malda per fer aplicable l'article 155. De l'altra, el Govern es conjura per mantenir-se ferm en el seu full de ruta tot i la suspensió de l'autonomia. De moment, l'únic departament en què s'ha fet evident la intervenció de l'Estat és el d'Interior, del qual ahir es va acomiadar també el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, cessat per decret del govern espanyol. Trapero seguia així els passos de Pere Soler, que divendres s'havia convertit en el primer alt càrrec de la Generalitat que acceptava la destitució forçada per Rajoy. En una altra decisió significativa de la conselleria –la més sensible del Govern–, la policia catalana deixava ahir de ser escorta de la majoria de consellers.

Fonts sobiranistes, però, apuntaven ahir que la resta de consellers demà optaran per actuar com si res i presentar-se amb normalitat als seus llocs de treball. Aquest va ser el missatge que consellers com Josep Rull van transmetre divendres als seus equips. L'objectiu, apunten les mateixes fonts, és dificultar al màxim a l'Estat l'aplicació de l'article 155 i forçar Mariano Rajoy a haver de prendre mesures més dràstiques si vol impedir que els consellers accedeixin als seus llocs de treball. Tanmateix, l'agenda pública dels membres de l'executiu català per als pròxims dies continua completament deserta.

La decisió de seguir actuant com a Govern malgrat el cessament és el que Puigdemont va descriure en la seva declaració institucional com a "oposició democràtica al 155". El president, que sense al·ludir a l'1-O va vincular la declaració d'independència al Parlament amb el mandat sorgit de les urnes el 27 de setembre, va defensar que la voluntat del seu govern és "continuar treballant per complir els mandats democràtics", un objectiu que, va subratllar, ha de ser compatible amb "la màxima estabilitat i tranquil·litat".

L'obsessió al Palau de la Generalitat és que l'etapa incerta que es va obrir ahir no derivi en episodis de violència al carrer. Aquest va ser un dels missatges que més va remarcar Puigdemont en privat a la reunió amb els diputats de Junts pel Sí dijous a la Generalitat, en què va apostar per convocar eleccions, i ahir ho va subratllar també en públic. Per això, va cridar els ciutadans a continuar defensant la independència amb "un incansable sentit cívic i compromís pacífic" i sense caure en cap moment en la violència. "No tenim ni volem la raó de la força. Nosaltres no. Us ho demano convençut que aquesta demanda és la que espera tothom", va afirmar.

La resposta a les eleccions

La compareixença de Puigdemont, tanmateix, va deixar moltes preguntes encara per respondre. No va valorar, per exemple, la decisió del govern espanyol de convocar eleccions catalanes per al dijous 21 de desembre. Una cita amb les urnes que ja està obrint un debat intens dins l'independentisme. Cal presentar-s'hi? S'ha de boicotejar? Les respostes són variades en funció de l'interlocutor, i van des dels que considerarien un gest de força guanyar unes eleccions convocades per Rajoy i deixar sense efecte així la suspensió de l'autonomia, fins als que defensen que l'independentisme ha de considerar aquests comicis "il·legítims". Ahir, de fet, diversos ajuntaments sobiranistes ja van avisar que no cedirien espais per al 21-D. Entre els escenaris sobre la taula, segons va explicar ahir l'agència Efe, el Govern s'hauria plantejat fins i tot la possibilitat de convocar també unes eleccions constituents per al mateix 21 de desembre que fes encara més evident el xoc de legitimitats.

Qui sí que aspira que l'independentisme concorri a aquestes eleccions és, curiosament, l'Estat. El govern espanyol –que va cessar divendres Puigdemont, contra el qual la Fiscalia General es querellarà demà per rebel·lió– va defensar ahir a través del seu portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que "seria bo" que Puigdemont i "tots els líders polítics" participessin en els comicis convocats per al 21-D. "Seria una manera que els ciutadans jutgessin el que han vist l'últim any", va afegir.

L'independentisme, per ara, no ensenya les seves cartes de cara a aquestes eleccions i concentra tots els seus esforços a aconseguir algun suport internacional –per ara inexistent– i fer possible la República declarada divendres. Sobretot tenint en compte que l'escenari canvia cada dia i que episodis com ara la possible detenció del president i els seus consellers –caldrà estar atents a les mesures cautelars que sol·liciti demà la Fiscalia a la seva querella– poden condicionar-ho tot. Ahir, però, Puigdemont va rebre un bany de masses a Girona acompanyat de la seva esposa per donar imatge de normalitat el primer dia després de declarar la independència. Demà preveu assistir a treballar a la Generalitat. Al centre, la disputa entre un Govern i un Estat que continuen movent-se en dos marcs mentals diferents: els que van de l'autonomia suspesa a la República Catalana.

stats