Política 21/07/2016

Puigdemont crida a aparcar el "sorollòmetre" i reclama plantejar amb "rigor" el camí cap a la independència

El president de la Generalitat reclama a la política espanyola que "miri als ulls" de la realitat catalana si no vol que "se li passi l'arròs"

Oriol March
3 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, enmig de Quim Torra i Joan B. Casas al Col·legi d'Economistes de Catalunya

BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dijous en un acte al Col·legi d'Economistes de Catalunya que la independència es podrà fer si s'executa amb "rigor" i lluny del "sorollòmetre". Puigdemont ha demanat a la política espanyola que "miri de cara" el principal problema que té –el procés sobiranista– si no vol que "se li passi l'arròs". "Hem d'explicar als ciutadans que estem preparats per fer-ho bé i que podem fer un país millor en governança, educació, salut, infraestructures i oportunitats. És indispensable que el país sigui viable econòmicament, perquè és un debat que tindrem amb els adversaris del procés", ha recalcat el dirigent del Partit Demòcrata Català (PDC).

"La independència es farà amb rigor o no es farà. Són els mesos decisius. No podem funcionar només amb el sorollòmetre, i qui no ens ha escoltat és que ja no ho vol fer. El sorollòmetre ha anat molt bé, però ara ens toca mesurar-nos a través del rigoròmetre", ha apuntat Puigdemont. "Hem de demostrar que hem arribat a les més altes cotes de rigor i d'exigència, i aleshores podrem demanar a la gent que ens acompanyi i que ens faci confiança", ha insistit el president de la Generalitat.

"Només ho aconseguirem amb treballs ben fets, no amb proclames", ha reiterat Puigdemont, que ha vist "superat" el debat sobre si "convé" ser independents. "Ara estem debatent sobre quina manera ho farem, amb un punt més de soroll del que convindria. Hem arribat a un grau de maduresa molt gran", ha ressaltat el president de la Generalitat. "Ens n'estem sortint", ha considerat.

Viabilitat econòmica de l'estat català

L'estudi de l'impacte econòmic sobre la independència l'han presentat els seus coordinadors, Oriol Amat i Modest Guinjoan. "Qui primer pateix el fet de tenir un Estat en contra és la ciutadania", ha recalcat Guinjoan, que citant un estudi de l'economista Miquel Puig ha tret ferro a un hipotètic boicot per part d'Espanya. La independència, a banda, podria arribar a crear fins a 139.000 llocs de treball. Segons un estudi d'Albert Carreras, un estat català podria generar fins a 400 milions de superàvit tenint en compte els pressupostos executats.

El deute que tindria Catalunya en qualsevol dels escenaris sobre la negociació amb l'Estat seria "menor" del que aguanta actualment dins d'Espanya, segons ha explicat Amat, diputat de Junts pel Sí. Les conclusions de l'estudi assenyalen que és "imprescindible" una negociació "entre totes les parts" –la Generalitat, l'Estat i la Unió Europea (UE)– per tal que la independència sigui un èxit.

Record a Muriel Casals

Quim Torra, editor de la 'Revista de Catalunya'. "Intentem promoure la reflexió en aquest país", ha considerat Torra, que ha destacat la "transversalitat" de la publicació. "Fa dècades que s'argumenta amb xifres la viabilitat econòmica de la independència", ha apuntat l'editor, que ha rememorat estudis dels anys 20 del segle passat. "L'independentisme està posant negre sobre blanc els arguments", ha ressaltat, al mateix temps que ha expressat un record cap a Muriel Casals, que era economista. "El que està en joc és el futur benestar dels nostres fills. Casals deia que per tenir un estat del benestar cal tenir un Estat", ha insistit.

L'encarregat d'obrir l'acte ha estat el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, que ha expressat la seva "satisfacció" per poder parlar d'un assumpte que "interessa", com és el cas de la independència de Catalunya. Entre el públic s'hi ha vist Andreu Mas-Colell, exconseller d'Economia.

stats