Política 18/11/2017

La fiscalia belga frena l'extradició exprés de Puigdemont

Avala l'euroordre per sedició i rebel·lió, però rebutja la corrupció

Laia Forès
3 min
Gilles Dejemeppe, portaveu de la Fiscalia belga

Brussel·lesEl jutge de primera instància havia citat a declarar ahir Carles Puigdemont i els quatre consellers que són a Bèlgica –Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig– per decidir si acceptava tramitar l'euroordre sol·licitada per la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, però finalment la vista es va suspendre perquè les defenses puguin presentar al·legacions a la posició que va expressar la fiscalia de Brussel·les. La nova cita es va fixar per al 4 de desembre. Abans d'aquesta data està previst que tant el ministeri fiscal com els lletrats de la defensa presentin per escrit les al·legacions.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La fiscalia, com és habitual, defensa l'acceptació de l'euroordre, però en aquest cas descarta que es pugui tramitar pel delicte de corrupció. La decisió és important perquè si considera que no es pot acusar el president i els consellers d'aquest delicte, es frena l'extradició exprés. En el seu escrit per demanar l'ordre europea de detenció a Bèlgica, la jutge Lamela havia marcat la casella de la corrupció –suposadament per facilitar que la justícia belga acceptés l'euroordre–, si bé els consellers que són a la presó a Espanya no estaven acusats d'aquest delicte. Segons la normativa europea, la corrupció és un dels 32 delictes pels quals es tramita automàticament l'extradició, sense entrar en debats sobre els codis penals dels diferents països.

"És evident que de corrupció no n'hi ha hagut; per tant, és molt positiu que el fiscal ho hagi descartat", va assegurar l'advocat català de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, present ahir a la vista. Per al lletrat, la de Bèlgica "és una justícia amb moltes garanties". "Amb la precipitació a què estem acostumats a Espanya, aquí es donen terminis per fer al·legacions", va subratllar després de la pròrroga decidida pel jutge.

En canvi, per a la resta de delictes cal entrar a debatre a fons, en primer lloc, si els afectats han comès efectivament el delicte i, en segon lloc, si també existeixen al Codi Penal belga, condició que es coneix com a 'doble incriminació'. De fet, una vegada descartada la via exprés, decidir si s'accepta una ordre europea de detenció és una qüestió molt complexa perquè la justícia belga ha de demostrar que existeix aquesta doble incriminació. És a dir, que els delictes de què s'acusa els cinc membres del Govern segons el Codi Penal espanyol tenen equivalència en el Codi Penal belga, encara que tinguin un nom diferent.

La fiscalia de Brussel·les frena l'extradició exprés però demana acceptar parcialment l'euroordre per quatre dels cinc delictes de què s'acusa els cinc membres del Govern: sedició, rebel·lió, desobediència i malversació de fons públics. El cinquè delicte que assenyala l'Audiència Nacional, prevaricació, també queda descartat. La posició de la fiscalia, però, no determina la decisió sobre l'extradició que prendrà el jutge de la Cambra del Consell de Brussel·les després d'escoltar el president i els consellers el 4 de desembre.

Ni rebel·lió ni sedició existeixen al Codi Penal belga, però la fiscalia hi ha buscat un encaix. Segons van explicar ahir els advocats de la defensa –el ministeri públic no va voler confirmar cap informació–, l'euroordre es podria acceptar per "desviació per part de funcionaris" i "conspiració de funcionaris", dos delictes que, segons la fiscalia belga, englobarien la malversació de fons, la rebel·lió i la sedició.

La vista amb prou feines va durar una hora i ni el president ni els consellers van arribar a declarar. El 4 de desembre el jutge prendrà declaració als cinc polítics catalans per decidir si accepta o no l'extradició. La seva decisió, ja en plena campanya, podria trigar fins a 10 dies. Qualsevol de les dues parts hi podria recórrer.

Les autoritats belgues van protegir la intimitat de Puigdemont i els consellers per evitar que les nombroses televisions que eren al Palau de Justícia poguessin gravar-ne la imatge. Tots cinc van entrar en cotxe pel pàrquing i van accedir fins a la sala de l'audiència per passadissos, lluny de la vista de la premsa. La policia fins i tot va col·locar una mampara al passadís per on havien d'accedir a la sala per evitar que fossin fotografiats.

stats