De Pujol a Illa i de Maragall a Rull: una senyera de 54 metres al Parlament per reconciliar el catalanisme

BarcelonaLa reunió entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’expresident de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha marcat un abans i un després en la relació entre dos mons, el del constitucionalisme i el de l’independentisme, enfrontats (o si més no, ben separats) des del 2017. Si la trobada entre tots dos líders suposarà o no un canvi en les relacions entre socialistes i juntaires està per veure, però el que sí que sembla anunciar és una reconciliació entre dos espais que, fins al Procés, havien convergit en la defensa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalanes dins del catalanisme polític. Aquesta imatge d’unitat és la que s’ha viscut aquest dimecres, vigília de la Diada Nacional de Catalunya, a l’acte solemne d’hissada de la senyera al Parlament. També a la recepció posterior, amb més de 400 convidats, una tradició que enguany recupera la cambra catalana i que es va celebrar entre el 1980 i el 2008.

La senyera que s’ha hissat al Parlament de Catalunya no és una bandera qualsevol: té ni més ni menys que 54 metres quadrats –sis per nou–, en un pal de 25 metres. Ha costat 93.000 euros i ve acompanyada d’un enginyós mecanisme que evita que el vent l'emboliqui, com ha quedat palès quan la senyera ha arribat al punt més alt del pal, mentre l’Orfeó Català interpretava El cant de la senyera. L’acte ha estat presidit per Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, tots tres amb igual protagonisme. També hi eren els expresidents Pere Aragonès, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol, que, assegut en una cadira, s’ha quedat conversant enèrgicament amb els assistents en acabat l’acte. Fins i tot ha tingut unes paraules afectuoses per a unes periodistes a l’última fila. La bona sintonia que habitualment mostren en públic Illa i Rull –tots dos presidents elogien el sentit de la institucionalitat de l’altre– s'ha fet extensiva a altres dirigents polítics de Junts, Esquerra, Comuns i el PSC. La CUP, en canvi, ha optat per plantar un bloc que al Parlament la passada legislatura ja va escenificar per primera vegada la unitat en la defensa del català a l'escola enfront del 25% de castellà. Tampoc no hi havia ningú del PP, Vox i Aliança.

L'esperit de Maragall

La hissada solemne de la Diada dona enguany el tret de sortida als actes institucionals de l’Onze de Setembre al Parlament, i ha estat una iniciativa de Rull. Si Salvador Illa ha abraçat el llegat de Pujol, el president del Parlament ha apujat l’aposta i s’ha volgut acostar al de Pasqual Maragall. La idea d’obrir el Parlament al poble ve, precisament, del primer president de la Generalitat del PSC, que el 2004 ja va voler donar també un caràcter solemne a l’acte d’hissada de la bandera. L’acte, amb participació de l’escamot d’honor dels Mossos, ha acabat amb una interpretació d'El cant dels ocells a càrrec de Gemma Humet, Els Segadors i una glossa de la història de la senyera: una bandera "nascuda d’un escut i d’un llinatge" –el primer registre gràfic que se’n té és del 1150, en un segell de Ramon Berenguer IV– que va baixar als carrers i les places i va acabar sent el símbol "d’un poble". A partir d'ara onejarà permanentment al Parlament.