XOC INSTITUCIONAL
Política 26/02/2016

El Govern rep Barrientos amb recel

L’executiu i el nou president del TSJC s’intercanvien missatges de cordialitat a l’espera dels primers gestos

Oriol March
4 min
Jesús Maria Barrientos pren avui possessió del càrrec com a nou president del TSJC.

BarcelonaEls tribunals s’han convertit, a mesura que han anat passant els anys, en un dels terrenys de joc principals del procés sobiranista. Un dels escenaris més destacats d’aquesta pugna ha sigut el Tribunal Constitucional (TC), on la Generalitat i la Moncloa litiguen cada vegada que hi ha un avenç -o la intenció de dur-lo a terme- en clau catalana. L’altre, especialment a partir de la tardor del 2015, ha sigut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és qui s’encarrega de comandar la causa contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la jornada de participació del 9-N. El nou president del tribunal, el conservador Jesús María Barrientos, pren possessió avui del càrrec en un moment en què el xoc institucional entre Catalunya i l’Estat ha pujat de to després de la victòria independentista del 27-S.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tenint en compte el perfil de Barrientos, nítidament contrari al procés, el Govern el rep amb recel, especialment perquè serà l’encarregat de supervisar el procés judicial del 9-N. Al mateix temps, però, fonts consultades per l’ARA assenyalen que a l’executiu presidit per Carles Puigdemont li consta que el nou president del TSJC “arriba sense ànim de confrontació política” i “sense ganes de guerra”. En diversos contactes mantinguts -entre els quals hi ha una trucada telefònica del conseller de Justícia, Carles Mundó, el mateix dia del nomenament- s’ha constatat la voluntat de tenir “diàleg obert”. La resposta al discurs i a les actuacions de Barrientos, assenyalen a l’executiu, serà “proporcional”. “En funció del que digui o faci, li donarem un marge d’un dia, un mes o tot el mandat”, sostenen aquestes mateixes fonts.

Envoltat de la plana major

La plana major de la judicatura espanyola aterrarà a Barcelona per fer costat a Barrientos en la presa de possessió, que se celebrarà al Palau de la Justícia. Una de les estrelles de la jornada serà Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que en reiterades ocasions ha mostrat el seu rebuig al procés. També parlarà Miguel Ángel Gimeno -fins ara president de la institució i de perfil més progressista-, que ha mantingut una relació “cordial” amb l’executiu català i del qual es va acomiadar quan el CGPJ, a finals de gener, va optar pel seu rival conservador a la presidència del TSJC.

Puigdemont estava convidat a l’acte de presa de possessió, però ha decidit delegar la seva presència en Mundó i en el conseller d’Interior, Jordi Jané. L’executiu segueix de prop els embats judicials referits al procés i també la reacció que causa entre els jutges que treballen a Catalunya, que segons el Govern “cada cop més” pensen que “cal abordar la situació des de la política i no des dels tribunals”. Com a exemple situen la negativa dels fiscals catalans a presentar una querella contra Mas pel 9-N, que va ser finalment imposada per la Fiscalia General de l’Estat. L’informe dels fiscals catalans contrari a aquella querella ja ha sigut requerit pel jutge que investiga la causa del 9-N, Joan Manel Abril, tal com havia demanat la defensa de Mas. Les giragonses en la querella contra l’expresident de la Generalitat, que va anar a declarar el 15 d’octubre, van acabar desembocant en la destitució d’Eduardo Torres-Dulce com a fiscal general de l’Estat.

Més converses

Barrientos no només ha tingut contacte amb les institucions catalanes, sinó que també ha aprofitat les últimes setmanes per citar-se amb els advocats que porten la defensa de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, el nou president del TSJC els va traslladar que ell veia “delicte” en la jornada de participació del 9-N, fet que els va dur a situar-se en l’escenari d’obertura de judici oral per la causa.

“La seva arribada és una notícia pèssima”, asseguren aquestes mateixes fonts. De fet, hi ha sectors de la defensa que, aprofitant l’entrada a la causa de Francesc Homs -ara diputat a Madrid de Democràcia i Llibertat-, són partidaris que tot s’acabi desplaçant al Tribunal Suprem. “Permetria tenir un impacte mediàtic alt”, assenyalen els advocats que defensen forçar aquesta via.

Però, mentrestant, el discurs que faci avui Barrientos serà analitzat fins a l’últim detall. “Estem expectants”, diuen al Govern. El text marcarà el to del TSJC respecte al procés i, de retruc, fixarà el to de resposta governamental. El camí de la desconnexió no només es juga al Parlament: també en les decisions que es prenguin als tribunals.

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que instrueix la causa del procés participatiu del 9-N, Joan Manuel Abril, ha fixat per al divendres 4 de març la declaració voluntària de l’exconseller de la Presidència i actual diputat del Congrés Francesc Homs. La compareixença d’Homs davant del jutge, que ha emès aquest dijous una interlocutòria de citació, és prèvia a la decisió sobre la necessitat d’elevar o no la causa al Tribunal Suprem per la condició d’aforat del cap de files de Democràcia i Llibertat al Congrés. El jutge del TSJC que investiga la causa del 9-N va oferir a Francesc Homs que declarés de forma voluntària després que la Fiscalia demanés incloure’l a la causa oberta per l’organització de la consulta en què també s’investiga Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Homs declararà voluntàriament pel

9-N el 4 de març

stats