Quins seran els candidats a les quatre capitals catalanes?

Barcelona / Girona / Tarragona / LleidaLes eleccions municipals del 2023 van portar un canvi de color polític als ajuntaments de les quatre capitals catalanes. Girona va ser l'única ciutat que va retenir un govern independentista, mentre que els socialistes van aconseguir les alcaldies de Barcelona, Tarragona i Lleida. A l'equador del mandat, els partits amb representació institucional es comencen a moure per encarar les municipals del 2027. Quins candidats continuaran i quins no?

Barcelona

Collboni espera contrincants

Quan estan a punt de complir-se dos anys de la seva arribada in extremis a l’alcaldia de Barcelona de la mà dels vots de Barcelona en Comú i el PP, Jaume Collboni ja mira a la reelecció. El batlle socialista ja ha dit públicament que vol optar a un segon mandat, la qual és una de les poques certeses que ara per ara tenen les eleccions municipals del 2027 a la capital catalana. Els candidats de la resta de partits encara estan per definir, i en alguns casos la tria promet ser moguda.

La incertesa de l’escenari electoral de 2027 beu del que ha passat en aquests dos primers anys de mandat. La investidura a última hora de Collboni ha suposat de retruc la retirada de la primera línia política de Xavier Trias –que va guanyar les últimes eleccions– i d’Ernest Maragall. Tots dos tenien un acord per governar plegats que va saltar pels aires quan els comuns i el PP van donar els seus vots a l’alcaldable socialista, i tots dos han acabat marxant de l’Ajuntament, com també ha fet l’exalcaldessa i candidata dels comuns, Ada Colau, un cop tancada la porta a un govern amb el PSC.

Junts, Barcelona en Comú i ERC, doncs, tenen per davant la difícil missió de trobar candidats que substitueixin aquests tres pesos pesants. Els republicans –que estan actuant com a socis preferents de Collboni i van estar a punt d’entrar al govern– són qui ho tenen més clar, amb Elisenda Alamany exercint ja de candidata in pectore malgrat que algunes veus dins del partit qüestionen que això sigui compatible amb ser secretaria general d’Esquerra. Junts i els comuns, en canvi, tenen més feina pendent.

En el cas dels juntaires, el debat fa temps que és obert i divideix el partit entre els que apunten a Josep Rius –ara regidor i que compta amb la màxima confiança de Carles Puigdemont– i els que s’hi oposen i creuen que cal un candidat alternatiu. L’actual líder del grup, Jordi Martí, també vol ser candidat, però a les travesses han sonat també noms com Joaquim Forn o fins i tot Artur Mas.

Pel que fa als comuns, Colau diu que no està entre els seus plans tornar però aquesta porta no s’acaba de tancar mai definitivament. Sense la seva figura més important dels últims anys, l’espai està obligat a buscar una alternativa. Janet Sanz és ara la cara visible, però aquest ja és el seu quart mandat a l’Ajuntament, i l’opció d’algun nom provinent dels moviments socials com va ser en el seu dia Colau també està sobre la taula.

Més clar sembla el futur de Daniel Sirera. L’home que va decidir que Collboni fos alcalde aspira a tornar-se a presentar si bé en el cas del PP l’última paraula la tindrà, com sempre, Gènova.

Girona

Sense candidats clars a excepció de Junts a l'equador del mandat

Quan Lluc Salellas, actual alcalde de Girona per Guanyem, va tornar-se a presentar com a candidat a les eleccions municipals del 2023, va poder fer-ho gràcies a una excepció expressa del consell polític de la CUP. Militant anticapitalista, estava superant el límit de dos mandats a la primera línia de la política. Per això sempre s'ha compromès a deixar la política institucional un cop acabi aquest mandat. Guanyem, doncs, una coalició progressista i transversal que incorpora i neix a partir de la CUP Girona, es troba a l'equador del mandat a Girona sense un candidat clar per a les pròximes eleccions. Però no està sol en aquesta equació. El PSC, el partit que va guanyar les eleccions municipals de fa dos anys però que no governa gràcies a un acord entre els tres partits independentistes a Girona (Guanyem, Junts i ERC), continua sense un referent polític clar.

La marxa de Sílvia Paneque com a superconsellera al govern de la Generalitat ha deixat el grup municipal sense un referent fort. El capitaneja la que era la seva número dos, Bea Esporrín, que dijous va cloure l'acte organitzat pels socialistes a l'Hotel Bellavista de Girona convençuda que el 2027 hi haurà canvi a Girona i que aquesta vegada, "el liderarà el PSC". Ara bé, el que no està gens clar és qui del PSC el liderarà.

El mateix passa amb Esquerra. El gran encert de Joaquim Ayats ha estat pacificar els darrers dos mandats una agrupació com la gironina, acostumada a les guerres intestines. Ara, però, li ha sortit un competidor amb el suport d'Oriol Junqueras per presentar-se a Girona. Es tracta de Marc Puigtió, exalcalde de Sant Julià de Ramis. El desembre del 2024 va presentar Moviment Gironí, desmarcant-se de les sigles d'ERC, i defensa que es presentarà a les municipals tant si és elegit candidat republicà com no. En aquesta equació el que està ara menys en dubte és el lideratge de Gemma Geis a Junts, després que el 2023 fos elegida candidata a última hora arran de divergències internes. Primera tinent d'alcalde a Girona, ha incrementat la seva activitat institucional els darrers mesos gràcies a ser també la vicepresidenta segona de la Diputació.

Pel que fa a PP i Vox, que tanquen la composició del ple municipal amb un diputat, no s'esperen grans canvis. Per part dels populars hi ha Jaume Veray, ara també diputat al Parlament i germà de Concepció Veray, que va entrar de regidor a l'Ajuntament per primer cop el 1996. A Vox hi ha Francisco Javier Domínguez García, amb un pacte tàcit de la resta de grups d'evitar que tingui protagonisme.

Tarragona

El PSC confia en Viñuales per mantenir l'alcaldia

L'aposta que el PSC de Tarragona va fer a les passades eleccions municipals per Rubén Viñuales, que havia estat el líder de Ciutadans, va funcionar i els socialistes van poder recuperar el 2023 l'alcaldia que havien perdut en mans d'ERC després de 12 anys seguits governant la ciutat. La renovació del partit socialista, esquitxat pel cas Inipro, era necessària i Viñuales va ser la persona escollida per liderar-lo. Un dels grans reptes del nou alcalde, que comptava només amb 9 regidors dels 14 necessaris per aconseguir la majoria al saló de plens, era ser capaç d'arribar a acords i, dos anys després, Viñuales ha demostrat aquesta capacitat. El primer pressupost del mandat el va aprovar amb els vots a favor d'ERC (6 regidors), els de Junts (3) i els d'En Comú Podem (2), mentre que el segon va tirar endavant amb el suport de Junts i En Comú Podem, i va assolir els 14 vots necessaris.

La resta del mandat s'augura més difícil perquè una regidora juntaire ha abandonat recentment el partit, per desavinences amb la direcció municipal, i la suma, en cas que el vot de l'ara regidora no adscrita es perdés, es quedaria en 13, un per sota de la majoria. "Per nosaltres no ha canviat res", expliquen fonts socialistes que insisteixen que tenen molt clar que estan en minoria i que els toca negociar. A més, a mesura que s'acosti la fi del mandat, és possible que els partits de l'oposició vulguin distanciar-se del govern i deixin de donar suports als comptes. "La clau és aprovar els propers pressupostos", expliquen fonts socialistes, ja que això permetria prorrogar-los de cara al 2027 sense gaire problemes. Malgrat tot, el primer objectiu és intentar tancar acords amb qualsevol formació "menys amb Vox".

El PP de Maria Mercè Martorell s'ha mantingut al marge dels pactes més importants i aquesta posició encara s'accentuarà més al final del mandat. Des d'ERC, Xavier Puig, que ja s'ha postulat com a alcaldable, avança que també serà difícil que el govern trobi suport dels republicans. "Vam estendre la mà el primer any i li vam donar una oportunitat, però no compleixen amb els seus compromisos", denuncia. El regidor reconeix que tenen "molta feina" per recuperar l'alcaldia però es mostra optimista: "Després de Manresa, vam ser la gran ciutat que vam aconseguir un millor resultat", explica i assegura que la majoria del que està fent Viñuales "és llegat republicà" de l'anterior mandat.

Qui també s'ha postulat com alcaldable, en aquest cas de Junts, és Jordi Sendra, actual líder de la formació a Tarragona. Al Partit Popular, Maria Mercè Martorell, també estaria disposada a repetir com a candidata tot i remarcar que "la darrera paraula la té el partit". Els Comuns, en canvi, tenen un escenari més obert. Sembla que la voluntat és repetir la fórmula i tornar-se a presentar units (En Comú i Podem) i Jordi Collado podria repetir com a candidat, però les eleccions del 2027 encara es veuen molt lluny.

Lleida

Tothom vol repetir

Gairebé tots els portaveus polítics a la Paeria lideraran les candidatures del 2027. Alguns ho han dit explícitament, com el líder de l’oposició, el popular Xavier Palau, i la resta de líders polítics també es confirmen, però entre línies. El context els és favorable, però no volen saltar-se els reglaments dels seus partits, que fixen l’inici de l’engranatge electoral d’aquí a un any. El socialista Fèlix Larrosa, que governa en minoria a Lleida, apareix a totes les enquestes del PSC. “Hauria d’haver-hi un terratrèmol [polític] perquè no sigui el nostre candidat”, reconeixen fonts socialistes.

Larrosa se sent fort. En un primer balanç de legislatura davant d’empresaris va emetre un discurs titulat “Lleida avança” i en farà algun més, segurament igual d’entusiasta, en les pròximes setmanes. I és que les coses li estan anant relativament plàcides en una ciutat on el socialisme ha imperat més de 40 anys. Els pressupostos els ha pogut tirar endavant gràcies al suport de Junts i, si no es torcen les coses, serà favorit el 2027. “No estem encara per mirar caps de llista, però tots els nostres alcaldes estan fent molt bona feina i, si volen repetir, els donarem suport”, diu Judit Alcalá, la secretària d’organització de la federació del PSC a la província. Però Alcalá recorda que, fins d’aquí a un any, no s’hi posaran.

Junts i ERC, que a causa de la desfeta electoral van canviar de lideratge, també tenen candidates clares. Les seves portaveus, Violant Cervera i Jordina Freixanet, són les millor posicionades. Ambdues manifesten les seves ganes, però són cauteloses. “Falta una eternitat i estem centrades en el dia a dia”, diu Cervera, que assegura que el seu suport al PSC ve avalat per la militància. “Em veig amb ganes de tirar endavant, però ni tan sols hem obert el procés intern”, afegeix Freixanet, que confessa estar “avorrida” a l’oposició i amb energia per tornar al govern, si cal de nou amb Junts. “Tenim l’obligació d’entendre’ns”, conclou.

El PP, amb Xavier Palau ja al capdavant, va aconseguir cinc regidors en els comicis de fa dos anys i l’autoritat interna per confirmar-se ja com a alcaldable. “Vam tenir un resultat extraordinari –confirma–, som l’alternativa a una de les pitjors polítiques de la ciutat”. Garantir seguretat, millorar la neteja i regular la immigració són les seves promeses (les mateixes de fa dos anys). Gloria Rico, de Vox, que va irrompre amb dos escons, se sent també forta per presentar-s’hi, amb el vistiplau necessari de l’executiva a Madrid. Laura Bergés, del Comú, és la més cautelosa. “Estic centrada en l’acció política, encara falta molt, però tampoc et dic que no”, diu.