La metamorfosi de l'esquerra independentista a Girona: de cremar fotos del rei a guanyar l'alcaldia

GironaEls resultats del 28-M han motivat un canvi polític històric a la ciutat de Girona. Per primera vegada des de la transició democràtica no ostentarà l'alcaldia un cap de llista del PSC o de tradició convergent, sinó Lluc Salellas, de Guanyem, una coalició progressista i transversal, que incorpora i neix a partir de la CUP gironina. Guanyem és una formació jove, que tot just fa dos mandats que concorre a les eleccions, però el seu creixement fins al govern municipal no és flor d'un dia sinó el resultat de més de vint anys picant pedra de l'esquerra independentista a la ciutat. Des de no tenir representació al ple de l'Ajuntament fins a ostentar l'alcaldia, amb més del 23 % dels vots. Aquest són els 6 punts clau que expliquen l'ascens i la transformació progressiva de les candidatures vinculades a la unitat popular a Girona.

A la dècada dels noranta l'esquerra independentista va viure una forta onada de repressió, amb detencions i penes de presó, que van provocar la dispersió i desmobilització dels militants. A Girona, a tombants de segle, noves generacions implicades en aquest moviment van intentar reactivar la lluita, activant organitzacions com els Maulets, sindicats de treballadors, consells d'estudiants i el Casal Independentista el Forn. El 2002, quan el projecte de la CUP començava a gestar-se a Catalunya, Toni Lecha, un militant veterà amb molt de bagatge i estratègia, juntament amb un jove Dani Cornellà, que anys després seria alcalde de Celrà, van decidir fer el pas per aglutinar els col·lectius independentistes d'esquerres gironins en una candidatura cupaire. Amb molt pocs mitjans es van presentar a les eleccions del 2003, van treure 381 vots (1%) i aquesta va ser la primera pedra d'una llarga cursa d'obstacles. "Presentar-nos a la capital era necessari perquè naixessin altres projectes que llavors s'han consolidat, com la CUP de Vilademat, de Verges o de Celrà", diu Dani Cornellà, que afegeix: "L'objectiu de la unitat popular és anar creixent progressivament al voltant de l'esquerra i l'independentisme, i sense aquella llavor no s'entendria la victòria de Guanyem".

Després del primer intent del 2003, la CUP Girona es va tornar a presentar a les eleccions del 2007i va triplicar el nombre de vots però encara sense poder accedir a l'Ajuntament. Fins que el 2011, quan el debat independentista començava a ser efervescent, la candidatura va irrompre amb força aconseguint tres regidors i sumant quasi 3.000 vots. Van ser els primers quatre anys de Carles Puigdemont com a alcalde, i Jordi Navarro, activista ambiental que ja havia encapçalat la llista el 2003, era el cap de llista cupaire. "La mobilització al carrer va ser l'ingredient bàsic per respondre amb força a les darreres eleccions, madurar políticament i guanyar vots", defensa Navarro.

Entre el 2007 i el 2011 una acció molt mediàtica va situar l'independentisme d'esquerres gironí al mapa: la crema de fotos del rei a la plaça del Vi: "Jo vaig cremar fotografies i no vaig ser encausat, però van enviar 11 persones a l'Audiència, vam viure un calvari judicial que va durar molts anys i això va suposar un punt d'inflexió que ens va catapultar", recorda el candidat.

El 2015, amb Laia Pèlach al capdavant i l'actual alcalde Lluc Salellas a la llista, els cupaires van pujar de 3 a 4 regidors. Amb aquest creixement el partit tenia més força per, a banda de ser una veu discordant i fiscalitzadora, incidir en les votacions. "Puigdemont governava amb minoria i amb els nostres regidors teníem l'oportunitat de participar amb propostes programàtiques concretes", comenta Pèlach. "Al principi en Carles s'hi va posar bastant bé i vam començar el mandat aprovant conjuntament una municipalització de les àrees de vigilància d'aparcament, però després va fer el salt a la Generalitat i amb Marta Madrenas tot va ser molt diferent". Això sí, malgrat les discrepàncies amb el govern de Madrenas, durant els anys més intensos del Procés, amb l'organització de l'1-O la CUP va fer front comú amb la resta de forces independentistes. "Vam ser una peça clau en la planificació i organització del referèndum a nivell municipal", diu la regidora del 2015.

En les següents eleccions, la CUP Girona va fer un pas endavant i es va atrevir a reformular una nova candidatura: Guanyem Girona, una coalició d'esquerres que va néixer per imitació de Guanyem Badalona, que, amb Dolors Sabater al capdavant, havia aconseguit desbancar Xavier García Albiol el 2015. L'aposta gironina va sortir bé, perquè el 2019 Guanyem va obtenir 6 regidors, i en les darreres eleccions ha pujat fins a 8. "Que la CUP s'obri a una unitat popular més àmplia és molt important perquè demostra que és possible fer política més enllà de les sigles, els carnets i els interessos del partit, articulant un projecte que interpel·la moltes persones i fa de contrapoder als models hegemònics", sosté Sabater. "Si la CUP s'hagués presentat sola no hauria assolit tanta força representativa per liderar polítiques rupturistes des dels governs de ciutats com Girona i Badalona", certifica.

Ampliant les sigles més enllà de la CUP, Guanyem ha aglutinat els vots de ciutadans que segurament mai s'atrevirien a votar els anticapitalistes, però que han reconegut en aquesta coalició una oportunitat progressista per transformar la ciutat. Per exemple, hi ha hagut un transvasament de militants i votants d'ICV, que el 2015 va perdre la representació a l'Ajuntament i va viure una trencadissa interna arran del seu posicionament amb l'autodeterminació. Cristina Andreu, que fa tàndem per darrere de Salelles, per exemple, prové d'aquest partit: "Molta gent d'ICV ens vam sentir orfes perquè crèiem que es podia defensar la classe treballadora i alhora els drets del país", diu Andreu. Guanyem també ha sumat a la causa antics simpatitzants d'En Comú Girona, que abans d'abandonar la seva formació primer van intentar convèncer –sense èxit– l'assemblea local per sumar-se a la candidatura. Fins i tot antics militants d'Esquerra, com Maria Mercè Roca, o del PSC, com l'exalcaldessa Anna Pagans, han donat suport al grup de Salellas. "Jo soc socialista, però tots sabem l'evolució del PSC amb el dret a decidir i penso que Guanyem ha sabut aglutinar gent d'esquerres i catalanista per fer un treball d'entusiasme per la ciutat", argumenta Pagans.  

Guanyem és una candidatura fora de la lògica de partits, formada per gent implicada políticament però sense experiència al capdavant de les institucions o en debats públics amb focus mediàtics. En aquest sentit, doncs, per créixer fins a l'alcaldia ha estat clau el lideratge de Lluc Salellas, amb ganes des del principi d'assumir responsabilitats. Així el defineix el candidat cupaire al Congrés, Albert Botran: "En Lluc és una persona compromesa, amb el punt just d'ambició per encarar reptes nous i posar-se al capdavant sense ser egòlatra, i sintetitza la sensibilitat compartida entre la causa social i la nacional que des de l'esquerra independentista històricament hem maldat per aconseguir". I conclou: "Que Guanyem arribi a l'alcaldia és una demostració que es poden fer polítiques diferents i suposa aconseguir un esglaó més de responsabilitat que culmina totes les alcaldies que la CUP ja ostenta a les comarques gironines".