Política  /  Eleccions Municipals 23/11/2022

L'excepció de la CUP a Girona que permet a Salellas tornar a ser cap de llista

El candidat de Guanyem haurà de plegar a mig mandat si no entra al govern perquè ja ha superat el límit de vuit anys al consistori

3 min
Lluc Salleas, amb Cristina Andreu, que serà la segona de la llista

BarcelonaLa CUP i les seves confluències municipalistes tenen codis ètics diferents, però molt semblants. Tots elles, per exemple, limiten la durada màxima d'un regidor a dos mandats. ¿Però què passa si un regidor n'ha fet un amb la CUP i un altre amb una formació vinculada amb els cupaires que té els seus propis estatuts? Això és el que li ha passat a l'alcaldable per Girona, Lluc Salellas. A les eleccions del 2015, Salellas va ser el número 2 de la CUP i va ser un dels quatre edils que van sortir escollits; el 2019, ja sota el nom de Guanyem Girona, va encapçalar una candidatura que va assolir sis representants, i ara tornarà a ser el cap de llista de la confluència entre la CUP, El Comú de Girona, MES i Som Alternativa. Guanyem sempre ha defensat que és "una organització autònoma de la CUP" i que el seu codi ètic estableix que "són dos mandats com a representant de Guanyem", per la qual cosa Salellas no incomplia els estatuts.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El cas, però, ha generat un gran debat intern a la CUP, molt estricte amb la limitació de mandats i la renovació dels candidats, perquè Salellas no deixa de ser militant dels cupaires. Segons ha pogut saber l'ARA, el consell polític, òrgan de govern entre assemblees, va aprovar el 5 de novembre passat fer una excepció amb el candidat gironí –a qui, tanmateix, Guanyem Girona ja l'havia proclamat a l'octubre– perquè pugui tornar a ser l'alcaldable davant l'oportunitat històrica d'aconseguir l'alcaldia. Fonts de la CUP admeten que l'excepció s'ha portat a terme per les opcions que té la confluència de guanyar: "S'ha prioritzat l'alternativa del canvi al consistori que pot garantir Salellas amb la seva trajectòria".

Aquest serà, però, sigui quin sigui el resultat dels comicis, l'últim cop que es podrà presentar. I no només això. Si entra al govern, podrà exhaurir el mandat sencer, però si Guanyem es queda a l'oposició, el relleu s'haurà de produir a mig mandat com a màxim. Aquests són els principals acords a què s'ha arribat per dirimir un conflicte que va provocar que es convoqués un consell polític extraordinari ara fa unes setmanes per abordar específicament aquest tema.

Cas excepcional

El cas és tan excepcional que ni tan sols queda recollit al codi ètic i s'ha votat amb un document específic. El resultat de la votació, amb 27 vots a favor i 17 en contra (on se sumen les 4 abstencions que es van produir), demostra que no han sigut poques les veus que han defensat que calia complir amb els estatuts en la seva aposta per la no professionalització de la política. Molts també hi han votat en contra per la manera com el secretariat nacional ha encarat aquest debat, que consideren que s'hauria d'haver produït abans que es presentés la llista tenint present que Salellas volia repetir.

Guanyem Girona confia a fer el sorpasso a les pròximes eleccions municipals i desbancar JxCat de l'alcaldia, que va treure 9 regidors davant dels 6 de la confluència. La renúncia a la reelecció de Marta Madrenas i la crisi interna que es va obrir amb la sortida de l'alcaldable Assumpció Puig fan que la confluència que abandera la CUP es vegi amb més opcions d'aconseguir-ho. Per aquest motiu, la formació municipalista ha decidit repetir la fórmula del 2019 i que Salellas torni a ser l'alcaldable i que Cristina Andreu repeteixi com a segona de la llista.

La limitació de mandats, una de les banderes de la CUP, comença a ser un maldecap per a la formació. Abans de les anteriors eleccions, la formació independentista –a instàncies de nuclis de pobles petits– ja va aprovar que alguns alcaldes, tot i superar el límit de mandats, poguessin encapçalar la llista o formar part de la candidatura per la manca de relleu, i així garantir la continuïtat del projecte. Això va permetre que alcaldes com Dani Cornellà, de Celrà, tornessin a liderar la llista el 2019.

L'ara diputat, que va ser regidor del 2007 al 2011 i alcalde del 2011 al 2013 i del 2015 al 2019, no podria haver liderat la llista perquè els antics estatuts establien que en cap cas una mateixa persona podia ocupar un càrrec durant més de tres mandats, ni dos si formava part del govern. Amb la modificació del codi ètic, que només afecta municipis de menys de 10.000 habitants, es va fixar que una mateixa persona no pot ocupar càrrecs de representació institucional durant més de tres mandats, ni ocupar més de vuit anys el mateix càrrec a l’equip de govern. Cornellà va complir amb els nous requisits perquè va plegar el febrer del 2021 i al juny hauria complert vuit anys com a alcalde. Ho va fer quan va entrar al Parlament, però si no hagués aconseguit l'acta de diputat hauria deixat igualment el consistori.

stats