CRONOLOGIA
Política 27/03/2019

Querella contra Torra per desobeir deliberadament

La Fiscalia porta el president al TSJC pels llaços i ell respon amb una altra denúncia contra la Junta Electoral

Montse Riart / Núria Orriols
4 min
La pancarta que lluïa al balcó de la Generalitat, reclamant la llibertat dels presos i exiliats, abans de l’ordre de la JEC.

BarcelonaLa retirada in extremis dels símbols relacionats amb els presos polítics als edificis públics de la Generalitat, després de l’últim requeriment de la Junta Electoral Central (JEC), no ha evitat l’acció penal. Complint les ordres de la Fiscalia General de l’Estat, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va presentar ahir davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) una querella contra el president, Quim Torra, per haver desobeït “deliberadament i conscientment” els dos acords de la JEC dels dies 18 i 21 de març. Torra va mantenir als edificis institucionals o que presten un servei públic els llaços grocs i, després, la resta de simbologia amb què van substituir les primeres pancartes.

La reacció del president de la Generalitat no es va fer esperar i també va optar pels tribunals: Torra ha presentat una altra querella contra tots els membres de la JEC -en aquest cas, davant del Tribunal Suprem- per un presumpte delicte de prevaricació per les resolucions dels llaços grocs. La querella de Torra conclou que el contingut dels acords dels dies 18 i 21 de març és “totalment aleatori i arbitrari”, cosa que, segons un comunicat de Presidència, genera una situació d’indefensió al president. “Es tracta d’una persecució política en tota regla”, subratllen. La querella també alerta d’altres mesures que podria emprendre: “Portarem el cas fins on calgui si al Regne d’Espanya no volen investigar els fets”. A més, el cap de l’executiu també va carregar contra la Fiscalia, l’actitud de la qual considera “repressiva”. “L’Estat és incapaç de tolerar la discrepància política”, va concloure en el comunicat.

Simbologia “partidista”

Però la querella de la Fiscalia -que el TSJC decidirà si admet a tràmit i per la qual ja ha designat ponent el magistrat Carlos Ramos- diu tot el contrari. D’una banda, insisteix que els acords de la JEC eren “clars” i considera l’actitud de Torra de mantenir els símbols a favor dels presos i exiliats “d’especial gravetat”. De l’altra, el fiscal Bañeres subratlla que els acords de la JEC, de la qual formen part dos magistrats del Suprem que jutgen l’1-O, deien “expressament” que s’havia d’evitar qualsevol simbologia “partidista” als edificis que depenguessin de la Generalitat. També recorda que tant els llaços com els altres símbols que es van posar a continuació a la balconada dels edificis són de caràcter “ideològic i partidista”, perquè només representen “els postulats d’una part de la societat” catalana.

Bañeres demana que se citi a declarar Torra com a investigat i que el TSJC traslladi una ordre a la Policia Nacional perquè li remeti les comprovacions que va fer sobre el compliment dels acords de la JEC dels dies 18 i 21 de març. També li demana que faci el mateix amb els Mossos d’Esquadra, per tal que informin si també van complir amb el que els demanava la JEC en el seu últim requeriment, que instava la policia catalana a retirar els llaços grocs a partir de les tres de la tarda del 22 de març. De fet, va ser aquesta última ordre al conseller d’Interior, Miquel Buch, i als Mossos el que va propiciar que el govern de Torra retirés tots els llaços dels edificis públics, amb l’objectiu d’evitar una altra imatge polèmica amb la policia catalana retirant del Palau de la Generalitat la simbologia relacionada amb els presos polítics. És per això que els mateixos treballadors dels departaments la van retirar. On sí que van intervenir els Mossos per retirar aquesta simbologia va ser als més de dos mil centres educatius. En el marc d’aquesta operació, el departament ha comptabilitzat set incidents.

Els arguments del president

Torra ha gestionat la polèmica dels llaços grocs personalment, cosa que han criticat veus del seu propi executiu, que consideren que posant i traient pancarters ha contribuït a engreixar encara més mediàticament la polèmica. De fet, ahir la nova consellera de la Presidència, Meritxell Budó, tot i tancar files amb el president en una entrevista a Catalunya Ràdio, reconeixia que l’executiu “s’ha perdut en alguns debats” i que cal “reconduir el relat”.

En la querella contra els membres de la JEC, Torra argumenta que aquest organisme ha vulnerat el dret a la seva llibertat d’expressió i recorda que en les seves al·legacions ja va manifestar la “impossibilitat” de complir l’ordre en el període determinat per la JEC -tot i que dies més tard sí que es van retirar tots els llaços-. El president també s’agafa a la doctrina del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional per justificar que no hi ha delicte de desobediència: recorda que va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’acord del 21 de març de la JEC en què demanava suspendre’l de manera cautelar, i que no es va resoldre fins dimarts d’aquesta setmana. En l’escrit, defensa que, segons la jurisprudència del TC, fins que no s’ha resolt la petició de mesures cautelars l’ordre no és “executiva”.

A més, segons el cap de l’executiu català, el requeriment de la Junta Electoral Central tampoc s’ajusta a llei perquè no és “precís” i, en un cas de restricció de drets fonamentals, ho ha de ser. Posa d’exemple la primera resolució, en la qual la Junta ordenava retirar “llaços grocs o estelades”. Per a Torra, el fet que sigui una “o”obre la porta a interpretar diverses alternatives i no dona “seguretat jurídica”. També subratlla que això es modifica en la segona resolució, situant-hi la “i”: “S’endureix la resolució -diu el text- sense haver canviat les circumstàncies”. Serà el Tribunal Suprem qui decidirà si això és prevaricació.

Cronologia

11 de març. La JEC dona 48 h per retirar els llaços

Després que el 7 de març Cs denunciés a la Junta Electoral (JEC) els llaços als edificis de la Generalitat en període electoral, l’òrgan dona el dia 11 a Quim Torra 48 hores perquè retiri aquests “símbols partidistes”.

13 de març. Torra insta la Junta a rectificar

Torra manté els llaços quan acaba el termini fixat i amb un comunicat demana a la Junta que reconsideri la prohibició perquè els llaços són “llibertat d’expressió”. Cs i el PP porten l’incompliment a la Fiscalia el dia 15.

18 de març. Nou termini de 24 hores per obeir

La JEC no atén els arguments de Torra i li dona 24 h més per a la retirada, advertint-lo de conseqüències “administratives” i “penals” si no ho fa. Demana a la Delegació del govern espanyol que ho comprovi.

20 de març. El Síndic avala la retirada dels llaços

El dia 19 Torra deixa la decisió en mans del Síndic de Greuges, que un dia després avala les ordres de la JEC i reconeix la necessitat de “mantenir la neutralitat política” dels edificis públics en període electoral.

21 de març. La JEC activa els Mossos pel llaç blanc

Torra canvia la pancarta amb un llaç groc de la Generalitat per una amb un llaç blanc amb una franja vermella, però la JEC insta la Fiscalia a actuar i dona a Interior fins a les 15 h del dia següent per treure tots els llaços.

22 de març. Nova pancarta que no frena la Fiscalia

Es retiren els llaços dels edificis públics i es posa una pancarta a la Generalitat que clama “llibertat d’expressió”. La Fiscalia ordena que s’interposi una querella contra Torra i els Mossos retiren llaços de col·legis electorals.

26 de març. El Suprem no suspèn l'ordre de la Junta

El Suprem rebutja, com li havia demanat Torra, suspendre les ordres de la JEC. Es retira un llaç groc del Pati dels Tarongers denunciat per Cs, que també denuncia aquest símbol a la delegació del Govern a Londres.

stats