NOVA ETAPA
Política 02/02/2020

De “racista” a interlocutor vàlid: els vaivens de Sánchez amb Torra

El president espanyol es reuneix dijous amb el cap del Govern per primer cop en més d’un any

Marc Toro
5 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, el 20 de desembre del 2018 al Palau de Pedralbes.

Barcelona“El senyor Torra no és més que un racista al capdavant de la Generalitat de Catalunya, és el Le Pen de la política espanyola”. Una setmana després que Quim Torra fos investit 131è president de la Generalitat (el 14 de maig del 2018), Pedro Sánchez descarregava tota l’artilleria contra el nou cap del Govern, assenyalat pels seus polèmics articles i tuits sobre els “espanyols”. Faltaven només dotze dies perquè el socialista arribés a la Moncloa i aquelles declaracions abrandades -va arribar a comparar els pensaments “supremacistes” de Torra amb els de Vox- marcarien l’inici d’una relació d’extrems amb la màxima autoritat a Catalunya. La reunió que mantindrà amb ell dijous al Palau de la Generalitat (12 h) és l’enèsim acostament després de més d’un any i mig de vaivens en funció de les necessitats del moment. I en aquest instant, malgrat la guerra oberta entre JxCat i ERC, cal practicar el diàleg per apuntalar el suport dels republicans a l’Estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Sánchez sent aversió cap a Torra, però s’hi reuneix en pro del diàleg i per no ser incoherent”, apunta un càrrec socialista. “És tot tàctica”, afegeix un altre. Pocs dies després d’haver-li dit el nom del porc, de fet, el secretari general del PSOE va aconseguir fer fora Mariano Rajoy i ser investit president -amb els vots de l’independentisme- comprometent-se a “bastir ponts” amb Torra. Amb l’objectiu de “normalitzar les relacions”, el govern espanyol no va fer sang amb el president català quan va trencar les relacions protocol·làries amb la monarquia o quan va animar els CDR a “pressionar”. “La fase de denúncia ja la vam fer. Ara toca iniciar la cura, el tractament”, va dir la llavors portaveu de l’executiu del PSOE, Isabel Celaá.

De Pedralbes a penjar el telèfon

Això es va traduir en una primera reunió el 9 de juliol del 2018, durant la qual els dos presidents van passejar en un ambient distès pels jardins de la Moncloa. Com farà dijous, Torra va posar sobre la taula l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics i exiliats i, tot i que la negativa de Sánchez va ser rotunda -això tampoc canviarà-, el cap de l’executiu espanyol va emplaçar el seu interlocutor a continuar parlant. La primera operació diàleg del nou president espanyol va culminar amb la trobada entre presidents i governs el 20 de desembre al Palau de Pedralbes, on es va arribar al màxim nivell de consens aconseguit fins ara per les dues parts: el compromís de trobar una “resposta democràtica” al Procés en un marc de “seguretat jurídica”.

Les pressions del PP, Cs i l’extrema dreta de Vox -i també d’alguns barons del PSOE- van ser determinants perquè la Moncloa no acceptés les peticions del Govern pel que fa a les condicions del diàleg, començant per la polèmica figura del relator de les converses. I les consegüents esmenes a la totalitat als pressupostos de l’Estat per part d’ERC i el PDECat van portar Sánchez a convocar noves eleccions, les del 28 d’abril del 2019. Durant la campanya d’aquells comicis va fer el possible per intentar que Catalunya quedés en segon pla en el seu discurs, centrat en atiar la por a un govern de dretes. Torra ni preocupava ni ocupava Sánchez, que va aconseguir una victòria folgada però insuficient a les urnes. Tot i aconseguir l’abstenció d’ERC, el desacord amb Unides Podem va precipitar la repetició electoral del 10 de novembre.

Això ho va canviar tot. La detenció el 23 de setembre de 9 membres dels CDR acusats de terrorisme -sense cap prova demostrada- i la sentència del judici del Procés el 14 d’octubre van caure en precampanya. I va ser aleshores quan el president espanyol va protagonitzar el gir més brusc amb el cap del Govern. Davant d’una eventual desobediència institucional a la sentència, Sánchez va amenaçar amb aplicar el 155 i va acusar Torra de no condemnar la “violència”, en referència als suposats plans dels CDR detinguts i als aldarulls i enfrontaments amb la policia a Catalunya després de la decisió del Tribunal Suprem.

L’estratègia de mà dura contra l’independentisme es va allargar durant tota la campanya amb l’objectiu de captar el votant desencantat amb Cs, i Sánchez va decidir demostrar la seva “fermesa” tallant tota comunicació amb el president de la Generalitat, a qui va inhabilitar com a interlocutor. Torra va arribar a fer-li fins a sis trucades i a enviar-li dues cartes que no van obtenir resposta. “Quins collons”, va deixar anar després d’un dels intents.

El candidat del PSOE, que sí que mantenia contacte amb el vicepresident, Pere Aragonès, va ignorar Torra fins i tot quan va anar a Barcelona el 21 d’octubre per visitar els agents de policia ferits en les protestes. L’argument principal per no agafar-li el telèfon ni reunir-s’hi -fet que no entenien sectors del PSC- era sempre el mateix: afirmava que no havia condemnat la violència. Però sí que ho havia fet. “Sempre hem condemnat i condemnem la violència. No es poden permetre els incidents que estem veient. Això s’ha d’aturar ara mateix”, havia dit Torra dies abans del pas del socialista per Catalunya.

La insistència del cap del Govern no va servir de res -“Estàvem en campanya”, argumenten ara fonts socialistes-, i Sánchez fins i tot el ridiculitzava en molts dels seus mítings. “Ara m’ha sortit un nou amic que es diu Torra, que em truca cada dia a la Moncloa i m’escriu cartes”, va arribar a dir, instant el dirigent de JxCat a fer “trucades de tarifa urbana” per parlar amb la resta de forces catalanes. L’estratègia va permetre als socialistes tornar a guanyar les eleccions, però un cop més sense un resultat que els permetés no dependre dels independentistes. El ràpid acord amb Unides Podem per formar govern necessitava l’abstenció d’ERC, i les negociacions amb els republicans van forçar Sánchez a tornar a acceptar la interlocució amb Torra. “Gràcies per la disponibilitat”, va dir-li el líder del PSOE en una trucada el 17 de desembre en el marc d’una ronda amb tots els presidents autonòmics. “Jo sempre estic disponible”, va etzibar-li Torra. Sánchez li va aixecar el veto per reunir-s’hi sempre que superés la investidura.

El “reconeixement institucional”

L’acord amb els republicans que li va permetre continuar a la Moncloa el va comprometre amb el “reconeixement institucional”, en referència al president, i així ho ha mantingut des de llavors. La inhabilitació de Torra per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el fet que la Junta Electoral li retirés la condició de diputat no van canviar les coses. “Continua sent president de la Generalitat”, va dir Sánchez. “Molt honorable president”, afegia al Parlament el líder del PSC, Miquel Iceta, mentre el PP i Cs ja s’hi referien com a “expresident”.

L’esclat de la crisi del Govern, després que ERC deixés Torra sense escó, i el fet que el president anunciés dimecres que convocaria eleccions després d’aprovar els pressupostos han matisat lleugerament la situació. El PSC li exigeix eleccions immediates i el PSOE s’hi ha alineat, emmarcant la reunió de dijous a Barcelona, la primera des de Pedralbes, dins de la “relació entre administracions” i negant que serveixi -tal com demana el Govern- per preparar la taula de diàleg entre executius que els socialistes van pactar amb els republicans. Una taula que dijous el PSOE va acceptar mantenir, pressionat per ERC, després d’haver dit que no tenia sentit mentre hi hagués un horitzó electoral. Paradoxalment, la necessitat d’aconseguir el suport dels republicans -enfrontats amb Torra- per als pressupostos és el que porta Sánchez a escenificar un diàleg amb el president i el Govern, que segons fonts socialistes serà “simbòlic” mentre no hi hagi un nou gabinet. El socialista no preveu per ara abordar solucions de fons al conflicte, i menys amb un president que considera en funcions i a qui no fa tant titllava de “racista”.

stats